Focus

Daniel Fernández
President del Gremi d'Editors de Catalunya

“Calen plans concrets d'acció per mantenir la capitalitat editorial”

A Daniel Fernández (Barcelona, 1961) li ha correspost presidir el Gremi d'Editors de Catalunya en temps de reconversió del sector, com ell diu. Al sector editorial s'està instaurant una situació en...

L'edició a Catalunya

Llibres: un sector que sap reeditar-se

Es consolida un model dual de grans corporacions i petits segells.La capitalitat editorial de Barcelona pot afermar el pont amb els mercats llatinoamericans

Evolució del negoci exterior de 20 multinacionals catalanes

La mossegada global de la gran empresa

Vint multinacionals catalanes impulsen el negoci exterior els anys de crisi i, en molts casos, ja facturen més fora. Els seus treballadors a l'estranger ja són el 55%

Gràfic

La sofisticació entra en el model d'exportació

L'assessorament professional i el suport públic trenquen les velles etapes per conquerir els mercats exteriors començant pels més propers, i ajuden a aterrar en els països emergents

Evolució del finançament públic a les universitats a Europa

Assignatura pendent

Les universitats alerten que obrir el debat de la reforma de governança sense parlar de finançament no solucionarà els problemes

Tant la Generalitat com les universitats catalanes volen evitar que la reforma acabi homogeneïtzant els centres.  ORIOL DURAN

La universitat vol una reforma flexible i oberta

Catalunya aspira que el ministeri obri la porta perquè les comunitats autònomes que ho vulguin puguin legislar sobre el nou model de govern

Enric Domènech ultima les feines per conrear patates de Prades.  J. FERNANDEZ

“Aspiro a guanyar una mica més del que em paga l'atur”

Tot i comptar amb experiència en el ram de la construcció, no li havia quedat més remei que buscar-se la vida en d'altres sectors. Darrerament havia estat ocupat com a comercial i com a encarregat de...

Gràfic

Fertilitzant vigorós per als estudis agraris

El nombre de matriculacions d'alumnes a les escoles de capacitació agrària (ECA) augmenta un 17,6% en un any i des d'inicis de la crisi econòmica s'ha disparat un 21,6%

Albert Batalla comercialitza 2.200 ous diaris a Ous de Can Reinal.  L'ECONÒMIC

“Estic content però no sé si ho tornaria a fer, és molt dur”

Tot i viure en una finca agrícola d'una vintena d'hectàrees, Albert Batalla i la seva parella mantenien una relació distant amb el món agrícola: “No plantàvem ni quatre tomàquets. Teníem les...

Un arquitecte i una estudiant de biologia impulsen La Torrentera.  L'ECONÒMIC

“Ets empresari i vols fer-ho bé, de maldecaps en tens”

Era cap d'obra en una empresa d'obra pública però cada cop hi havia menys obres i més companys se n'anaven al carrer. Fins que va ser ell el qui va sortir per la porta. Sergi Camps explica que després...

Imatge de la planta que té a Santa Pau La Fageda, una de les cooperatives més destacades de Catalunya.  ARXIU / LLUÍS SERRAT

L'economia social accelera amb la crisi

La capacitat de resistència de cooperatives i altres entitats i una sensibilitat més gran dels consumidors impulsen el seu creixement. La visibilització, la internacionalització i la consolidació de nous projectes són els reptes per als propers anys

Treballadors de La Tavella, que s'integra a la cooperativa 2146 Mans ARXIU

Laboratori d'idees

L'expansió de l'economia social l'ha convertit en un àmbit en ebullició des del qual s'han impulsat molts nous projectes

Geografia de les economies emergents

Créixer per altres latituds

La frenada en el seu creixement no qüestiona la puixança dels emergents. Es disputen amb els desenvolupats l'hegemonia als mercats globals

Planta energètica a Pequín  ARXIU

La nau encara navega

Els bancs centrals de diverses economies han hagut d'apujar els tipus d'interès per tal de reforçar la divisa i evitar sotragades, però les perspectives de creixement es mantenen, tot i una certa desacceleració

Els gitanos romanesos són per alguns la gran amenaça contra l'estat del benestar.  ALBERT SALAMÉ

L'estranger fa por a l'estat del benestar

Alguns governs de la UE voldrien tenir el poder dels helvètics de restringir l'entrada de ciutadans comunitaris, pel temor que s'abusi del seu sistema de protecció social. La marxa enrere de Suïssa no està motivada per problemes laborals, ja que té el triple d'immigració però tres vegades menys atur que la Unió

Els comerciants estrangers no tenen més llibertat d'horari que els catalans.  L'ECONÒMIC

Falsedats sobre els immigrats

La Xarxa BCN Antirumors lluita contra dotze brames que s'escampen sobre suposats privilegis dels estrangers

Ni parlar-ne, de fusionar municipis

La nova llei estatal recull per primera vegada incentius per a aquestes unions, tot i que el món local descarta que hi hagi candidats

La nova llei posarà en perill serveis no propis dels ajuntaments. ARXIU

Atac a la línia de flotació del govern local

RETALLADES. Els alcaldes alerten que la nova llei de reforma local suposarà la supressió i privatització de serveis. estalvi. Els experts neguen que traspassant competències a diputacions i comunitats autònomes es guanyi eficiència i avisen de l'allunyament del ciutadà

Un turista japonès participa en la gran festa de la calçotada de Valls el gener passat.  ACN

L'interior cerca un espai sota el para-sol

REEQUILIBRI. Les autoritats s'han proposat repartir millor la riquesa que deixa el visitant estranger, i que ara es concentra en el litoral. RESULTATS. La crisi ha accelerat els esforços de creació de producte i de promoció internacional que comencen a donar els primers fruits

La colla jove de Valls es prepara per fer un castell l'agost del 2013.  ARXIU/ELISABETH MAGRE

La marca Catalunya, en una nebulosa

Barcelona actua com a palanca per vendre el territori en vista de l'escassa projecció exterior del país