Les empreses familiars representen el 90% del total, el 60% del PIB y el 70% dels llocs de treball privats segons l’ Instituto de Empresa Familiar. Covid-19 ha fet que hagin de fer front de cop a múltiples preguntes habituals: quin nivell de deute assumir? Donant quines garanties? Repartim beneficis? Aprofitem oportunitats al sector? Diversifiquem? Ajornem el relleu? Continuem, venem o tanquem? Quan val l’empresa? Com augmentem o recuperem rendibilitat? Com serà la futura fiscalitat?....

Cada família empresària ha de trobar les seves pròpies respostes tenint en compte el seu sector i característiques de família i empresa particulars; no existeixen receptes màgiques. Però el que si existeixen és una sèrie de principis universals i d’eines. En tot cas convé que la família empresària respongui als reptes homogeneïtzant els punts de vista. Per això és essencial tenir un motiu per continuar junta (missió), que serà més sòlid com més transcendent sigui. I una visió compartida del futur de l’empresa, de la família i de les seves relacions recíproques.

Veiem breument les 10 eines que té la família empresària per fer front als seus reptes, en les que pot ser convenient ajuda professional.

1.- Presa de consciència per part de tots, treballin a l’empresa o no, siguin accionistes o no, dels reptes al que hem de fer front, de la situació i del que ens estem jugant.

2.- Anàlisis de la família, de les relacions, dels interessos.

3.- Diagnòstic de les fortaleses i de les àrees de millora de la família i de l’empresa.

4.- Processos de decisió racionals, tenint en compte totes les alternatives amb els seus avantatges i inconvenients, des de tots els punts de vista. Podem decidir amb el cor o amb l’estómac, però hem de fer-lo tenint en compte el que ens diu la raó. Un extern independent pot aportat objectivitat.

5.- Comprensió de què a la família empresària existeixen tres cercles d’interès: empresa, propietat i família. Els seus encreuaments creen subgrups d’interès legítim, que no tenen per què ser coincidents. Per exemple, treballadors i accionistes, o familiars que treballen o no.

6.- Model de les relacions de l’empresa i de la família- Que esperen la una de l’altre? Que estan disposades a donar-se de forma mútua? Com i en quines circumstàncies?

7.- Normes de solució dels reptes de la família empresària, com poder ser incorporació, relleu, separació de socis, repartiment de beneficis, liquiditat d’accions, presa de decisions, govern de l’empresa. Normes que han de ser firmes, i al mateix temps adaptatives a les circumstàncies extremes actuals.

8.- Comunicació empàtica i sincera, entre els integrants de la família, i entre l’empresa i la família.

9.-Planificació de l’estratègia davant dels reptes, com família empresària i com empresa. Amb establiment d’objectius concrets, mesurables, exigents i realistes. I amb determinació de plans d’acció per a cada un d’ells, amb fites, calendari, responsable i mitjans. I execució, amb seguiment per assolir eficàcia (resultats).

10.- Estructures familiars i empresarials que facilitin la comunicació, la presa de decisions i l’execució. Pel que han de funcionar de forma professional, amb ordre del dia i documentació prèvia oportuna.

Aquestes eines s’han d’aplicar recordant uns principis: “el substantiu és empresa, familiar és l’adjectiu”, per tant “el que és bo per a l’empresa a la llarga és bo per a la família”; els punts de vista dels accionistes que treballes a l’empresa i no poden ser diferents”; “l’empresa amplifica els sentiments”; “tot-hom ha d’entendre el negoci, d’on venen i on van els diners”; “la fiscalitat no ha de ser el principal criteri de decisió”; “l’empresa del fundador no és el mateix que la de cosins”; “els afegits no tenen vot però tenen influencia”; “els propietaris han de ser professionals i responsables”; “no han de posar-se diners bons sobre negoci dolent”; “gestionar l’empresa i la família és un 1% d’inspiració i un 99% de transpiració”; “en qualsevol situació és essencial la comunicació”; “la planificació i les estructures donen fortalesa al projecte compartit”; i “cada empresa familiar és un món i precisa la seva solució a mida”.