opinio

PER SABER-NE MÉS

Passejant per Google Europa

Google té llums i ombres, com totes les empreses. Ens podrà agradar més o menys i ens cauran més o menys simpàtics, però la pregunta que cal fer-se és: per què no hi ha més empreses similars?

Només em passava pel cap el meu pare. Ell, un home d’ordre i director comercial en una empresa de tubs de paper per filatures, no ho hauria pas entès, el pobre. Igual que despatxava l’art abstracte dient que no valia per res, també hauria dit si els de Google s’havien tornat bojos. Sales per descansar? Pufs? Menges sofisticades? Billars? Sales de música? Bars de soda? “A les empreses, s’hi va a treballar i no a fer el mandra”, m’hauria dit amb un cert aire de menyspreu.

Però el meu pare m’hauria escoltat quan li hagués dit que si les empreses saben tenir cura dels seus empleats potser estaran més contents i faran una feina més creativa i intensa. “Home, vist així...”, hauria dit en Ciset.

A través d’uns molt bons amics vaig tenir l’oportunitat de parlar de neurocreativitat a la seu de Google a Europa, a la ciutat de Dublín. Tot i ja conèixer la seva filosofia i haver vist moltes vegades en fotos i vídeos les seves instal·lacions, no em van deixar de sorprendre. Google no és una empresa normal, això salta a la vista. Allà innovar és la pa de cada dia. Ser provocatiu i transgressor és una necessitat. “Radical is normal”, que diria el bon amic Alfons Cornella.

Google té llums i ombres, com totes les empreses. Ens podrà agradar més o menys i ens cauran més o menys simpàtics, però la pregunta que cal fer-se és: per què no hi ha més empreses similars? Empreses que apostin d’una manera clara per la gent, que eliminin (en la mesura que puguin) les jerarquies i que creguin de manera contundent en les idees i la disrupció?

El mateix Cornella ens va donar la resposta, fa poc, en una reunió a Barcelona. Moltes empreses no són innovadores perquè no tenen (diuen) temps. I aquesta realitat és, al mateix temps, una excusa. Perquè la pregunta important no és si tenim temps o no. L’essencial és si de debò volem innovar i ho considerem imprescindible. Si la resposta és sí, aleshores resulta molt fàcil buscar temps.

En realitat, moltes empreses no innoven per falta de temps, per por del desconegut, per tenir una estructura massa rígida, per no tenir persones desimboltes i agosarades, per no tenir clar què necessiten els seus usuaris o clients i un munt de coses més. Saben, en teoria, que innovar és molt important però, com l’estruç, amaguen el cap sota terra.

Algunes idees: abolir completament el concepte de “despatx”. Convidar la gent a vestir-se d’una manera més natural i adaptada al mediterrani. Canviar organigrames per holocràcies amb equips que s’autogestionen. Dialogar permanentment amb els clients de forma sincera i divertida. Eliminar departaments i departamentets. Divertir-nos molt més. Aprendre a llegir tendències i aprendre de llocs llunyans (la Xina, per exemple). Convidar la gent a fer volar la seva imaginació. Aprendre design thinking. Aprendre coses d’altres sectors. Eliminar el pla de formació i substituir-lo per aprenentatges personalitzats, apassionants i reptadors.

Cómo innovar sin ser Google Alfons Cornella Amat Editorial, 2019


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.