Cinema

Galtada per a l’eternitat

L’agressió de Will Smith a Chris Rock va deslluir una gala llarga i previsible, però animada, que tornava al Dolby Theatre i recuperava la figura del presentador

Tot va ser molt previsible en els Oscar, excepte la galtada de Will Smith a Chris Rock, que ressonarà fins a l’eternitat. La teatralitat de l’escena, amb la caminada decidida de l’actor fins on era el presentador, la manera de deixar anar el braç, la tornada amb cara tensa i alhora orgullosa, el rostre d’incredulitat de Chris Rock, l’intent de la realització de dissimular l’escàndol aprofitant el fals directe (amb uns segons de retard)... Tot plegat ens va fer creure a molts teleespectadors que Will Smith acabava de fer la millor interpretació de la seva vida. Però no, anava de debò.

En la línia de Ricky Gervais en els Globus d’Or, Chris Rock va fer un petit monòleg en què provocava la gent abans de donar l’Oscar al millor documental. Després de fer broma amb Javier Bardem i Penélope Cruz, es va girar cap a Will Smith i la seva parella, Jada Pinkett Smith, i li va engaltar una broma de mal gust: “Jada, t’estimo, estic desitjant veure’t a La tinenta O’Neil 2.” Feia referència al cap rapat de l’actriu, a causa del problema d’alopècia que té (la seva pròpia filla es va afaitar el cap per solidaritzar-s’hi). Va ser llavors que Will Smith va protagonitzar l’escena més vista de la seva carrera.

Després es va mig disculpar, entre llàgrimes, però ja era tard. Com aquelles nits en què jugadors de futbol mítics (Juanito, Pepe, Goicoetxea...) perdien els papers en un moment de bogeria descontrolada, el partit jugat al Dolby Theatre de Hollywood la matinada de diumenge a dilluns serà recordat per la galtada de Will Smith. Igual que fa cinc anys es va parlar sobretot del sobre equivocat: Warren Beatty i Faye Dunaway van donar l’Oscar al millor film, per error, a La La Land. Un sofisticat protocol garanteix que això no es repeteixi. Per evitar el que va passar en la gala d’ahir a la matinada, potser caldrà protegir rere una tanca els presentadors amb ànims de provocar, o contractar guàrdies de seguretat de dos metres d’alt per dos d’ample.

Premis avançats

L’incident, dèiem, va deixar en segon pla tot el que van anar passant al llarg de la cerimònia. La polèmica decisió d’avançar el lliurament de vuit premis abans de la transmissió televisiva va funcionar a mitges. Va ser igualment llarga (més de mitja hora més de les tres hores previstes) i va provocar una certa sensació de desordre: hores després de saber que Hans Zimmer havia guanyat l’Oscar a la banda sonora, per exemple, la transmissió mostrava el moment de la recollida, enmig del directe.

Recuperar la figura del presentador, en aquest cas amb el triple fitxatge de les actrius i còmiques Regina Hall, Wanda Sykes i Amy Schumer, va ser en canvi un encert. El guió hi va ajudar. Schumer va fer el primer gag reivindicatiu de la nit: “Aquest any han contractat tres dones per presentar els Oscar perquè surt més barat que contractar un home”, va dir. També van fer broma amb la crisi dels Globus d’Or: “Apareixeran a l’in memoriam.” Aquest moment de record per als que han mort durant el darrer any va ser especialment sentit, pels noms i fotografies que anaven desfilant: Sidney Poitier, William Hurt, Stephen Sondheim, Peter Bogdanovich, Jean-Paul Belmondo...

Hi va haver altres moments emotius. Francis Ford Coppola, Al Pacino i Robert De Niro van rebre una gran ovació en l’homenatge als 50 anys d’El padrí i van tenir un dels pocs records per a la guerra d’Ucraïna. Troy Kotsur, actor sord premiat per CODA, va veure el seu nom anunciat en llenguatge de signes i la platea el va aplaudir agitant les mans enlaire.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.