opinio

Capital plataforma o capital col·laboració?

Els usos de les plataformes digitals estan en creixement accelerat. Algunes, com ara Uber, Cabify, Airbnb i eBay, ja aglutinen milions d’usuaris i han sacsejat profundament les activitats econòmiques de la mobilitat, l’allotjament o la distribució comercial

Molta gent, inclosos alguns col·legues, desenvolupen la idea que l’adveniment de l’economia col·laborativa és un poderós instrument postcapitalista i que obre la porta a una nova etapa d’organització econòmica. Vegem-ho.

Primer. Per economia col·laborativa entenem tot aquell conjunt d’intercanvis entre iguals que es duen a terme a través de plataformes digitals. Es tracta del procés massiu de desintermediació que viu avui l’economia global i que permet els intercanvis de tota mena de béns i serveis, sovint donant prioritat a l’ús i l’accés per sobre de la propietat, al retorn no monetari per sobre del monetari i als interessos i a motivacions prosocials i ambientals per sobre dels interessos individuals. El creixement accelerat dels usos i la provisió en aquests tipus de plataformes digitals ha generat un intens debat acadèmic sobre els seus fonaments, la seva naturalesa i, en especial, les seves implicacions per al conjunt del sistema econòmic.

Segon. Els usos de les plataformes digitals estan en creixement accelerat. Algunes, com ara Uber, Cabify, Airbnb i eBay, ja aglutinen milions d’usuaris i han sacsejat profundament les activitats econòmiques de la mobilitat, l’allotjament o la distribució comercial. Altres plataformes són més modestes i desenvolupen intercanvis i comportaments entre iguals en entorns més pròxims i amb motivacions més prosocials. Ara bé, una cosa està clara. Anem cap a una tendència en què tot el que es pugui convertir en una plataforma es convertirà en plataforma perquè els costos de transacció són molt més baixos. Aquest procés de “plataformització” de l’economia engloba la gran majoria d’activitats i negocis, especialment als serveis, però també a les cadenes de producció industrial i agràries. De fet, mirant les classificacions internacionals d’activitats econòmiques, no soc capaç de veure cap sector d’activitat, inclòs el meu, el de la docència i la recerca, que s’escapi a aquesta tendència.

Relació de poder.

Tercer. Hi ha moltes maneres d’ordenar aquestes plataformes, però darrerament se n’ha destacat una. La classificació a través del seu afany de lucre, la capacitat d’autoorganització i les relacions de poder. Les plataformes que amb la seva activitat persegueixen afany de lucre i no permeten el desenvolupament de governances participatives, com ara Uber i Airbnb, se situen en el terreny de l’economia de plataforma, mentre que les plataformes sense afany de lucre, més obertes, sostenibles i transparents, se situen en el terreny de l’economia col·laborativa.

Quart. Jo no estic gaire d’acord amb aquest enfocament. I no ho estic no perquè m’agradin precisament alguns dels efectes econòmics i socials d’aquestes plataformes. Només cal donar un cop d’ull per determinats barris de Barcelona per veure que la cosa s’està passant de voltes. Tampoc no hi estic d’acord perquè consideri que cal salvaguardar l’statu quo de sectors, professions o polítics. Arribats a aquest punt ja sé que els efectes de la tecnologia no són ni bons ni dolents per si mateixos, tot depèn dels usos que en fem i de la capacitat que tinguem per redistribuir els costos i beneficis que generen. De la mateixa manera que sé que sense innovació tecnològica el progrés material, i també l’immaterial, de la humanitat deixaria molt a desitjar. No hi estic d’acord perquè aquesta aproximació no m’encaixa ni amb el pensament econòmic general ni amb la interpretació que l’economia fa del canvi tecnològic.

Cinquè. No crec en els apriorismes ideològics aplicats a res, i menys a l’economia científica. Especialment, no hauríem de confondre el comportament col·laboratiu i l’intercanvi col·laboratiu. I això sí que és economia científica. Si en un intercanvi no hi ha reciprocitat, és a dir, canviem una cosa per una altra, llavors no estem parlant d’intercanvi. I, sense intercanvi, no podem posar el subjecte d’economia davant d’enlloc. Ara bé, aquestes coses que intercanviem a les plataformes digitals van molt més enllà dels intercanvis de tota la vida de béns, serveis o treball per diners. I, precisament, aquesta és la novetat que ens ha d’ocupar.

I, sisè. No crec que l’afany de lucre ni l’interès individual per se siguin dolents. Tot el contrari. Ara bé, el lucre a l’intercanvi de plataforma és molt diferent del lucre tradicional. De fet, hem de començar a abandonar la idea del benefici i pensar més en la idea del profit, entès com el conjunt de retorns no dineraris dels nous intercanvis. I això també és capitalisme. I del bo, perquè, dins del profit, també hi caben retribucions a interessos individuals més pro-socials o ambientals. Una altra cosa és què fem amb aquests profits. Si els aconseguim redistribuir igualitàriament avançarem cap a la importància del capital col·laboratiu. Si no ho aconseguim, el poder continuarà en mans del nou capital monopolista, el capital de plataforma.

Ciutadans, governs, empreses i plataformes de profit tenen la paraula.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.