opinio

Fem un Sprint?

Així com un procés de ‘design thinking’ pot ser relativament llarg (setmanes, mesos), el ‘design sprint’ opta per anar per feina i concentrar-ho tot en quatre o cinc dies. És a dir, tant si es tracta del llançament d’una ‘start-up’ com o d’un nou producte o servei, un grup de persones es tanquen en un lloc adequat i no paren fins que ho aconsegueixen

En català seria “fem un esprint”? Però ja se sap que els anglicismes, per sort o per desgràcia, imperen. “Fer un esprint” o “esprintar”, com tothom sap, vol dir “arrencar a córrer fent el màxim esforç”. Fem un esprint quan algú ens empaita, quan volem ser els primers o quan volem batre rècords de velocitat.

Però no parlarem d’aquest tipus de pràctica esportiva. En general, la paraula esprint acostuma a ser sinònima d’“anar de pressa”, de “donar canya” o d’“espavilar”. Diem aleshores que si volem tenir la feina feta per a la setmana que ve, “haurem de fer un esprint”. O que “caldrà esprintar molt fort si volem guanyar la competència”.

Però aquest article tampoc parla dels usos d’esprintar com a metàfora d’altres coses. Parla del design sprint, una tècnica relativament nova que s’està posant molt de moda darrerament. En realitat, l’sprint és una evolució de l’arxiconegut design thinking. Va ser ideat per Google Ventures i popularitzat per Jake Knapp.

Així com un procés de design thinking pot ser relativament llarg (setmanes, mesos), el design sprint opta per anar per feina i concentrar-ho tot en quatre o cinc dies. És a dir, tant si es tracta del llançament d’una start-up com d’un nou producte o servei, un grup de persones es tanquen en un lloc adequat i no paren fins que ho aconsegueixen.

Tasques setmanals.

Les fases del design sprint són gairebé les mateixes que les del design thinking, però hi ha algunes diferències. Primer (dilluns), es tracta de fer un mapa del problema després d’haver parlat amb experts i usuaris d’allò que volem millorar o crear. En segon lloc (dimarts), es generen tantes idees com sigui possible, sense jutjar-les ni tenir en compte si són bones o dolentes. A continuació (dimecres), fem una selecció dels millors conceptes per tal que, en quart lloc (dijous) anem elaborant ja els primers prototips. Finalment (divendres), testem o comprovem si els prototips funcionen i, en qualsevol cas, si no és així, com els podem modificar segons la retroalimentació dels usuaris.

Un dels trets diferencials del design sprint és que incorpora elements de la filosofia SCRUM: és a dir, al principi de cada sessió ens preguntem si ho estem fent bé, si cal canviar alguna cosa i si allò que anem aconseguint està alineat amb el que esperen (directament o indirectament) els nostres usuaris. Aquest mecanisme de correcció evita arribar a divendres i que tot s’hagi fet malament sense tenir temps per esmenar-ho.

En uns temps més imprevisibles que mai, em veig en l’obligació d’afirmar que qualsevol empresa hauria de tenir un o dos equips de design sprint preparats per fer front a qualsevol urgència i per passar de les idees als prototips i als nous llançaments. Innovar, recordem-ho, no és només tenir bones idees, sinó sobretot ser capaços d’implementar-les i portar-les al mercat amb èxit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.