Política

Sánchez busca uns Pactes de la Moncloa a mida

Imposa des d’ara el relat de la sortida de la crisi amb la crida a la “concertació nacional” per dictar el pas a l’independentisme, al PP i al diàleg social sota la seva batuta

La proposta ha aixecat recels a Catalunya, gairebé rebuig frontal

A imatge del que Adolfo Suárez i el seu vicepresident econòmic, Enrique Fuentes Quintana, van propiciar el 1977, quan no hi havia ni autonomies però Josep Tarradellas enfilava ja el camí de retorn de l’exili fins a la Generalitat, Pedro Sánchez imposa des d’ara el seu relat de la sortida de la crisi sanitària del coronavirus buscant uns nous Pactes de la Moncloa a mida seva i del moment però, alhora, sota el ressuscitat esperit d’unitat o de “concertació nacional” dels que ara fa 43 anys van ser el pròleg de la Constitució. Després de centralitzar la gestió de la pitjor crisi sanitària en un segle, Sánchez busca ara dictar el pas a l’independentisme, al PP i als agents socials per blindar el suport a la singladura d’una legislatura que viu el brusc gir de guió d’haver de revitalitzar l’economia després de la ferida de la inactivitat. La ministra portaveu, María Jesús Montero, insistia a “invitar tothom” a “la gran concertació” per a la “reconstrucció del país”.

El punt de partida del 1977 va ser una inflació del 30% i un dèficit de 5.000 milions de dòlars, que van animar Fuentes Quintana a ordenar a José Luis Leal –llavors director general del Ministeri d’Economia en el govern de la UCD– planificar un sanejament econòmic en sintonia amb l’economista del PCE Ramón Tamames.

González se’n malfiava

La paradoxa actual és que Sánchez evoca el valor unitari dels Pactes de la Moncloa quan el gran enemic inicial de l’entesa va ser el socialista Felipe González, que temia una pinça de la UCD i el PCE contra el PSOE. González, però, finalment va acabar sumant la seva firma a la resta el 25 d’octubre del 1977. Saltant a l’Espanya actual, la ministra Montero presenta el 1977 com a mirall: “L’important de la proposta del president, de gran acord de país, de gran concertació o de nous Pactes de la Moncloa, és que hi invitem totes les forces del país i, més enllà d’elles, organitzacions empresarials, sindicals, tot el talent del país.” Si l’afany del 1977 va ser econòmic, ara no seria Nadia Calviño qui emulés Fuentes Quintana, sinó que seria una obra coral en tots els ordres. “Quin país dissenyarem a mitjà termini en matèria de drets, de llibertats, de serveis públics, de valor del col·lectiu”, detalla Montero. L’ànim de Montero no és el de José Luis Ábalos (Transports), que n’expulsa “qui no vol la democràcia” i etziba als independentistes que el 1977 eren “nacionalistes”.

Abans

de desenvolupar el contingut de l’etiqueta del pacte, però, Sánchez ja sap que no ho tindrà fàcil ni a la dreta ni a l’esquerra perquè només Ciutadans desafia la irrellevància dels seus deu escons i s’hi posa bé. Mentre que Pablo Casado hi veu “un canvi de règim encobert”, ahir el secretari general del PP, Teodoro García Egea, va censurar Sánchez pel seu afany de supervivència. “El govern vol parlar dels Pactes de la Moncloa perquè la prioritat és mantenir-se a La Moncloa com sigui. Nosaltres preferim parlar del pacte de les mascaretes perquè és el pacte per proveir de protecció tots els que lluiten contra el coronavirus”, rebatia el popular García Egea. A la dreta del PP, el líder de Vox, Santiago Abascal, es vanta de no agafar a Sánchez ni el telèfon per no donar-li oxigen.

Aval d’Arrimadas i prou

A la dreta, l’única veu comprensiva amb Sánchez és la d’Inés Arrimadas. “Espero que el govern exposi un pla complet i coordinat i el consensuï amb l’oposició perquè tindrem debats importants entre llibertat i seguretat, entre quedar-nos a casa o començar a recuperar l’economia”, va confiar la líder de Ciutadans a RNE. Des del PNB, el portaveu al Congrés, Aitor Esteban, aireja el seu escepticisme. “De moment no sabem si és un globus sonda per parlar d’alguna cosa més de la pandèmia, si es vol reduir a temes econòmics o si es vol parlar d’una altra cosa...”, en recela Esteban. Fins i tot un baró socialista com el manxec Emiliano García Page hi veu una aroma centralitzadora, i exigeix a Sánchez que compti amb les “imprescindibles” comunitats autònomes.

Por a un front patriòtic

És clar que a Catalunya tot el que, des de la perspectiva actual, evoquen els Pactes de la Moncloa –considerats per molts el punt de partida d’un règim del 78 que avui empara la persecució judicial i política al procés sobiranista o, sense anar gaire lluny, el segrest actual de competències amb l’excusa de la crisi sanitària–, no ha fet precisament que la proposta de Sánchez hagi estat acollida amb simpatia. Ans al contrari. Entre el govern i els partits independentistes s’ha rebut amb recel o, directament, amb una oposició frontal el fet que això pugui obrir un nou gran front patriòtic espanyol que deixi de banda, o fins i tot combati, les inquietuds catalanes.

La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, encara es mostrava condescendent dilluns en assegurar que s’estudiarà l’oferiment de Sánchez, que va conèixer, com tothom, a través dels mitjans, sempre que vulgui servir per rellançar l’economia “amb lleialtat, cooperació i de manera concertada” amb el govern. En canvi, ja va advertir que “no hi seran” si el que pretén és “recentralitzar més l’Estat”.

Crisi o espanyolisme?

En una línia similar, la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, també ha expressat molts dubtes sobre la idea de reeditar uns pactes en què ja es va deixar passar l’oportunitat de trencar amb el règim franquista. “Si són per contribuir a sortir d’una crisi econòmica, ho escoltarem i proposarem les mesures que ens semblin més oportunes; si es tracta de repensar un projecte nacional en clau espanyola, amb JxCat que no hi comptin, perquè el nostre projecte és la independència”, ha etzibat.

ERC, que el 1977 no hi va participar perquè encara no estava ni legalitzada, no se sent tampoc cridada de cap manera, i aquest cop es mostra encara més dura que JxCat, ja que ni tan sols ofereix el benefici del dubte. “No ens hi trobaran, que no comptin amb ERC”, ha tancat la porta, contundent, la secretària general adjunta, Marta Vilalta. Els republicans recorden que aquells acords van servir per “apuntalar un règim fallit”, i ja avisen que ara pretenen fer el mateix. “La sortida a la situació actual segur que no passa per tornar als vestigis del passat –etziba Vilalta– sinó per mirar endavant, a la construcció d’un estat propi que doni resposta des de la proximitat a les necessitats ciutadanes.”

No és menys contundent la posició de la CUP, ja que fonts consultades reflexionen que els Pactes de la Moncloa els evoquen “un temps de pau sense memòria, d’una raó d’estat feta sobre la base de l’atropellament de pobles i drets”. Segons la CUP, per sobre dels mercats i els interessos econòmics, la sortida de la crisi s’ha de basar en el consens de més drets socials i la garantia dels drets dels pobles, ja que creuen que han estat “silenciats” en l’actual emergència. A més, denuncien que el govern espanyol “escolta la CEOE en lloc d’escoltar els inquilins o els treballadors”. “No creiem que puguin comptar ni amb la nostra formació ni amb els pobles de l’Estat”, alerta. I ni Bildu ni el BNG avalen tampoc un revival del 77.

Ni tan sols el líder del PSC, Miquel Iceta, augura gaire recorregut a la proposta de Sánchez. Dilluns, a Ràdio 4, admetia que serà “molt difícil” reeditar aquells acords donat l’actual clima polític, ja que l’“actitud” dels partits de l’oposició és “molt diferent” a aleshores, quan se sortia de quaranta anys de dictadura i posar-se d’acord era una necessitat. Fins i tot els seus encara socis al Parlament d’Units per Avançar es mostraven, en una nota difosa ahir, més entusiastes amb la proposta, que creuen que a banda de partits, bancs i agents socioeconòmics, també ha de concertar comunitats i administració local.

LES FRASES

L’important de la proposta de gran acord de país, de gran concertació, és que invitem tothom
María Jesús Montero
ministra portaveu

LA XIFRA

Els pactes del 1977 no van evitar un intent de cop d’estat; n’ha de quedar al marge qui no vol democràcia
José Luis Ábalos
ministre de transports
Serà molt difícil reeditar els Pactes de la Moncloa, perquè és molt diferent l’actitud d’alguns partits
Miquel Iceta
Primer secretari del Psc
Cal recuperar aquell gran consens polític, econòmic, territorial i social com a única eina per superar la crisi
comunicat D’units per avançar
30
per cent
era el nivell al qual galopava la inflació el 1977, quan Fuentes Quintana va idear els Pactes de la Moncloa.
25-10-77
És la data
de la firma de l’acord. Si bé Felipe González en recelava, al final el firma amb Suárez i Carrillo.

LA DATA

Vol els Pactes de la Moncloa per seguir a La Moncloa com sigui. Al PP volem el pacte de les mascaretes
Teodoro García Egea
secretari general del pp
Quan es firmen els Pactes de la Moncloa no existien les comunitats, i avui són imprescindibles
s
Emiliano García Page
president de castella-La Manxa
Espero que el govern exposi un pla complet i coordinat, i que el consensuï amb l’oposició
Inés Arrimadas
presidenta de ciutadans
De moment no se sap si és un globus sonda per parlar de la pandèmia, de temes econòmics o de què
Aitor Esteban
portaveu del PNB al congrés
Si és una proposta amb la finalitat de recentralitzar encara més l’Estat, òbviament no hi serem
Meritxell Budó
consellera de la presidència
En Pactes de la Moncloa 2.0 segur que no ens hi trobaran, que no comptin amb ERC
Marta Vilalta
secretària general adjunta d’ERC
L’únic Pacte de la Moncloa que convé a Catalunya és l’exercici del dret a l’autodeterminació
Laura Borràs
portaveu de jxcat al congrés
Els pactes que s’insinuen apel·len a un sentit d’estat buit, on la gent i on els pobles no hi caben
posiciÓ de la cup

El Congrés vota la pròrroga de l’alarma el dijous sant

El Congrés obrirà el Dijous Sant. Després de viure el 25 de març una de les jornades més rocambolesca de la seva història –quan va malgastar el matí sense fer res i va obrir el debat a dos quarts de deu per votar a quarts de tres de la matinada de l’endemà–, el Congrés es vol curar en salut per beneir la segona pròrroga i iniciarà el debat a les nou del matí d’un dia excepcional –això sí– com el de demà, que és Dijous Sant.

Mentre Sánchez ja sap que té el vot del PP per dilatar l’estat d’alarma fins al 26 d’abril, els de Pablo Casado anuncien que acudiran en massa a l’hemicicle de nou, igual que els diputats de Vox. Si bé hi repetirà de nou com a portaveu presencial Gabriel Rufián (ERC), Laura Borràs (JxCat) hi tornarà a faltar en compliment del confinament. El Congrés, a més, celebrarà un ple dimecres que ve que inclurà una sessió de control.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.