perobell
Perobell, cercar marca per al sofà
la cooperativa de sabadell té en l'exportació i la orientació cap a nous segments de mercat els fonaments del seu esdevenidor.
La vocació exportadora que sempre ha mostrat el fabricant de sofàs d'alta gamma Perobell, així com canvis profunds en l'estratègia comercial permeten que aquesta cooperativa de Sabadell estigui suportant el temporal de la crisi. El 60% del volum de negoci de la cooperativa, que l'any passat va arribar als 4,2 milions d'euros, es materialitza actualment en seixanta dos països.
Com explica Frederic Frutos, “si bé als anys vuitanta, quan vam fer l'aposta forta pels mercats de l'exportació, els nostres objectius eren els mercats d'Alemanya, França, Holanda o Bèlgica, ara trobem grans opcions comercials en mercats com el dels Emirats Àrabs Units (EAU), on de fet ja fa disset anys que hi som, on per exemple ara hi hem de servir una comanda de 500 sofàs”. Un encàrrec semblant ha vingut d'un altre gran mercat emergent, l'Índia. Frutos té molt clar que “aquesta diversificació comercial en tants mercats ens ha ajudat a suportar la crisi, que de tota manera ens ha afectat molt. Si haguéssim de concentrar moltes vendes al mercat espanyol...”.
De cara als pròxims anys, a banda de recuperar grans mercats que darrerament havien estat de baixa, com ara EUA , Rússia o Mèxic, en què es va patir la fortalesa de l'euro respecte del dòlar, la producció de sofàs es reorientarà, sense renunciar al segell de qualitat. “En els pròxims anys ens volem concentrar en el mercat per a gent jove, que comença a viure en llars petites, i que, per tant, necessita sofàs més petits, però això si, de gamma mitjana-alta, que és el que hem fet sempre”. En analitzar les perspectives que presenta el mercat del sofà per a l'esdevenidor més immediat, Frutos està convençut que si bé el segment de mercat mitjà-baix no experimentarà canvis realment importants, “al mitjà alt hi haurà molta competència, i contínuament caldrà aportar nous models. Així doncs, ens haurem de fer un esforç de disseny, tot i que mantindrem algun dels models de la firma que ja han esdevingut clàssics amb el decurs dels anys”. Així mateix, l'empresa també vol fer-se fort en el sector del contract (hotels, edificis administratius, equipaments), on ja ha realitzat projectes de volada, com la zona VIP de l'aeroport del Prat o l'Hotel Vela de Barcelona.
Perobell ha aconseguit anomenada al mercat dels sofàs amb diverses fites: l'any 1981 va aparèixer el model Terzo dels dissenyadors Pensi i Lievore; el 1985, Lievore va tornar a contribuir a la consolidació de la marca amb Premier. El 1988 va ser un dels grans anys, en termes de creativitat, de Perobell, amb l'aparició de Vis a Vis i A, de Dillon Wheeler i Van den Broecke i, sobretot, de Manolete, un clàssic entre clàssic, obra també de Lievore. Anys més tard vindrien altres models remarcables, com Iroqua, Tango, London, Oberon, Metropolitan, Chocolate o Agua, i la col·laboració amb grans noms del disseny s'estendria a Hilton, Lluscà, Fortunato, Hoffman, Codina i altres. Com comenta Frutos, l'empresa ha mantingut sempre el costum de treballar amb dissenyadors de diversos països, d'Alemanya, Itàlia, Holanda i altres, precisament per així introduir-se en nous mercats.
La cooperativa no va ser aliena el 2009 a la forta depressió que va sofrir l'economia, fins al punt que la seva activitat es va reduir un 30%. Atès que el sofà de Perobell és més aviat de segona compra, no va ser tant la crisi de la construcció la que va afectar la facturació de la firma, sinó la davallada general del consum.
En el primer terç de l'any, però, l'activitat comercial sembla encaminar-se pel bon camí. “En quatre mesos hem recuperat moltes vendes, en bona part gràcies a la nova estratègia de mercat que hem adoptat. Ens hem dedicat a refrescar la memòria al clients sobre els nostres productes; ofertes puntuals i redissenyar productes de forma que en poguéssim ajustar el seu cost”.La presència continuada dels sofàs de Perobell a la televisió i el cinema ha contribuït a enfortir la marca. “Quan fan una entrevista al president de la Generalitat a TV3, el sofà on s'asseu és nostre”, explica orgullós Frutos, que ens dóna una llista llarga de sèries dramàtiques en què Perobell apareix en l'atrezzo. També hem pogut veure aquests sofàs en els films de Pedro Almodóvar.
Fer-se cooperativa per canviar d'estil
Perobell, com moltes altres cooperatives, va néixer de les cendres d'una societat anònima. Les crisis del petroli, que conseqüències tan greus van tenir en l'activitat econòmica dels setanta, va dur a la fallida aquesta societat el 1977, quan ocupava 108 persones. Els treballadors van fer un estudi de viabilitat, i, com recorda Frederic Frutos, “vam veure que l'empresa podia ser viable amb 45 persones (ara en són 35), i per votació es va decidir qui es podia quedar”. A canvi de les indemnitzacions, els treballadors van poder adquirir l'empresa i constituir la cooperativa el maig del 1978. Llavors, els responsables de la nova cooperativa van decidir que calia ser diferents: “vam canviar l'estil del producte, i si fins aleshores havíem treballat per al segment de mercat mitjà-baix, ara volíem anar cap al mitjà-alt, i per això l'únic camí era fer disseny, de qualitat”. En uns temps en què cap empresa espanyola feina dissenys propis, dos dissenyadors, Jorge Pensi i Alberto Lievole, que amb el temps van esdevenir premis nacionals de l'especialitat, van realitzar quinze models per a entrar amb força al mercat i esdevenir un far en aquest àmbit d'activitat, en què els seus veritables competidors ja només eren les grans marques d'Itàlia.