La mar té nom de dona
L’Associació de Dones de la Mar vol visibilitzar la tasca de les dones en el món de la pesca
Perquè hi hagi més pescadores cal començar des de les escoles
La dona hi és, en el món de la pesca, però el seu paper sovint ha estat invisibilitzat. Això ho vol pal·liar l’Associació Catalana de Dones de la Mar, constituïda pel Grup d’Acció Local Pesquer (GALP), amb el suport del Departament d’Agricultura i Pesca i el Fons Europeu Marítim i Pesquer (FEMP).
Rosario Allué, subdirectora general de Política Marítima, Control i Formació de la Generalitat, explica que “la dona té diverses facetes en el sector pesquer, i si unes poques s’embarquen o cullen marisc, en trobem més com a armadores d’embarcacions”: “Ho són en societats de béns amb el marit o darrere l’escenari, responsabilitzant-se de la comptabilitat o les gestions administratives al voltant de capitania o altres organismes oficials.” Justament, la nova associació vol fer visible que “és habitual que la dona s’encarregui de l’empresa pesquera”.
A banda de posar en valor tasques que sovint són ignorades, la nova associació té com a objectiu donar suport a projectes empresarials promoguts per dones, sobretot si contribueixen a diversificar les activitats econòmiques del sector. “Hem de promoure que les dones s’animin a entrar en aquest sector, massa vist com a cosa d’homes.” Allué accepta que “en ocupacions com ara la de pescadora, és possible que la dona ho vegi encara dur, ja que embarcar-se dotze hores en un arrossegador no deixa de ser un horari complicat si ho vols conciliar amb la família”. Amb tot, creu que “la dona pot enriquir el sector pesquer, amb coses com, per exemple, fer una millor presentació del producte, formar-se en noves tècniques de màrqueting digital per ampliar el mercat del peix, envasar al buit...” Sovint, apunta, “són els mateixos pescadors que diuen que saben pescar però no vendre”: “Potser amb la visió d’una dona no es vendrien a la baixa determinats productes.”
Hi ha sectors, com ara l’aqüicultura i la pesca recreativa, en què les oportunitats són ben tangibles. Al Delta de l’Ebre, hi ha el cas d’una dona que capitaneja un xàrter de pesca recreativa.Allué creu que, justament, per la banda del turisme pesquer, “la dona pot innovar, amb experiències com, per exemple, portar grups a veure una gàbia de llobarros”.
Presidenta.
Güell creu que, des de l’Associació de Dones de la Mar, caldria animar les dones a assumir reptes d’emprenedoria, com ara esdevenir armadora d’una embarcació.
La presidenta de la confraria de l’Escala ha fet bo el pressentiment que una dona pot aportar idees enriquidores al negoci, amb visió de futur: ha promogut un pla de gestió de la sèpia, per revalorar aquest producte del mar, i és a punt de fer el mateix amb el peix blau, “perquè el golf de Roses és una mina”, però només si se sap “conservar”. Una altra proposta de Roser Güell és muntar al port de l’Escala paradetes per vendre-hi peix que té poca sortida, semblantment al que es pot veure a ports d’Itàlia, al marge de la llotja.
Vint anys són els que ja ha cotitzat Maribel Cera, de Sant Carles de la Ràpita, com a pescadora. Des dels set anys que va a la barca familiar, i sí que considera que hi ha certes barreres perquè hi hagi més dones feinejant a mar: “La feina és dura, sí, però és clar que hi ha barreres. Si no tens a l’abast la barca de casa, és difícil entrar-hi.” Ella mateixa va patir el rebuig per raons de gènere quan va intentar anar en una altra barca que no era la familiar i no va ser acceptada.
Cera pot vantar-se de ser pràcticament l’única pescadora que té en tota regla els documents de competència marinera. És escaient parlar de toc femení en la pesca? Cera explica: “Potser som més detallistes. Jo, per exemple, intento sempre que no s’emboliqui la xarxa. Però el cert és que cada persona és un món.”
Al seu parer, per incentivar la dona a entrar sense por en aquest món, “caldria començar per la base, les escoles, i portar els nens i les nenes a la llotja i al port; així potser s’animarien a cursar l’especialitat de patró de pesca litoral, dins de l’FP que es cursa en acadèmies com ara la de l’Ametlla”. Està convençuda que, en aquesta feina “vocacional”, si es donessin les condicions, més dones farien la passa d’anar a mar.
Un escadusser 2,6%
Les dades d’afiliació del règim especial del mar són prou contundents: les dones representen només un 2,6% en el sector de pesca i aqüicultura. Examinant les diverses categories professionals del món marítim, s’observa que, en l’àmbit nàutic esportiu, recreatiu i d’entreteniment hi ha un rellevant 29% de pes (215 afiliades), mentre que, si ens fixem en la presència de dones en les confraries de pescadors, els darrers registres parlen d’un lamentable 0,86% (24 pescadores). Pel que fa a titulars d’instal·lacions d’aqüicultura, la cosa millora un xic, amb un 6,8% de dones. En el camp de la formació, les dones representaven un 8% en la FP reglada i un 14,58% en formació per adquirir la titulació de patrona d’esbarjo.