Societat

El risc que res canviï

Els experts alerten del perill de l’oblit i que la pandèmia no serveixi per modificar hàbits ni polítiques

“Sortirem molt despistats del xoc i ens voldran colar moltes coses”

“Cal vigilar que la llibertat no en surti malparada o que ens vulguin treure drets que ens ha costat molt guanyar”

La pandèmia del coronavirus ha esborrat la nostra quotidianitat. Ha trencat les nostres rutines, tant les domèstiques com les socials, i ens ha obligat a improvisar-ne de noves. Com en qualsevol altra crisi profunda, aquesta epidèmia, ara en fase de desescalada, podria tenir un efecte catàrtic per transformar comportaments personals i socials i també per repensar la política i l’economia. Vist així, el coronavirus brinda una possibilitat de canvi. Però els experts temen que, si no som capaços d’aprofitar l’oportunitat, tornarem a les mateixes inèrcies.

“Continuem sortint cada dia a aplaudir el personal sanitari i això està bé, però ens hauríem de preguntar si quan això acabi tornarem a tenir mútua privada o reclamarem uns pressupostos amb partides més grans per a la sanitat pública.” L’antropòleg Jordi Moreras interpel·la directament els ciutadans i es pregunta “fins a quin punt la situació que ha viscut i encara viu la sanitat i les residències d’avis no és una responsabilitat compartida”. No és gaire optimista. “No sé si tornarem al punt de partida o farem un gir, però el que no és realista és construir el relat que tot això ho estem superant amb alegria i bon rotllo quan hi ha molta gent que encara ho està passant malament no només per la situació que viu ara sinó per les conseqüències econòmiques que tindrà.”

Pel filòsof Miquel Seguró seria ideal que aquesta crisi “servís per no continuar menystenint la nostra realitat corporal, vulnerable i mútuament necessitada” i també per recordar que som “éssers finits sotmesos a dinàmiques biològiques i mediambientals”. Per Seguró, tots els invents humans, la tecnologia, però també la política i l’economia, haurien d’estar al servei d’allò que som i el coneixement científic hauria de servir per “saber llegir i interpretar el que passa i que altres epidèmies, i també el canvi climàtic, no ens agafin per sorpresa”.

Tot i això, Seguró entén que “un canvi de mentalitat tan profund requeriria una voluntat d’acció compartida que el fa pràcticament inviable”. Tot i que el filòsof creu que “estaria a les nostres mans aprofitar tot el potencial que hem demostrat per superar la crisi sanitària”, reconeix que no serà fàcil perquè “igual com fracassen els bons propòsits que fem a començament d’any o quan superem una malaltia, serà difícil canviar les dinàmiques i hàbits que ens defineixen”.

El filòsof i sociòleg Francesc Núñez comparteix el pessimisme. “No és falta de voluntat. Tots tenim una història que ens condiciona”, diu Núñez, que alerta a més que “sortirem molt despistats del xoc i hem d’anar molt en compte perquè ara ens voldran colar moltes coses en un moment en què la democràcia ja està molt deteriorada”. Núñez considera perillosos els discursos d’algunes persones que han arribat a afirmar que un país autoritari com la Xina ha sabut protegir millor els seus ciutadans que els països europeus. “Cal vigilar que la llibertat no en surti malparada o que ens vulguin treure drets que ens ha costat molt guanyar”, adverteix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.