Crec que al cansament. La seva pèrdua és molt gran, no només per a els comuns, sinó per a la política del país. En Xavi és aquella persona que representa l’agrupament de les esquerres, un nou sobiranisme que no està supeditat sempre a la dreta ni a les elits polítiques i econòmiques que han portat l’austeritat a Catalunya. Amb ell vaig veure que aquest espai polític a Catalunya hi té cabuda, que cal una nova política i una nova manera de fer-la, i donar espai a persones que no s’han sentit representades.

No li puc parlar per l’anterior grup, perquè no va ser el meu projecte. Allò era una coalició i els comuns vol representar una nova manera de fer política, un nou sobiranisme i una nova esquerra.

Jo penso que el repte dels comuns és precisament acceptar i potenciar la diversitat. A Catalunya ja hi ha prou partits que representen l’independentisme i d’altres que volen perpetuar l’statu quo. Però només hi ha un espai que té la virtut i la fortalesa de tenir persones de sensibilitats diverses per oferir solucions al conjunt de la ciutadania.

No comparteixo l’estratègia dels dos darrers anys. Mai hauria votat Torra. Penso que la centralitat del sobiranisme es troba en l’esquerra, que massa sovint ha caigut en errors estratègics.

Que calia ser-hi.

L’1-O és una gran oportunitat, com també ho va ser el 3-O quan tothom es va unir en contra de la repressió. Si es fa una bona lectura del 1-O i del 3-O, no la que en fa Torra, d’aquí en surt una solució.

No som socis d’aquest govern. Som coherents amb el que hem defensat sempre. Suspendre diputats que creiem que són a la presó injustament, no ho podem acceptar.