Política

Calculen els recursos que tindria Catalunya si fos independent

La Generalitat obtindria 4.000 milions més amb un sistema federal i fins a 47.300 en cas d’independència

Són els càlculs d’un informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern

La Generalitat obtindria uns 4.000 milions d’euros més de finançament amb un sistema federal “de mínims” i fins a 47.300 milions “extra” en cas d’una hipotètica independència. Aquests són els dos càlculs extrems del llibre Conseqüències econòmiques i financeres dels diferents escenaris de la relació Catalunya-Espanya, de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA). El volum, coordinat per l’exconseller Antoni Castells i presentat aquesta setmana, analitza els efectes econòmics i financers per a Catalunya de vuit escenaris de major autogovern. “L’increment de recursos de la Generalitat respecte a la situació actual aniria dels 3.929 milions en un escenari de federalisme dèbil –un augment del 19,5%- fins als 47.339 milions en l’escenari d’independència, un +135%”, apunta l’informe.

Entremig, l’escenari de federalisme moderat suposaria un increment de més d’un terç dels recursos actuals de la Generalitat (el 34,06%); el del federalisme potent i el de l’acord bilateral específic, un augment del 49,5%; el model foral com el País Basc o Navarra representaria gairebé doblar els recursos (increment del 91,6%), i el del pacte confederal, un creixement del 117,5%, segons s’ha explicitat en el llibre.

L’assaig és obra d’economistes i politòlegs destacats com Guillem López-Casasnovas, Toni Rodón, Enoch Albertí, Núria Bosch, Francesc Amat, Ignacio Lago, Albert Solé-Ollé, Maite Vilalta i Antoni Castells.

Amb tot, els autors adverteixen que “aquests increments no són directament comparables”, han reconegut els autors. “En els cinc primers (els tres federals, l’acord bilateral específic i el model foral) l’augment de recursos es produeix mantenint intactes les necessitats de despesa derivades del marc competencial”, s’apunta en el volum editat per l’IEA. O sigui que s’aplica la hipòtesi de neutralitat financera: qualsevol increment de les competències –com es preveu en la major part d’ells- aniria acompanyat automàticament d’un increment dels corresponents recursos via ampliació de l’espai fiscal de la Generalitat o via augment de les transferències de l’Estat.

“En canvi, en els escenaris del pacte confederal i de la independència es produeix un traspàs o bé total o bé molt apreciable de la despesa que avui l’Estat fa a Catalunya a la Generalitat”, han avisat els autors.

I el dèficit fiscal?

El llibre de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern també ha calculat el dèficit fiscal que tindria Catalunya en aquests diferents vuit escenaris. “En l’escenari de l’statu quo –és a dir en la situació real de l’any 2015, que és el que s’ha fet servir de referència- el dèficit fiscal era del 8,3% del PIB de Catalunya”, xifren com a punt de partida els autors. “Aquest dèficit passaria al 7,3% en l’escenari del federalisme dèbil, al 6,5% en el federalisme moderat, al 5,7% en els de federalisme potent i acord bilateral específic, a l’1% en el de pacte confederal i al 0%, lògicament, en el de la independència”, han enumerat els economistes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.