Opinió

La nova llei de comerç: tocar de peus a terra

Una bona alternativa per evitar tornar a topar ara amb nous recursos d'inconstitucionalitat seria negociar amb el govern espanyol a través del partit polític que el representa al Parlament de Catalunya per tal de consensuar la normativa catalana. O bé iniciar un diàleg amb Madrid prova del cotó, tal i com va dir el conseller del ram

El 2017 començava amb l'aprovació per part del Govern de la Generalitat de Catalunya del Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires per actualitzar la normativa catalana de comerç. Amb el vistiplau de l'executiu català es formalitzava el darrer tràmit per donar pas a la tramitació parlamentària de la norma. Faltarà veure doncs quines esmenes s'hi acaben o no introduint i si, un cop aprovada, el Govern espanyol la recorrerà de nou al Tribunal Constitucional com ja va fer amb les reformes aprovades el 2014 (encara pendent de sentència) i també el 2012, amb alguns articles finalment anul·lats com els que limitaven a 72 hores el temps màxim setmanal que podien romandre oberts els comerços o els que prohibien que aixequessin la persiana els festius com els de Setmana Santa, Nadal, Sant Esteve o Sant Joan. Una bona alternativa per evitar tornar a topar ara amb nous recursos d'inconstitucionalitat seria negociar amb el govern espanyol a través del partit polític que el representa al Parlament de Catalunya per tal de consensuar la normativa catalana. O bé iniciar un diàleg amb Madrid prova del cotó, tal i com va dir el conseller del ram.

El període d'al·legacions també pot ser una oportunitat per als ajuntaments, que podrien aprofitar per proposar que els municipis assumeixin la competència nocturna, és a dir, la potestat de decidir si s'obren o no els comerços a les nits, així com establir la normativa de quins ho poden fer i quins no i introduir, si s'escau, la taxa corresponent. Segons la nova proposta del govern català, a les localitats de més de 5.000 habitants podran obrir tots els dies i amb llibertat horària les botigues de menys de 150 metres quadrats que no pertanyin a cadenes sempre que siguin dedicades a l'alimentació. En el cas dels municipis de menys de 5.000 habitants, podran obrir les de menys de 150 metres que no siguin de cadenes independentment de la seva oferta comercial. Un article que podria modificar-se per donar més llibertat a les administracions locals, les més coneixedores de la realitat dels seus municipis.

La nova proposta de llei de comerç catalana també modifica alguns dels punts d'anteriors normatives que afecten pràctiques històriques com són les rebaixes. D'aquesta manera el text indica que “cada comerciant pot decidir el moment en què vol portar a terme venda en rebaixes”, seguint així la liberalització que abandera Madrid. Tot i que es segueix animant a “considerar” les temporades “habituals” d'hivern i estiu, la decisió de liberalitzar les rebaixes és encertada perquè aquest és el model que s'ha imposat i els comerços ho necessiten en determinats moments per aconseguir liquiditat. Ara bé, seria aconsellable que les entitats representatives i els seus associats seguissin les recomanacions de la Direcció General de Comerç i es posessin d'acord per consensuar el dia d'inici. Un consens que aniria bé a tothom: consumidors i comerciants.

D'altra banda, amb la nova norma els comerços podran obrir tres hores més a la setmana, passant de les 72 a les 75 hores setmanals i encara lluny de les 90 que contempla la normativa espanyola. A més manté els diumenges i festius d'obertura anuals en 10: vuit de fixats pel Govern i dos per les administracions locals. El text també defineix amb més claredat quelcom que també era imprescindible: els criteris pels quals una població pot ser declarada municipi turístic. D'aquesta manera estableix, entre d'altres, que aquest tingui un bé declarat com a patrimoni de la humanitat, que tingui més de 100.000 habitants o que hagi registrat més de 600.000 pernoctacions en un any.

En definitiva, els canvis que planteja el Projecte de Llei de Comerç, Serveis i Fires són positius i sobretot necessaris per a un sector en constant evolució i adaptació a les necessitats d'una demanda que té el preu com a element clau i en una etapa en què la renda disponible segueix patint les conseqüències de la crisi economicofinancera i en què el món digital imposa les seves condicions. Ja era hora de començar a tocar de peus a terra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.