La darrera proposta que el departament d’Educació va fer als sindicats ahir preveia un increment de personal de 216 dotacions de treballadors d’atenció directa a l’alumnat i 890 de personal docent per al curs vinent. A més, es proposava incrementar les plantilles dels centres que fan Formació Professional en 682 dotacions a partir del curs vinent.

La proposta, a la que ha tingut accés l’ACN, també recollia el restabliment de l’horari lectiu previ a les retallades en totes les etapes a partir del curs 2024-2025. Això es traduïa també en 1.463 noves dotacions a primària i 2.009 a secundària.

Pel que fa a la reclamació de reducció de ràtios, Educació es comprometia a baixar-les a 20 a infantil i primària, 25 a secundària i 30 a batxillerat i FP de manera progressiva en els propers nou anys. En concret, contemplava una reducció inicial a P3 el curs vinent –mesura ja anunciada– i 240 dotacions per poder complir-ho. Una nova reducció a P3 i a P4 per al curs 2023-2024 (382 dotacions) i a P3, P4 i P5 el 2024-2025 (240, 142 i 62 noves dotacions, respectivament). La reducció s’aniria completant de manera progressiva fins arribar a sisè el curs 2030-2031. A secundària la reducció començaria a primer el curs 2025-2026 i a Batxillerat i FP el 2029-2030.

El document recull també la previsió de la implantació el curs 2025-2026 del retorn del caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys. Això es traduiria en la necessitat de 687 noves dotacions.

La darrera proposta recollia també altres mesures que ja han estat anunciades, com la conversió dels terços de jornada a mitges jornades a partir de l’1 de setembre del 2022. Educació calcula que l’impacte d’aquesta mesura és de 799 dotacions. També l’estabilització del personal interí, fins a situar-lo per sota del 10% al desembre del 2024. La conselleria es comprometia a fer efectiva l’estabilització dels llocs de treball estructurals vacants ocupats per personal laboral temporal i funcionari interí docent.

S’incorporava també el desplegament progressiu dels nous currículums en un termini de tres anys i l’acompanyament als centres. En el cas de batxillerat, preveia mecanismes de transitorietat.

Per últim, i sobre el català, Educació va dir als sindicats que seguirà amb els tràmits per elaborar un nou decret que desplegui el règim lingüístic del sistema educatiu i els va informar que ja va respondre als tribunals explicant què s’estava fent.

Els sindicats van considerar insuficients i un “engany” aquesta proposta i no es va tancar cap acord, motiu pel qual aquest dimarts s’ha celebrat una nova jornada de vaga. Els portaveus sindicals han considerat que les propostes han de ser per al curs vinent i no més enllà.