opinio

La transposició de les directives europees

M’agradaria destacar la nova directiva del 20 de juny del 2019 sobre el marc de reestructuració preventiva i exoneració de deutes, que aporta un nou règim de segona oportunitat per a l’empresari insolvent. La UE considera necessària l’harmonització dels diferents estats en aquesta matèria, en què hi ha grans variacions

L’aplicació de la legislació és fonamental per garantir que els ciutadans i les empreses gaudeixin dels beneficis que aporta el dret de la Unió Europea. D’altra banda, esdevé un greu problema que els estats membres no apliquin aquesta legislació de forma correcta. El mercat únic de la Unió Europea és l’actiu més valuós d’Europa per a milions de ciutadans i empreses, i la Comissió Europea manté el compromís de garantir la llibertat de viure, treballar i comerciar als 28 estats membres.

No aplicar correctament la legislació de la Unió Europea impedeix accedir als drets i beneficis que confereix la legislació europea. Per exemple, la plena transposició i aplicació de les normes comunitàries en matèria de contractació pública i concessions és essencial per tal que a les petites i mitjanes empreses els resulti més fàcil i més assequible presentar ofertes per accedir als contractes públics.

Els endarreriments en la transposició provoquen incertesa sobre quines normes s’apliquen i repercuteix negativament en el funcionament del mercat interior de la Unió Europea. Per això, és essencial que els estats membres incorporin les directives comunitàries al seu ordenament jurídic nacional en els terminis en què es comprometen a fer-ho. Tota directiva té un termini de transposició i la Comissió verifica que s’ajusti als objectius fixats. Si no es compleixen els terminis, s’inicia un procediment d’infracció que també es pot incoar en casos d’adaptació incorrecta de les directives. En aquest sentit, la Comissió publica un informe anual avaluant els resultats de les transposicions dels estats membres i el pròxim govern d’Espanya haurà de dedicar-se a fons per complir amb les obligacions legals amb la Unió Europea, ja que són moltes les directives europees pendents de transposar, de què el termini ja ha vençut.

M’agradaria destacar la nova directiva del 20 de juny del 2019 sobre el marc de reestructuració preventiva i exoneració de deutes, que aporta un nou règim de segona oportunitat per a l’empresari insolvent. La Unió Europea considera necessària l’harmonització dels diferents estats en aquesta matèria, en què hi ha grans variacions. Des de fa anys, he lluitat perquè les persones sobreendeutades no quedin condemnades a la mort civil i a l’exclusió social. Són ja moltes jornades organitzades i molt de temps dedicat per fer pedagogia de la necessitat de tenir lleis justes i d’explicar que el fracàs forma part de l’èxit i no ha de ser penalitzat. Una gran idea va ser fer el curtmetratge El corredor, que retrata perfectament aquesta problemàtica i que es va convertir en el curt més premiat de la història del cinema espanyol i va servir, entre altres àmbits en la Fundació Pimec, com una eina clau de sensibilització per aquesta causa. Som moltes persones i organitzacions les que hem treballat en aquesta nova directiva, que neix amb algunes deficiències, ja que el text aprovat ha estat força diferent del proposat per la Comissió Europea. S’ha de subratllar que es deixa un gran marge de maniobra a l’aplicació de la norma i, per consegüent, ens dona l’oportunitat de millorar la regulació continguda en la llei espanyola vigent.

La directiva s’estableix únicament per a empresaris insolvents, encara que recomana als estats membres que s’apliquin també als consumidors. Excloure els consumidors, tenint en compte que l’actual crisi financera ha estat principalment de deute privat, és molt criticable.

L’exoneració del crèdit públic, que és el principal problema dels empresaris, es deixa en mans dels estats membres. A l’Estat espanyol, hem d’assumir que donar una segona oportunitat real als empresaris per tal que puguin crear de nou llocs de treball i que hi hagi emprenedors passa perquè l’Estat assumeixi part del cost del projecte empresarial fracassat.

La fixació d’un termini màxim de tres anys per obtenir la condonació dels deutes és una fita important, que des del meu punt de vista és vital, així com també ho és el fet que s’hagi inclòs les pimes a l’accés a les eines d’alerta primerenca, que permetin detectar circumstàncies que puguin provocar una insolvència imminent i que puguin advertir, així, de la necessitat d’actuar preventivament.

Hem de ser optimistes pels avenços obtinguts, però també som conscients que ens queda molta feina per fer. Cada vegada som més persones i amb més experiència impulsant la segona oportunitat, cosa que ens ha d’alegrar, perquè és una garantia per al futur immediat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.