Nosaltres el que fem és seqüenciar el virus per mantenir una vigilància epidemiològica de les variants que en vagin apareixent. Els primers casos d’aquesta variant concreta que sembla que està dominant en alguns països, especialment al Regne Unit i Espanya, es van trobar a Aragó i a la Franja a finals de juny. Al mateix temps, hi ha un cas a Holanda. Per això el tema de l’origen no és clar. No sabem si era aquí o va ser importada.

Sí, això és indubtable. En aquell moment, les fronteres estaven tancades i la variant és molt específica i no s’havia vist abans. El que sabem és que s’expandeix a Espanya de manera molt ràpida. En el primer mes, des de finals de juny fins a finals de juliol, tots els casos se situen a Espanya, excepte aquest cas únic d’Holanda. Sabem que alguns d’aquests casos estan lligats al brot de treballadors de la fruita que hi va haver justament en aquests moments a la Franja, entre Lleida i Aragó. I ràpidament es va expandir cap a altres punts del país. El vam veure aparèixer al País Valencià, a Madrid, al nord d’Espanya i també a Andalusia.

Encara hi ha parts del país que no hem seqüenciat. De moment, tenim comptats 4.829 pacients entre la primera i la segona onada, però del que tenim fins ara representa el 80% dels casos.

És més difícil, perquè hi ha països d’Europa on no sabem el que està passant, perquè no s’han seqüenciat. Per exemple, Alemanya i Itàlia tenen molt poques seqüències. Nosaltres, en aquest sentit, estem molt ben posicionats, perquè som el segon país d’Europa amb més seqüències, després del Regne Unit.

Sempre és difícil de dir, perquè hi ha altres variants que es podrien haver expandit en lloc d’aquesta. Diguem que aquesta estava en el lloc correcte en el moment adequat, però sí que és veritat que probablement si s’hagués contingut la variant a la Franja s’haurien evitat un nombre important de casos a la resta d’Espanya. Allò va actuar com a esdeveniment de supercontagi, va fer d’altaveu. Els treballadors de la fruita, per les seves condicions de vida i laborals, són especialment susceptibles a la infecció. El problema no és d’ells, el problema és que el país no va prendre mesures amb una població que era vulnerable. I, al final, això ens ha fet vulnerables a tots.

Que la falta de mesures ràpides no només ha afectat Espanya, sinó també Europa. Espanya va obrir fronteres per al turisme i la variant es va exportar a altres països. Però el que veiem és que la variant també es va traslladar entre aquests països. No és un problema únicament d’Espanya. En general, tant a Espanya com a Europa, no hem sabut conviure amb el coronavirus aquest estiu. No hem sabut parar el moviment del virus i ara el tenim també a Nova Zelanda a Hong kong, a Singapur..., i hi ha algun cas als Estats Units. I en països com el Regne Unit i Irlanda ha tingut molt d’èxit.

En la primera, hi va haver fins a nou variants del virus. En cap cas hi va haver un pacient zero. Va ser com un bombardeig. Si ho comparem amb un foc, podem dir que hi va haver moltes espurnes, però algunes van prendre i d’altres no. Ara l’escenari és diferent. El primer cop el país era verge. En la segona onada, el virus estava circulant a baixa freqüència fins que es va produir l’efecte de supercontagi.

No, el que passa és que el confinament serveix per rebaixar-ne molt la transmissió. Aquesta percepció que el confinament havia eliminat el virus no és certa. Hi va continuar havent molta transmissió comunitària en molts llocs. A baixa freqüència, però les variants seguien circulant molt lentament.

Més enllà de les onades, el que hem de tenir clar és que no ens podem permetre creixements tan grans com el que hem tingut en aquesta segona onada. No es pot aixecar mai el peu del fre. Al final, la tensió epidèmica s’ha de mantenir.

El SARS-CoV-2 presenta dues mutacions al mes, la meitat de les que presenta el virus de la grip. Aquesta variant en concret ja acumula set mutacions, però en principi les mutacions no són cap amenaça per a l’efectivitat de la vacuna.