Opinió

Cap a la tempesta perfecta?

Molts ciutadans veuen com els decreix el nivell de benestar i fins i tot temen perdre la seva ocupació. I als joves els falten oportunitats. La globalització va afavorir excessivament una minoria en detriment de la majoria. I la robotització disminueix el nombre d'ocupacions poc qualificades. El malestar social creix i és aprofitat de manera política i electoral pels líders populistes, xenòfobs i antieuropeistes, sense aportar propostes positives i creïbles per sortir de la crisi. Sobren les pors i les mentides. Falta més debat, credibilitat política i més bona governança dels partits democràtics i europeistes

L'economia mundial continua navegant en aigües incertes i turbulentes. No es va recuperar de la crisi financera iniciada el 2008. I les potències econòmiques i institucions internacionals que porten el timó no aconsegueixen consensuar la ruta i les cartes de navegació a seguir perquè arribi a bon port l'esperada recuperació. L'economia és global, però els interessos particulars prevalen, excepte comptades excepcions, sobre els generals. A la cimera del G-20 celebrada el 4 i 5 de setembre a Hangzhou es va sentir per enèsima vegada una llista de diagnòstics més o menys encertats i molt bones intencions. El primer ministre australià, Malcolm Turnbull, va afirmar que cal “civilitzar el capitalisme”. Però el G-20 es va tancar amb un comunicat final farcit de declaracions de principis i de poques actuacions concretes. I mentre es debat com s'ha de civilitzar el capitalisme, el creixement mundial s'afebleix, les desigualtats socials creixen i la globalització és més contestada pels ciutadans. I als riscos financers i econòmics s'hi afegeixen els geopolítics. La cimera de Bratislava del 16 de setembre tampoc no va aportar res de nou a l'espera del trepidant calendari electoral que afrontaran també François Hollande i Angela Merkel, els líders de l'eix francoalemany, el motor de la UE.

Les mesures preses fins avui són insuficients. El G-20 va reconèixer que les polítiques monetàries acomodatícies aplicades pels bancs centrals tenen els seus límits i els seus riscos. I la Reserva Federal (FED) va demorar el 21 de setembre una pujada de tipus d'interès que es tornarà a tractar al desembre, després de les eleccions presidencials del 8 de novembre. Una cautelosa Janet Yellen entén que el creixement dels EUA encara és fràgil, els països emergents, incloent-hi la Xina, estan molt endeutats i la UE haurà d'afrontar el Brexit. Els EUA compten amb la preeminència del dòlar però ja no poden assegurar per ells mateixos l'avenir de l'economia mundial. En el primer semestre del 2016 van ser la Xina i l'Índia els que van impulsar el 63% del creixement mundial.

A Hangzhou el G-20 es va comprometre a lluitar contra el proteccionisme i a favor del lliure comerç. I Xi Jinping va ser el seu gran valor, sabedor que la Xina va sortir afavorida de la seva aposta per la globalització. Va créixer més que ningú després d'incorporar-se a l'OMC, el 2001, traient també de l'extrema pobresa més de 400 milions de xinesos. Però avui la mundialització és contestada en la UE i els EUA i es posa en dubte el Tractat Transatlàntic (TTIP) i l'Acord Transpacífic (TIP). I són frenats. L'OCDE va alertar el 21 de setembre de l'atonia del comerç mundial i d'un feble creixement econòmic que afecta principalment el sector industrial.

La sortida de la crisi no arribarà si es torna al proteccionisme comercial. Sí que urgeix un control efectiu d'algunes pautes negatives de la lliure circulació de capitals. Les empreses multinacionals es beneficien del lliure comerç però no paguen els impostos pertinents als països on operen i aconsegueixen alts beneficis. I treuen grans rèdits dels avantatges fiscals concedits per altres països, on situen formalment la seva seu. El cas d'Apple a Irlanda és només la punta d'un colossal iceberg que navega lliurement per aigües europees. Aquestes pràctiques abusives provoquen que alguns països deixin d'ingressar fiscalment en les seves arques públiques i es perjudica el finançament de l'estat del benestar, que es nodreix principalment amb les aportacions de les classes mitjanes i treballadores. La UE ha d'accelerar el procés cap a una harmonització fiscal per corregir el frau i l'evasió fiscal. El G-20 i l'OCDE també insisteixen a prendre mesures contra els paradisos fiscals. Però tot això es fa al ralentí.

Molts ciutadans veuen com els decreix el nivell de benestar i fins i tot temen perdre la seva ocupació. I als joves els falten oportunitats. La globalització va afavorir excessivament una minoria en detriment de la majoria. I la robotització disminueix el nombre d'ocupacions poc qualificades. El malestar social creix i és aprofitat de manera política i electoral pels líders populistes, xenòfobs i antieuropeistes, sense aportar propostes positives i creïbles per sortir de la crisi. Sobren les pors i les mentides. Falta més debat, credibilitat política i més bona governança dels partits democràtics i europeistes. El 2017, amb cites electorals a l'Estat francès, Alemanya i Holanda, serà un any clau per al futur immediat de la UE. Si no es reacciona aviat arribaran temps més tempestuosos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.