Focus

El turisme necessitarà un pla de rescat

El sector ha posat el comptador a zero i ja preveu que la recuperació serà lenta

Catalunya va rebre 19,4 milions de turistes estrangers l’any 2019, dels quals el 72,6% va arribar en avió i en total s’hi van deixar 21.325 milions d’euros. La riquesa que genera el turisme representa el 12% del PIB de Catalunya i l’ocupació, el 12,9% de tot el mercat laboral. En el cas de Barcelona, l’any passat va rebre 7.860.075 turistes estrangers, i la resta fins arribar a 9.472.562, van ser domèstics. Una mica més del 70% va ser vacacional i el 20%, de negocis.

Aquest sector està acostumat a patir sotracs, com els que van suposar, per exemple, els atemptats de Barcelona i Cambrils del 2017, però sempre demostra una gran capacitat de recuperació. Ara bé, l’impacte de la pandèmia és d’una dimensió mai viscuda pel sector.

El confinament ha significat la posada del comptador a zero. Els aeroports han aturat l’activitat, les aerolínies tenen els avions a terra, els creuers són a port i els establiments que allotjaven turistes ara, en alguns casos, tenen els seus llits a disposició dels malalts per descongestionar els hospitals. Aquests dies de Setmana Santa, un dels moments àlgids de l’any amb una munió de gent amunt i avall, l’activitat s’ha reduït a zero. Alguns ja donen per perdut el primer semestre i caldrà veure si també l’any. I, tot i que encara és aviat, ja es vaticina que serà un dels darrers sectors a recuperar-se de la crisi.

Les alertes del sector empresarial no s’han deixat esperar. La Mesa de Turismo, una associació espanyola que representa empresaris i professionals del sector, ja parla de pèrdues de 90.000 milions d’euros aquest any i “d’una forta destrucció d’ocupació” i demana mesures urgents i excepcionals a Pedro Sánchez. També l’Associació de Línies Aèries (ALA) ha reclamat ajudes “perquè perilla la supervivència del sector”.

Per al professor d’Esade Pedro Aznar, el sector turístic necessitarà un pla de rescat específic per evitar la desaparició de moltes empreses i llocs de treball. Per la seva banda, Raül Ramos, professor de la UB, anticipa canvis importants en la demanda en un primer estadi de la recuperació: “Per no assumir riscos, la gent s’inclinarà per destinacions més domèstiques, i això ens situa en un escenari de competència diferent.” També anticipa que el turisme de congressos i de reunions de negoci, en què Barcelona és un actor internacional molt important, es transformarà: “Hem descobert que moltes reunions es poden fer virtualment”, assenyala.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.