L’aprovació de la reforma de les pensions “a cop de decret” governamental dissabte ha fet pujar la tensió a França i afavoreix el retorn de les protestes. La CGT, Força Obrera i Solidaris –els sindicats impulsors de les grans manifestacions al desembre i al gener– es reuneixen avui al matí per organitzar aquesta setmana noves mobilitzacions contra el model de jubilació ideat per Emmanuel Macron. Fruit de la fatiga, els carrers s’havien anat buidant al febrer. Les organitzacions sindicals havien previst la propera jornada de vagues per al 31 de març. La situació ha canviat, però, després que l’executiu francès decidís aplicar el polèmic article 49-3.

El govern havia organitzat dissabte un Consell de Ministres extraordinari dedicat oficialment a la crisi del coronavirus a França, on hi ha un centenar d’afectats. Tanmateix, el primer ministre, Édouard Philippe, va aprofitar l’ocasió per aprovar la majoria dels articles de la reforma de les pensions a través d’un decret governamental, sense sotmetre’ls al sufragi de l’Assemblée Nationale. Tot i que l’article 49-3 forma part de la Constitució, té mala reputació entre l’opinió pública. El seu ús és sinònim d’arbitrarietat de l’executiu. Fins ara, Macron havia preferit no prémer el botó nuclear de la política francesa.

Des dels més moderats fins als més radicals, tots els sindicats van condemnar aquest “cop de decret”. “Es tracta d’una oportunitat perduda”, van lamentar des de la moderada CFDT –l’organització amb més afiliats de França–, que al gener va abandonar les protestes per concentrar-se en les negociacions amb el govern, però que cada vegada es mostra més recelosa amb els mètodes utilitzats per Macron.

Més crítica va ser la CGT, que qualifica la reforma de “profundament escandalosa”. Els partits de l’oposició van presentar abans-d’ahir dues mocions de censura: l’una, per part dels diputats d’Els Republicans (dreta); l’altra, dels representants de l’esquerra. Les dues iniciatives es debatran demà al Parlament, tot i que no tenen cap possibilitat de prosperar gràcies a la imponent majoria que té el macronisme.

“No volem posar fi als debats, però sí a aquest episodi sense debat”, va assegurar dissabte Philippe, que va justificar el recurs al 49-3 al·ludint a “l’obstrucció parlamentària” de l’oposició, que hi va presentar unes 40.000 esmenes. No obstant això, la reforma de les pensions ja havia entrat amb mal peu al Parlament. Després de dos anys de negociacions amb els sindicats, l’executiu pretenia aprovar una de les reformes més ambicioses del mandat de Macron a través d’un procediment legislatiu accelerat. Els debats van començar el 17 de febrer i havien de concloure abans de les municipals, a mitjan mes de març. L’objectiu era iniciar una nova seqüència política al més aviat possible, en què no es parlés d’aquesta mesura que ha desgastat la popularitat del jove dirigent.

Amb l’aposta pel polèmic decret, però, Macron corre el risc d’empènyer el seu mandat cap a un camí sense retorn, el sender d’un dirigent que aposta per reformes neoliberals ignorant completament el rebuig de la majoria de l’opinió pública. De fet, l’última vegada que s’havia aplicat el 49-3 va ser el 2016, amb Manuel Valls, per aprovar una contestada reforma laboral. Un episodi que va representar el crepuscle del mandat del socialista François Hollande. Passarà el mateix amb el jove president?