Política

França i els seus aliats retiren les tropes de Mali

Macron nega cap “fracàs” de la missió que durant nou anys ha combatut el terrorisme gihadista

La junta militar de Mali prefereix els mercenaris de l’empresa russa Wagner i trenca amb París

L’anunci de la retirada era qüestió de dies, però el president Emmanuel Macron el va voler fer ahir al costat dels seus socis europeus i els països africans implicats. L’objectiu és atenuar el que és la constatació d’un fracàs de bona part de la missió des de fa nou anys a Mali. França replega els 2.500 soldats del país, d’un total de 4.300 de l’operació Barkhane contra el gihadisme, per concentrar les seves forces al Níger i part de Burkina Faso. La retirada es fa efectiva després que les relacions s’hagin trencat amb la junta militar a Bamako, que no té intenció d’organitzar eleccions fins al 2026. Paral·lelament, la força europea Takuba, amb 800 militars, que es va engegar el 2020, segueix els mateixos passos sota el comandament francès.

Després del sopar previ a la cimera d’ahir i avui entre la Unió Europea i la Unió Africana a Brussel·les, els actors de totes aquestes missions a l’inestable Sahel, que ara també pateix els embats gihadistes als països del golf de Guinea, van publicar un comunicat en què confirmaven “la retirada coordinada del territori malià dels seus mitjans militars respectius”. També s’instaven a redefinir la seva estratègia d’ara al juny. Macron apareixia a primera hora del matí, juntament amb el president del Consell Europeu, Charles Michel; el president del Senegal, Macky Sall, que ho és actualment de la Unió Africana, i el de Ghana, Nana Akufo Addo, que ho és de la Comunitat Econòmica d’Estats Africans de l’Oest (CEDAO), per fer oficial la decisió. França tancarà en un termini de cinc mesos les bases de Gossi, Ménaka i Gao, després que a la tardor ja ho fes amb les de Kidal, Tessalit i Tombouctou més al nord de Mali. També se’n va del país el contingent Takuba, format per una desena d’estats europeus, dels quals un 40% són soldats francesos. N’hi ha d’italians, suecs i txecs, però d’altres com els danesos van haver de fer mitja volta a finals de gener perquè el poder a Bamako els va rebutjar. Durant el replegament, tots ells seguiran donant suport a la missió de pau Minusma, que té al Sahel 13.000 cascos blaus.

L’Estat espanyol també hi és, a través del programa de formació EUTM per als soldats malians, però no va participar en la reunió ni va signar la declaració de retirada remetent-se a les instàncies europees. Per a Macron, era important associar-se amb el màxim nombre de països possible, perquè, des que el seu antecessor François Hollande va decidir llançar aquesta operació el 2013 a demanda del president malià d’aleshores, Ibrahim Boubacar Keïta, França s’havia anat trobant cada vegada amb més dificultats per entendre’s amb les autoritats locals i havia crescut el sentiment antifrancès. Nou anys després, Barkhane tanca amb 53 morts a les seves files, tot i haver eliminat nombrosos gihadistes. Entre els quals, caps de les branques regionals d’Al-Qaida i Daesh.

“Rebutjo completament la paraula fracàs”, va manifestar el mandatari quan se li va preguntar sobre el balanç de la missió. Macron hi afegia: “Si França no hagués intervingut, el 2013 hi hauria hagut un esfondrament de l’Estat malià.” El nou president després de dos cops d’estat el 2020 i 2021, el coronel Assimi Goïta, ha preferit rodejar-se de l’empresa de paramilitars russos Wagner, propera al Kremlin, que té a Mali uns 800 homes. “Són mercenaris que vetllen pels seus interessos econòmics i els de la junta. Aquesta ja no és la nostra responsabilitat”, va assenyalar Macron.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.