Visca San fermín!
“Em vaig despertar amb migranya i com a conseqüència del soroll de la banda de música que recorria els carrers. Vaig recordar que havia promès portar l'amiga d'en Bill a veure l'encierro.”
Ha plogut molt a Pamplona i centenars de braus han relliscat al xamfrà de Mercaderes amb Estafeta des de 1926, any en què Ernest Hemingway va publicar la seva obra The sun also rises (més tard rebatejada com a Fiesta). Però, per moltes coses que hagin pogut canviar a la capital navarresa, el que segueix inalterable són els matins amb migranya durant la setmana que va del 7 al 14 de juliol, tant li fa despertar-se entre els amorosits coixins del luxós hotel La Perla on dormia l'escriptor nord-americà -tan aficionat als sanfermines que la plaça de braus de Pamplona porta el seu nom- com entre les herbes del parc de la Vuelta del Castillo.
El que Hemingway i els seus col·legues de barra i de gresca no van veure mai en les seves visites a Pamplona van ser les samarretes Kukuxumusu, una vestimenta que s'ha acabat per convertir en uniforme oficiós dels sanfermines tot i haver nascut, ja fa més de 20 anys, com una idea d'un grup de joves amb necessitat d'arreplegar quatre euros (llavors encara duros) per poder-se finançar la setmana de festa.
I el negoci de Kukuxumusu ha evolucionat sempre de manera íntimament lligada als sanfermines (de fet, l'empresa gestiona el domini www.sanfermin.com, la Bíblia dels qui se'n van aquests dies de festa a la ciutat navarresa) però més enllà de ser profetes a la seva terra, els del petó de puça (kukuxumusu en euskara) han trobat a Catalunya una mena de segona pàtria.
LA PUÇA CATALANA.
De manera que han comercialitzat dissenys que tenen a veure amb el pa amb tomàquet, amb els castellers, amb el burro català (que no se n'està de ventar-li una puntada de peu a un toro ibèric), amb el parc Güell (en una línia batejada com a Veriguell) o amb el Barça.
Koldo Aiestaran és un dels caps pensants d'aquella idea planejada un dia entre un grup d'amics i que amb el temps ha acabat per donar feina a 105 persones i per generar una facturació de 10 milions i mig d'euros. Explica que no només els dissenys troben la inspiració a Catalunya sinó que la marca històricament ha encarregat el producte a empreses i tallers catalans: “motivats per la gran tradició tèxtil que té el país però també perquè es treballa bé. Tenim proveïdors amb qui fa 20 anys que treballem”.
Admet, per altra banda, que “evidentment, arriba un punt en què per ser competitius no ens queda cap més solució que comprar a Àsia”, i s'explica: “Estem competint amb uns grans productors que fan les coses molt bé i a uns preus increïbles” i posa com a exemple “Zara o H&M”. I és que Aiestaran també revela que no són aquests els millors temps per a l'empresa perquè les vendes s'han desinflat: “En època de bonança, el client sí aprecia més la diferenciació, però en temps de crisi la cosa canvia.”
Certament, Kukuxumusu ha vist com trontollava el pla que va traçar l'any 2007 pensant fer un salt endavant: “La crisi ens ha enxampat de ple. La nostra estructura la vam pensar tenint en compte el volum de negoci que teníem llavors, ens havíem preparat per créixer, però les coses han anat com han anat.”
Així, malgrat que l'empresa fabrica 1,2 milions de peces de roba a l'any i està molt per sobre dels 600.000 euros de facturació que tenia a mitjans la dècada dels noranta, els resultats van a la baixa i el 2011 la facturació va ser un 20% inferior a la del darrer any precrisi (2007).