Política

Final de campanya enverinat

Le Pen i Fillon aprofiten l'atemptat terrorista als Camps Elisis per explotar la por dels francesos

Macron també suspèn els seus actes i fa una crida a la unitat mentre que Mélenchon manté l'agenda

La fragilitat anímica en què ha quedat França després dels atemptats sagnants dels darrers anys havia tingut escàs protagonisme durant la campanya de les eleccions presidencials. Però l'atemptat terrorista de dijous als Camps Elisis, en què va morir un policia, va impactar-hi en el moment més decisiu.

Amb els comicis a la cantonada i les enquestes traient fum, l'efecte d'aquesta rebolcada és imprevisible. El que és clar, en canvi, és que Marine Le Pen i François Fillon han optat per treure'n partit de forma desacomplexada. La decisió de tots dos sorprèn només relativament, ja que la unitat política després d'un fet de caràcter terrorista fa temps que va quedar en l'oblit.

No estava sent una mala campanya per a Le Pen, tot i que, a diferència de les presidencials del 2012, no ha aconseguit imposar la seva agenda al debat polític. Llavors, davant d'un Nicolas Sarkozy radicalitzat amb l'ascens de l'extrema dreta, la líder del FN va aconseguir que la campanya versés sobre la immigració, la seguretat i el terrorisme, aquella amalgama infecta i habitual al discurs frontista. Dijous, l'atac als Camps Elisis va ser per a Le Pen l'ocasió perfecta per tornar a brandar el discurs de la por en la recta final de la campanya, quan més compten els punts. Encara més si, com diuen els sondejos, un terç de l'electorat continua indecís. La mateixa nit de l'atac, Le Pen va assegurar que, amb ella, els gihadistes com els de la nit del Bataclan o del camió de Niça, episodis que van costar la vida a 214 persones, haurien estat a la presó o expulsats del país.

Però hi ha una elecció presidencial per guanyar, així que ahir va redoblar l'aposta. En una conferència de premsa que va substituir el dia de campanya suspès per respecte a les víctimes, la candidata de la ultradreta va responsabilitzar els governs de l'última dècada de la “derrota francesa davant dels terroristes”.

“Polítics pusil·lànimes”

De la crítica en va deixar fora els cossos policials, feu de vots del FN, superats per culpa de polítics “pusil·lànimes i laxos”. L'acusació és d'una gravetat inaudita fins i tot per a una política acostumada a la provocació, que va reblar el clau cridant el poble a “despertar l'esperit mil·lenari francès” contra “la barbàrie sagnant”. Tot plegat ho va completar amb la demanda al govern de restaurar les fronteres estatals, malgrat que l'atac als Camps Elisis va ser obra d'un francès.

Fillon no va emprar els mots de Le Pen, però també en va tenir de molt durs. En to marcial i pausat, també des de la seva seu electoral, el candidat conservador va parlar d'una guerra contra el totalitarisme islàmic. “És ells o nosaltres”, va alertar. Tot i la proximitat electoral, el govern francès no va dubtar a implicar-se i donar resposta a les paraules dels dos candidats. Per boca del primer ministre, Bernard Cazeneuve, l'executiu va acusar Le Pen d'intentar “instrumentalitzar” l'atac de dijous “per dividir i alimentar, sense vergonya, la por dels francesos amb objectius polítics”.

La rèplica a Fillon va ser menys contundent i va consistir a recordar-li la inconsistència d'una de les seves promeses: la creació de llocs de treball suplementaris de policia. “En promet crear 10.000 de nous, però qui se'l creurà si quan va ser primer ministre en va suprimir 13.000?”, es va preguntar.

Per la seva banda, els altres dos favorits amb vista a demà, Emmanuel Macron i Jean-Luc Mélenchon, van mantenir un perfil baix. El líder d'esquerres va mantenir l'agenda i es va solidaritzar amb les víctimes, mentre que el centrista va suspendre el dia de campanya i va fer una crida a la unitat i a la serenitat: “No us rendiu a la por ni a la divisió. Hem d'acceptar el repte i transformar la nostra societat a través de l'escola, la cultura i el treball”, va dir.

L'intent de cop d'efecte electoral amb l'atac, reivindicat per Estat Islàmic de forma inusualment ràpida, està fora de dubte. El símbol és fort: un atemptat contra policies als Camps Elisis, on milers de turistes passegen i compren cada dia. A dos passos de l'Elisi, i no gaire més lluny de Matignon i l'Assemblée Nationale. El poder de França. Falta veure si l'impacte tindrà influència en la decisió dels francesos. Fillon i Le Pen ho estan intentant.

LES FRASES

Des de fa 10 anys, els governs de dreta i esquerra ho han fet tot per perdre la guerra contra el terrorisme
Marine Le Pen
CANDIDATA PRESIDENCIAL DEL FRONT NATIONAL
Estem en guerra davant d'un totalitarisme islàmic. No hi ha alternativa, és ells o nosaltres
François Fillon
CANDIDAT PRESIDENCIAL DE LA DRETA

París blinda les urnes

Després d'una reunió de crisi del consell municipal, ahir al matí, l'alcaldia de París va anunciar que es reforçaran tots els llocs de votació que necessitin agents suplementaris, per garantir la seguretat i tranquil·litat dels parisencs durant l'exercici del vot. L'adjunta a la seguretat de l'Ajuntament, Colombe Brossel, va explicar que 356 dels gairebé 900 llocs de votació que té la capital francesa es plantegen demanar aquest reforç i va assegurar també que estan preparats per respondre a “totes les demandes” que arribin dels alcaldes de districte amb agents de seguretat privada. Tot i això, la dreta considera que la protecció amb vista a la cita electoral a la capital és insuficient. En un correu enviat tres dies abans de l'atac dels Camps Elisis, la líder municipal conservadora, Nathalie Kosciusko-Morizet, va reclamar a l'alcaldessa, Anne Hidalgo, la presència permanent d'agents dedicats i formats en el filtre i detecció de bosses. “Les mesures actuals estan inadaptades a les circumstàncies”, va alertar Kosciusko-Morizet.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.