Catalunya (com Escòcia, per exemple) s’ha reinventat algunes vegades. Es va autodefinir amb la revolució industrial dels segles XIII i XIV, amb drassanes, llotges, molins i fargues. Creant, en el pla...

Discoveries (‘Descobriments’), una ala del Museu Nacional Escocès d’Edimburg, està dedicada a presentar objectes del “llegat d’idees, invencions, innovacions i lideratge dels escocesos tant...

Al març del 2016, el De memòria de L’Econòmic explicava que amb el catàleg digital de Worldcat es podien localitzar les biblioteques que tenien obres d’alguns dels 300 noms d’autors catalans...

Els economistes catalans van connectar -molt aviat- nivells salarials i riquesa nacional. Pere Estasen, per exemple, en un assaig farcit de detalls significatius publicat el 1880, deia una cosa de perfecta...

Martí Roger (Palamós, 1867-1918), en un estudi econòmic magnífic: Els tipus socials de la producció suro-tapera (1911), explica que el fabricant del sector del suro presenta 4 caràcters: 1) “és...

L’entrada de la boníssima tesi doctoral editada el 1898 (de la qual és autor Enric Prat de la Riba, que, al 1914, seria president de la Mancomunitat de Catalunya) és conceptualment una bomba: atès...

Per a definir ‘dreta’ i ‘esquerra’ no podem separar els grans objectius de les polítiques dels mitjans per a aconseguir-los. Els objectius son polisèmics: el benestar, el creixement, la seguretat,...

La mobilitat dels capitals o dels treballadors es pot llegir de moltes maneres. Les emigracions, o les immigracions, de treballadors, tècnics o empresaris són positives? Són negatives? Els moviments...

El “trasllat del domicili social” dels dos grans bancs que tenien la seu a dos punts del territori gestionat per la Generalitat de Catalunya (creada, recordem-ho, el 1359) ens porta a pensar sobre...