Política

frança

eleccions presidencials

Passen Macron i Le Pen

El candidat centrista, màxim favorit, i la líder de l'extrema dreta disputaran la presidència de França després d'imposar-se en primera volta

El govern, Fillon i Hamon demanen el vot per a l'exministre en la ronda definitiva

La participacióse situa cap el 77%, en la mitjana de comicis anteriors

Emmanuel Macron i Marine Le Pen, el social liberalisme i l'extrema dreta, es disputaran la presidència de França. Amb prop d'un 24% i d'un 22% dels vots, respectivament, tots dos van passar la primera volta en la cursa a l'Elisi, que es certificarà d'aquí a dues setmanes, el 7 de maig. Pel camí es van quedar François Fillon i Jean-Luc Mélenchon, virtualment empatats en tercer lloc (entre 19% i 20%), i Benoît Hamon (7%), que va confirmar l'anunciada defunció del socialisme francès.

Són els resultats d'una jornada absolutament històrica per a França, que veu com l'extrema dreta aconsegueix el seu millor resultat mentre que els dos partits majoritaris queden fora de la ronda decisiva. El 23 d'abril de 2017 ja no serà mai més una data normal en territori francès.

“El debat per fi es produirà. És el moment d'alliberar els francesos de les elits arrogants que volen dictar la seva conducta”, va declarar Le Pen, que té clar el punt dèbil de Macron: la continuïtat amb François Hollande i la condició de producte de les més altes esferes del sistema de poder francès. La batalla decisiva serà el proper 7 de maig, d'aquí a dues setmanes, i si no es produeix una sorpresa que les firmes demoscòpiques estimen improbable al 99%, Macron serà el nou ocupant de l'Elisi.

Suports no li'n faltaran. Com era d'esperar, van caure en cascada ja des de la nit electoral, tant des les candidatures derrotades com des del govern. El front republicà, l'aliança de les forces polítiques franceses per barrar el pas al Front National és,des del 2014, la trista rutina en el panorama polític del país, i el tarannà centrista de Macron també ajuda a fer el tràngol del vot útil més digerible. Només Mélenchon va optar per no pronunciar-se de cara a la segona volta. Per part del govern es va expressar el primer ministre, Bernard Cazeneuve, que no s'havia posicionat fins ara. “La presència d'una candidata d'extrema dreta a la segona volta de les presidencials franceses, 15 anys després, forja una posició clara de tots els republicans”, va assegurar.

El resultat suposa una rebolcada sense precedents als partits majoritaris i al bipartidisme a França, que mai s'havien quedat fora conjuntament de la segona volta de les presidencials. “Avui tanquem clarament una pàgina de la vida política francesa”, va sintetitzar Macron. Hi ha motius comuns (el desencís de la població amb les elits), però sobretot diferenciats. Hamon s'ha vist arrossegat per la competència amb Mélenchon, que portava anys treballant un projecte més arrelat entre els electorats tradicionals d'esquerra, i per les pròpies sigles del seu partit. La social democràcia cotitza a la baixa arreu d'Europa, i el balanç nefast de François Hollande, tot i que Hamon se'n desmarcava i apostava per un viratge a l'esquerra, ha acabat de fer la resta. El candidat va assumir-ho sense vacil·lacions: “He fallat en evitar el desastre que s'anunciava. Assumeixo plenament la responsabilitat d'una sanció històrica”. El futur del socialisme francès, completament fracturat en dos, és imprevisible.

Pel que fa a Fillon, sembla improbable que avui es trobés fora de la ronda decisiva si no s'hagués produït la revelació del setmanari Le Canard Enchaîné, que el 25 de gener passat va destapar l'afer pels sous astronòmics de la seva dona. En una setmana, el conservador va passar de favorit indiscutible a defenestrat. La seva remuntada final a les enquestes, tot i insuficient, evidencia que la candidatura de Fillon li ha costat a la dreta una oportunitat d'or per tornar al palau presidencial. El tour de force que el candidat va viure al si de la seva família política quan va ser imputat, a mitjan març, no li augura cap futur com a líder conservador. Les bufetades partisanes ja li van començar a caure ahir.

Sense por

La millor notícia va arribar amb la participació. Element clau per entendre la salut democràtica d'un país, es va enfilar al voltant del 77%, en la mitjana històrica d'eleccions precedents. En moments on la desafecció política arrela a totes les societats occidentals, i quan es preveia una abstenció rècord, els francesos van alçar la veu. Aquí la política mai és un assumpte menor, i encara menys en unes presidencials.

La primera volta electoral es va celebrar sota fortes mesures de seguretat, encara més després de l'atac en plens Camps Elisis de dijous passat, en què van morir un policia i l'agressor que li va disparar. Per vigilar els 66.500 centres de votació habilitats per tot el país, prop de 50.000 policies i gendarmes van ser desplegats per reforçar el dispositiu. Una xifra d'efectius que s'ajunta a la que França té mobilitzada de forma regular sota l'estat d'urgència, vigent des dels atemptats del novembre de 2015. Mai abans el país havia viscut una elecció presidencials sota l'estat d'emergència. Tot i els temors, però, la jornada es va desenvolupar amb plena normalitat, tret d'una sisena d'incidents sense conseqüències, que van acabar amb l'evacuació momentània de diversos col·legis per por paquets sospitosos. Malgrat això, instants després de fer-se públics els resultats, moviments antifeixistes van convocar concentracions a la plaça de la Bastilla de París, on es van produir enfrontaments amb unitats antidisturbis. S'obre ara una nova campanya de quinze dies entre Macron, gran favorit, i Le Pen, gran temor. Tret de la qüestió tributària –tots dos preconitzen baixar impostos–, difícilment podrien ser més antagònics. Le Pen és la punta de llança contra l'ordre liberal a nivell europeu, advoca per retirar França de la globalització a cop de proteccionisme, sortir de la UE i de l'OTAN, i restringir la immigració al mínim. Alhora, tot i voler abaixar impostos, vol un rol més gran de l'Estat, i reduir l'edat de jubilació o la jornada laboral.

Macron, tot i la seva joventut i l'aire modernitzador que ha imprès a la seva campanya, és el candidat de l'statu quo, la garantia que França continuï, bàsicament, on és i cap al mateix lloc: dins de la UE, oberta a la immigració, accentuant polítiques laborals i comercials de tall liberal amb contrapartides socials, i mantenint un nivell de despesa pública similar a l'actual.

Són la França pessimista contra l'optimista, la perdedora de la globalització contra la que creu en la reforma des de dins les parets del sistema. Dues visions del món. Tots dos candidats tenen l'Elisi a tocar, però els queden per davant les dues setmanes més llargues de la seva vida. A França i a Europa també.

LES FRASES

En un any hem canviat la cara de la política francesa
Emmanuel Macron
CANDIDAT D'EN MARXA!
El gran problema és la globalització rampant que posa en risc la nostra civilització
Marine Le Pen
CANDIDATA DEL FRONT NATIONAL

Mélenchon, el més votat a ultramar

redacció

El candidat de l'esquerra, Jean-Luc Mélenchon, va ser el més votat als territoris francesos d'ultramar, llevat de Guadalupe, on va quedar segon després Macron, segons la televisió belga RTBF.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.