Eines

Pablo Rodríguez

Autor del llibre 'Inteligencia artificial'

“Medito per saber el que de debò importa i així utilitzar millor la tecnologia”

Veig nivells de consciència més alts respecte a la idea que fer el bé és el camí perquè et vagi bé

Pablo Rodríguez és director executiu d’Innovation Alpha, una unitat de recerca de Telefónica pensada per generar idees radicals per afrontar els grans reptes de la humanitat. Avisa que ha de marxar abans del previst perquè des de la seu del Parc del Fòrum s’ha de desplaçar a l’altra punta de la ciutat i trigarà més del que havia calculat: els taxistes han convocat vaga. Li pregunto pels damnificats de la tecnologia.

Cal una conversa en la societat amb més transparència. Passarà que el 40% dels treballs que hi haurà el 2030 no existeixen avui. El focus de les feines que requeriran més persones es desplaçarà. Com ho ha fet sempre. El problema és la transició, que abans gestionàvem en trenta anys i ara serà en deu. I si com a societat no ho sabem afrontar, hi haurà tensions, conflictes. Aquí la intel·ligència artificial pot ajudar les persones a formar-se una altra vegada.

Estem a les portes que els grans problemes de la humanitat es puguin resoldre gràcies a la tecnologia?
Estem a les portes que, en grans problemes que ha tingut la humanitat, com ara l’accés a l’energia, certs problemes de salut i certes situacions de catàstrofes naturals, la tecnologia ens ajudi, no al fet que desapareguin, però sí a poder-nos-hi anticipar. La intel·ligència artificial no prediu impossibles i sempre hi haurà situacions per a les quals no estarem preparats. Però sí que ens ajudarà a planificar millor. I hi ha certes tecnologies, com la robòtica, la miniturització i la bioinformàtica que estan fent passes de gegant. En les pròximes dècades, veurem que coses que fins ara pensàvem que no es podien resoldre, es resoldran. Com a tecnòlegs som molt bons a saber cap a on va la tecnologia i som molt dolents a predir com les persones la utilitzaran, però en aquest àmbit de grans reptes que ja fa temps que conviuen amb nosaltres, és molt fàcil, perquè sabem que si resolem els problemes tecnològics la solucion és allà. I el que estic veient és un nivell de consciència més gran per poder fer que et vagi bé fent el bé. I no al contrari: primer que em vagi bé i després ja pensarem en els altres.
Tecnòlegs amb valors?
Per molts tecnòlegs de la meva generació, no n’hi ha prou a desenvolupar nous productes i algoritmes per al mercat. Conscients del potencial real de canvi, del que es pot fer, això ens queda curt. Perquè cada vegada els reptes del món són més grans i no te’n pots quedar al marge. Veig companys que es volen comprometre, i la tecnologia no deixa de ser una eina molt bona per poder donar part de la resposta a aquests reptes.
Un compromís molt important, quan es pensa que la tecnologia són també amenaces.
Jo soc positiu, perquè ho he viscut a la meva pròpia pell. He vist com la tecnologia es pot utilitzar per fer el bé. Però això no evita que hi hagi riscos, és clar. Crec que el major risc que s’està debatent ara és el control de les nostres dades. De quina manera es poden mantenir sota el control dels usuaris i donar més transparència. Però això són discussions que com a societat cada vegada tindrem més. La segona discussió crec que serà sobre els algorismes i les decisions que prenen, si són ètiques o si estan esbiaixades. Als Estats Units hi ha un programa anomenat Compas, que amb dades, jurisprudència i estadístiques suggereix a quant s’hauria de condemnar un reu. El que està passant és que els afroamericans tenen un biaix superior de ser condemnats per un mateix crim que un blanc.
El problema són els algorismes o les dades que nodreixen la intel·ligència artificial?
Les dues coses. En aquests moments, el major problema que existeix està en les dades, perquè el passat pot tenir biaixos que facin el mateix amb el futur, i com ens assegurem que això no passa és una discussió que està tenint lloc ara. D’una banda, vols tenir cobertes les minories, però potser les minories no estan prou representades en les dades per por de trencar part de la seva privadesa. És un equilibri complicat. En el cas del Compas, s’han adonat que l’algoritme té el mateix biaix que els jutges. Però també van veure que cometien menys errors en temes com la presó provisional.
Què es pot fer?
Ha de venir gent amb una capacitat de disseny nova que eviti que aquests biaixos es moguin al futur. Cal tenir present que els algorismes comencen a prendre moltes decisions per nosaltres. Decideixen la pel·lícula que ens recomanen, les notícies que veiem (i que això tingui un impacte en el que votem), etc.
El món està en millors mans amb les màquines que amb les persones?
El món que vindrà estarà en mans de les persones. Però en aquest món en què la intel·ligència artificial cada vegada tindrà més representació i les màquines aprenen de nosaltres i es nodreixen del que fem, cada vegada és mes important desconnectar per reconnectar.
Què vol dir?
Jo de manera periòdica faig un retir de silenci. Meditació per tornar a connectar amb el que t’importa, per entendre on posar el focus i per saber com utilitzar millor la tecnologia. Perquè és aleshores quan la intel·ligència humana i l’artificial se sumen i la una no reemplaça l’altra. Però requereix aquest esforç de tornar a entendre què és el realment important, quins són els grans problemes que volem resoldre amb quina ètica i quins valors. I això són tot discussions molt humanes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a