Política

Justícia pels atacs a ‘Charlie’

Comença a França el judici pels atemptats del 2015 contra la redacció de la revista satírica i un supermercat jueu

El procés està marcat per l’absència dels autors i els principals còmplices dels atemptats

El judici dels absents. Al Tribunal de Justícia de París va començar ahir el primer procés de l’onada d’atemptats que va sacsejar França el 2015. Un tribunal especial jutjarà els catorze presumptes còmplices dels atemptats, del 7 al 9 de gener, contra la redacció de Charlie Hebdo i un supermercat Hyper Cacher, que van provocar disset morts i divuit ferits. Però aquest judici estarà marcat per les absències. Sens dubte, les de les víctimes —entre les quals hi havia figures destacades de la societat civil parisenca com ara els dibuixants Charb i Cabou i l’economista Bernard Maris—, però també dels autors dels atemptats i principals còmplices.

Abatuts el 9 de gener per les forces de seguretat, els germans Chérif i Saïd Kouachi, autors de la matança a la redacció de la revista satírica, i Amedy Coulibaly, que va atrinxerar-se en el supermercat jueu a l’est de París i va matar quatre persones, òbviament no s’asseuran al banc dels acusats. Però tampoc no ho faran els tres principals còmplices de Coulibaly, que van unir-se a les files d’Estat Islàmic al Pròxim Orient, on van morir o estan desapareguts. En total, el procés inclou catorze acusats, però només onze eren ahir presents al Tribunal de París. Tots són actors secundaris d’aquella frenesia assassina que va comportar un electroxoc per a la identitat francesa.

Tancats al darrere d’una mampara de vidre, els onze acusats presents a la sala semblaven més delinqüents comuns que terroristes gihadistes. Alguns d’ells ni tan sols són musulmans. Segons l’acusació, van col·laborar de manera més o menys directa en el finançament i la compra d’armes que van permetre l’execució dels atemptats. La justícia n’acusa la majoria d’un delicte d’associació amb delinqüents terroristes, castigat amb una pena màxima de vint anys de presó. Només Ali Riza Polat, de 35 anys, un francès d’origen kurd molt proper a Coulibaly, és acusat per haver participat en “tots els nivells en la preparació d’accions terroristes” i podria ser condemnat a la cadena perpètua.

“Els qui són davant el tribunal m’oposo que els qualifiquin de segones espases, es tracta de persones que van permetre als assassins de cometre els atemptats amb un gran suport logístic”, va defensar ahir l’advocada Samia Maktouf, que representa un dels ferits a l’Hyper Cacher, en sortir de la primera audiència. El tribunal tindrà fins al 10 de novembre per determinar la implicació legal d’aquest grup heterogeni d’acusats. Uns vuitanta advocats, 150 testimonis i 200 actors civils que es consideren víctimes participaran en els dos mesos d’audiències. En un fet inhabitual a França, el procés és filmat, tot i que les cadenes de televisió no en retransmeten les imatges.

Aquest judici, qualificat “d’històric” per la premsa francesa, també s’ha vist marcat per la crisi sanitària. L’obligació de respectar les distàncies de seguretat ha comportat que el tribunal hagi obert quatre sales per a les diferents parts, els periodistes i el públic. Tothom ha de portar mascareta, fins i tot durant les seves intervencions, encara que alguns advocats se la van treure. Bona part de les víctimes eren ahir en sales diferents de la dels acusats i el tribunal, la qual cosa va constituir un ambient estrany, fred.

Malgrat això, en aquesta primera sessió ja van sorgir les primeres espurnes. “No necessitem una justícia de venjança, sinó una justícia per comprendre”, va dir a la sala l’advocada Isabelle Coutant-Peyre, que representa Ali Riza Polat, el principal dels acusats. Aquesta controvertida lletrada, que en el passat va defensar el terrorista Ilich Ramírez (àlies Carlos), va presentar els atemptats com a fruit del “fracàs” dels serveis d’intel·ligència francesos i va demanar al tribunal que obri una “investigació complementària” sobre l’origen de les armes. Una intervenció considerada “indecent” pels advocats de les víctimes.

Cinc anys després, els atemptats continuen tenint una forta càrrega sentimental a França. “No ens posarem mai de genolls”, promet Laurent Sourisseau, Riss, director de Charlie Hebdo, ferit durant l’atac, en l’editorial del número que va arribar ahir als quioscos. L’aventura mortífera dels germans Kouachi no va acabar amb l’esperit irreverent de la revista satírica, però sí que va deixar una societat francesa més dividida.

LES FRASES

A França hi ha la llibertat de blasfemar vinculada amb la llibertat de consciència
Emmanuel Macron
president de frança
No ens posarem mai de genolls
Laurent Sourisseau, Riss
director de ‘charlie hebdo’

Divisió sobre les caricatures

La decisió de Charlie Hebdo de tornar a publicar aquesta setmana les caricatures de Mahoma ha dividit la societat francesa. L’atemptat contra la redacció de la revista satírica va generar el 2015 una gran commoció mundial, però especialment entre els francesos, que l’11 de gener d’aquell any van omplir els carrers del país amb marees humanes en defensa de la llibertat d’expressió i de premsa. “Sempre Charlie”, escrivia ahir el primer ministre Jean Castex a Twitter.

Cinc anys després, però, la cohesió republicana de l’esperit del “Je suis Charlie” sembla més aviat un miratge. Segons un sondeig publicat ahir per l’institut Ifop, el 59% dels francesos estaven d’acord amb el fet que la revista satírica tornés a publicar les caricatures del profeta musulmà que van desencadenar l’odi dels fonamentalistes islàmics. Però, segons aquest mateix estudi, el 18% dels francesos musulmans no condemnen els atemptats del gener del 2015. I ahir una de les etiquetes més utilitzada a Twitter a França era la de #JenesuispasCharlie (No soc Charlie).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.