Política

La normalitat del terror

Un any després de l’atemptat de Niça, França s’ha acostumat a viure sota amenaça terrorista

Macron inscriurà l’estat d’urgència en el dret comú, davant la docilitat de l’opinió pública

No hi haurà focs artificials avui a Niça, ni a la resta del departament d’Alps Marítims, en la commemoració del 14 de juliol, la diada nacional de França. També avui fa un any del brutal atemptat a la ciutat provençal, que va posar fi a la vida de 86 persones i va causar 434 ferits. Mohamed Lahouaiej Bouhlel, un francotunisià de 31 anys, hi havia llogat un camió dos dies abans i l’havia aparcat a prop del passeig dels Anglesos, el passeig marítim per on, a quarts d’onze de la nit, va entrar a gran velocitat, mentre disparava i atropellava els vianants que hi caminaven, durant les celebracions del 14 de juliol.

El matí abans de l’atemptat, en la tradicional al·locució televisada per la diada nacional, el llavors president francès, François Hollande, havia anunciat que posaria fi a l’estat d’urgència el 26 de juliol. Era vigent des de feia nou mesos, arran dels atemptats del 13 de novembre del 2015 a París, en els quals van morir 130 persones.

L’endemà de l’atac terrorista a Niça, Hollande va canviar radicalment el rumb de la seva política de seguretat. Va demanar una altra prolongació de l’estat d’emergència a l’Assemblée Nationale –aprovada amplíssimament per 489 vots, 26 en contra i 4 abstencions– i va fer una crida als militars retirats a allistar-se a la reserva operacional, un cos de seguretat de l’Estat que opera a temps parcial. També va anunciar la intensificació dels bombardejos francesos contra Estat Islàmic (EI) a Síria i a l’Iraq, abans que l’organització gihadista reivindiqués l’atemptat de Niça.

El successor d’Hollande, Emmanuel Macron, era aleshores ministre d’Economia. Avui, dos mesos després de ser escollit, presidirà un acte en memòria de les víctimes. Se sap que hi haurà la presència d’Hollande i de Nicolas Sarkozy, que es desenvoluparà en part al fatídic passeig dels Anglesos, i que serà una cerimònia privada, només accessible als ferits de fa un any i als familiars de les víctimes. També se sap que es viurà sota la màxima seguretat. El nucli antic de Niça està tancat al trànsit, així com el passeig, inaccessible des d’ahir.

La presència de gendarmes i de policies també s’ha reforçat de manera important. No seria una mesura extraordinària a cap país del món, tenint en compte la participació dels últims tres caps de l’Estat en un mateix acte. Però, ho és encara menys a França, on les patrulles de militars amb armament pesant formen part del paisatge urbà quotidià i on bona part de les mesures de l’estat d’urgència (arrestos domiciliaris preventius, clausura de llocs de culte, escorcolls sense ordre judicial...) passaran aviat a formar part del dret comú.

Serà abans del novembre, quan Macron té la intenció, com Hollande va tenir abans, de posar fi a l’actual excepcionalitat. Però si els dos últims caps d’estat comparteixen la voluntat de posar fi a l’estat d’urgència, la presidència de Macron pot suposar un punt d’inflexió en la política de seguretat interior francesa. En el text que vol aprovar abans de la tardor, les mesures esmentades abans passaran a ser regides pel Ministeri de l’Interior, i se saltarà definitivament la intervenció d’un jutge. I, si bé és veritat que només es podran aplicar en situacions lligades a una amenaça terrorista –no passa així amb l’estat d’urgència–, també n’hi haurà d’altres que aniran fins i tot més enllà, com que Interior pugui vigilar qualsevol sospitós amb un braçalet electrònic, o confiscar-ne els aparells electrònics.

En aquest context, la fiscalia de París es va arrenglerar ahir amb les associacions de víctimes, que li van reclamar que fes retirar de la venda l’edició del setmanari Paris Match que ja era als quioscos i en la qual es reprodueixen unes fotos de l’atemptat. La federació de víctimes considera il·lícita la publicació d’aquestes imatges perquè estan sota secret de sumari, però el Tribunal de París no va accedir a la retirada, tot i que n’ha prohibit la difusió posterior.

La docilitat amb què s’ha imposat la tesi de restringir llibertats individuals per garantir la seguretat ciutadana és un símptoma de la normalització amb què França ja viu qualsevol notícia vinculada al terrorisme, i que s’aprofundeix amb cada nou atac, ja sigui frustrat o de menor relleu que el de Niça o els del 2015. Una acceptació, entre resignada i desinteressada, que ignora els efectes devastadors que aquestes normatives poden tenir sobre el principi d’igualtat i sobre la cohesió de la societat. Aquesta és la victòria més gran dels perpetuadors dels atemptats dels darrers anys en territori francès.

Avui no hi haurà focs artificials a Niça, però es llançaran demà, un cop celebrat l’acte d’homenatge a la massacre de fa un any. La nova normalitat es va imposant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.