Política

Torcebraç pel fons anticrisi

El regateig a la baixa del paquet d’ajudes tensa les maratonianes negociacions en la cimera de Brussel·les

Els països frugals proposen un acord amb un 30% menys de subsidis

Diumenge decisiu per a la recuperació europea. El regateig a la baixa del paquet d’ajudes europees per la Covid-19 va continuar bloquejant ahir un acord entre els líders de la Unió Europea. En espera d’una decisió que a l’hora del tancament d’aquesta edició no havia arribat, el pla anticrisi que ha de salvar Europa del naufragi econòmic encara està enlaire.

En la tercera jornada de la maratoniana cimera de caps d’estat i de govern de la Unió Europea, les negociacions van prosseguir en la seva espiral descendent. Concebut d’entrada com un fons de recuperació amb 500.000 milions d’euros en subvencions i 250.000 milions en crèdits finançats amb deute comunitari a llarg termini, el paquet cada cop s’allunya més de la idea inicial per la dura oposició del ric grupet de països anomenats frugals (Països Baixos, Dinamarca, Suècia i Àustria).

Forçant la màquina al màxim, aquests països van reclamar dissabte retallar més de la meitat dels subsidis plantejats que defensen el bloc format per l’Estat espanyol, Itàlia, França, Grècia i Portugal, governs amb poc marge financer per afrontar tots sols la crisi econòmica. Tant van pressionar que l’eix francoalemany els va parar els peus i va alertar ahir al matí que el pla no es pot “degradar” per assolir un acord.

Ho va resumir bé a l’agència Reuters la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, fent gala dels seus bons dots comunicatius, amb aquestes paraules: “És millor acordar un paquet ambiciós, encara que requereixi més temps, que un acord ràpid a qualsevol preu.”

Per això, les converses d’ahir es van engegar amb un aire pessimista arran dels dubtes expressats per la cancellera alemanya, Angela Merkel, sobre les possibilitats d’un pacte. “Hi posaré de la meva part, però és possible que avui no hi hagi un resultat”, va afirmar, tot constatant les “moltes” visions contradictòries sobre el paquet econòmic.

Enuig de Macron

El president francès, Emmanuel Macron, es va mostrar una mica més optimista però també va deixar entreveure el seu enuig amb els frugals. Els va avisar que l’acord no es faria “sacrificant l’ambició d’Europa”. “La voluntat de compromís no ens ha de fer renunciar a l’ambició legítima que hem de tenir”, va remarcar.

En una línia similar es van expressar el primer ministre italià, Giuseppe Conte, i el seu homòleg grec, Kyriakos Mitsotakis. “No ens podem permetre semblar dividits o dèbils”, va alertar aquest últim, en veure com la Unió Europea es juga també la seva posició en la cada cop més competitiva escena internacional.

Després de tot un dia amb reunions bilaterals, a última hora de la tarda els frugals i Finlàndia van fer una proposta de mínims per intentar superar el bloqueig. Una reducció d’un 30% de les transferències, la partida que més interessa al sud, i un augment dels crèdits fins als 350.000 milions d’euros. És a dir, un paquet total de 700.000 milions d’euros que es repartirien a parts iguals entre subsidis i crèdits. A canvi, hi hauria d’haver un control estricte dels desemborsaments o reduir l’aportació dels països rics al pressupost comunitari.

Amb aquest suggeriment i la mala maror acumulada durant el dia, els líders es van retrobar a l’hora de sopar per veure en quin punt de la negociació es trobaven i si realment era possible arribar a un acord. D’entrada, el bloc oposat no es va negar a asseure’s a la taula per discutir la proposta dels frugals, deixant entreveure que amb alguns retocs a l’alça hi havia esperança. Segons apuntaven ahir alguns mitjans europeus, la línia vermella d’espanyols, italians i companyia estava en els 400.000 milions d’euros.

Quan es tancava aquesta edició encara discutien si amb el regateig d’última hora valia la pena quedar-se un quart dia a Brussel·les per tancar definitivament totes les escletxes del paquet o si les seves diferències eren tan profundes que s’havia de donar per fallida la cimera i buscar una solució aquesta setmana amb la idea d’un segon assalt a finals de mes.

LES XIFRES

500.000
milions
d’euros en subvencions i 250.000 milions en crèdits era la idea inicial per afrontar la crisi de la Covid-19.
350.000
milions
d’euros en subsidis i la mateixa quantitat en crèdits és el que proposen els països anomenats frugals.

Orbán hi afegeix complicacions

Per si les negociacions no fossin prou difícils amb la dura pugna entre el nord i el sud pel volum i accés a les ajudes europees, el líder hongarès amb aires autoritaris, Viktor Orbán, es va fer notar ahir amb les seves pròpies exigències. Un altre dels grans obstacles per arribar a un acord és el respecte a l’estat de dret com a condició per obtenir les transferències europees. Un requeriment que no agrada gens a Hongria i altres països de l’est com Polònia, en el punt de mira de Brussel·les des de fa anys per les vulneracions democràtiques.

Orbán va desafiar els socis europeus i va assegurar que si aquesta qüestió és tan important per a ells, el que haurien de fer és expulsar l’estat membre que violi l’estat de dret. “No ha de ser castigat amb els diners o amb altres coses, se li hauria de dir adeu”, va defensar. A més, va aprofitar per acusar “l’holandès” de bloquejar l’acord demanant més severitat amb l’estat de dret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.