Societat

SARA RODRÍGUEZ-MOZAZ

INVESTIGADRA DE L’ICRA

“Vivim entre plàstics” Estudi pioner a l’ICRA sobre microplàstics a rius i mars

Un equip de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua avalua els riscos alimentaris i per a la salut dels microplàstics

Davant l’alerta s’han activat un gran nombre d’estudis

LES XIFRES

5
mil·límetres
és la mida que es considera microplàstic, segons l’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera.
100
anys de degradació.
Els plàstics poden durar de desenes a centenars d’anys mentre es van degradant.
No només afecten el medi, sinó també l’alimentació
Què són els microplàstics?
Són trossets de plàstic que estan en suspensió i que poden ser visibles o no.
Segons es veu, és un gran enemic que no para de multiplicar-se?
Evidentment! Per efecte de la degradació a la qual estan sotmesos es van dividint i, llavors, ja tenim els microplàstics i, fins i tot, nanoplàstics.
Quina és la seva procedència?
Hi ha dos grups: els macroplàstics, com per exemple una ampolla d’aigua, que també és un contaminant com a residu. Aquesta, tot i el seu volum, està experimentant un procés de degradació que per efecte del sol o de l’aigua va generant més microplàstics.
Quina és l’altra procedència?
Després tenim aquells que provenen d’una gran font: els productes d’higiene personal, com per exemple els exfoliants; aquests incorporen esferes de microplàstics per millorar les característiques del producte. Una altra, i també molt important, la trobem en les fibres sintètiques de la roba que fem servir. Cada vegada que retem la roba es generen moltes fibres que en contenen. De fet, les microfibres ja són microplàstics. I no ens oblidem dels pneumàtics!
En el procés de fabricació?
Directament a la carretera. El desgast de la roda els genera i l’aigua els arrossegarà als rius.
Estem, doncs, davant una situació molt complexa, perquè pel que explica estem envoltats de plàstic.
Sí, totalment. Estem vivint en una civilització del plàstic. Per això ens cal saber quines són les fonts, com combatre-les i quins són els seus efectes. Una situació que es pot veure per continents, perquè n’hi ha que en tenen més que d’altres. Per exemple, aquells que provenen de la cosmètica en el primer món van a parar a la depuradora, on hi ha un tractament que n’elimina una part, si bé no tota. En altres continents on no hi ha sistemes de depuració aquests van directament i sense cap filtre al medi natural. D’aquí ve la importància dels estudis per veure els efectes sobre la salut. Ara cada vegada hi ha més equips que hi estem treballant.

La proliferació de plàstics contaminants, especialment als mars i rius, ha portat a iniciar un gran nombre d’estudis sobre com poden afectar el medi i la salut. Aquests estudis se centren especialment en els microplàstics, els de menys de 5 mil·límetres. Científics de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) –centre adscrit al Campus Aigua de la UdG– participen en el projecte Plas-Med, una iniciativa de referència que vol aportar dades a una problemàtica encara força desconeguda. Amb una durada de tres anys, aquest estudi se centrarà en la presència de microplàstics i microcontaminants a la costa mediterrània. Aquesta investigació ha de servir per tenir dades per poder avaluar científicament la seva toxicitat i, molt especialment, l’impacte ambiental i en la salut humana.

Impacte en la salut

La doctora Sara Rodríguez-Mozaz, investigadora de l’ICRA, destaca que cada vegada es fa més necessari disposar d’estudis per poder determinar “la capacitat que tenen els microplàstics d’acumular i transferir als organismes vius altres contaminants, com ara microorganismes, biotoxines i contaminants orgànics, siguin prioritaris o emergents”. “Alguns d’aquests contaminants orgànics poden també persistir”, afirma. Els estudis se centren en àrees de la costa mediterrània com el delta de l’Ebre i el mar Menor, de gran importància ecològica, sociocultural i econòmica.

Risc emergent

Sara Rodríguez explica que els microplàstics han estat reconeguts per la comunitat científica “com un risc emergent per al medi ambient i la salut humana”. Els microplàstics són petites partícules de plàstic, de menys de 5 mm, de diferents procedències, com per exemple de la indústria de la cosmètica, productes d’higiene personal, fragmentació de plàstics en el medi ambient, fibres tèxtils sintètiques o restes de pneumàtics.

La problemàtica associada a la contaminació aquàtica per microplàsics és complexa, multidimensional i transversal. “No només poden afectar el medi ambient, sinó que també concerneixen altres disciplines com ara la seguretat alimentària, la salut pública i l’economia”, explica, i hi afegeix que “els microplàstics poden alliberar altres contaminants ambientals al medi ambient, com és el cas d’additius i plastificants utilitzats durant la seva producció”. Així mateix, tenen un elevat potencial d’adsorció de contaminants orgànics persistents i emergents presents a l’aigua. “Per tant, els microplàstics podrien actuar com a vectors d’altres contaminants i incrementar així la seva disponibilitat, transferència i toxicitat en organismes aquàtics”, destaca Rodríguez. Plas-Med està integrat pels grups de recerca i investigadors participants de l’Idaea-CSIC de Barcelona, l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) de Múrcia i l’ICRA.

Una lluita contra un enemic pràcticament invisible

Els microplàstics no es consideren un tipus de plàstic específic. Estaríem davant de qualsevol tipus de trosset inferior a 5 mm, segons l’Administració Nacional d’Oceans i Atmosfera (NOAA, per les seves sigles en anglès). Aquests contaminants entren sense dificultat en ecosistemes naturals procedents de diverses fonts, incloent-hi, entre altres, la cosmètica, la roba i els processos industrials.

Els microplàstics primaris són els fragments de plàstic o partícules que ja tenen una mida de 5 mm o menys abans d’entrar al medi ambient. Aquests inclouen microfibres de roba, microesferes i pèl·lets de plàstic. Una segona tipologia són els microplàstics secundaris, els que es creen a partir de la degradació de productes plàstics més grans un cop entren al medi mitjançant processos de meteorització natural. Aquestes fonts de microplàstics secundaris inclouen ampolles d’aigua i refresc, xarxes de pesca i bosses de plàstic.

La particularitat dels plàstics d’aquestes dues categories és que persisteixen en el medi ambient en alts nivells, particularment en els ecosistemes aquàtics i marins. Una altra de les seves particularitats és que es degraden de manera molt lenta, en períodes de milers d’anys fins i tot. La gran dificultat a l’hora de degradar-se i la seva lentitud a fer-ho fan incrementar exponencialment el risc que siguin ingerits, incorporats i acumulats en els cossos i teixits de molts organismes. Encara hi ha pocs estudis sobre aquesta qüestió, d’aquí ve la importància d’aquesta investigació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.