Dinamarca ha aprovat aquest dimecres en referèndum eliminar l’excepció en matèria de defensa a la política comuna de la Unió Europea (UE), vigent des de fa tres dècades, amb el 66,6% a favor i el 33,4% en contra, amb el 70% dels vots escrutat.

Les enquestes prèvies donaven una clara victòria als partidaris de suprimir aquest model, un resultat confirmat pels dos sondejos a peu d’urna difosos pels dos principals canals de televisió, que atorguen al “si” un avantatge d’entre 30 i 38 punts.

La consulta va ser convocada a principis de març pel govern socialdemòcrata com a resposta a la intervenció militar russa a Ucraïna i després d’un acord amb quatre partits polítics més, que en total sumen gairebé tres quartes parts dels escons del Parlament.

Dinamarca va rebutjar el 1992 en referèndum el tractat de Maastricht, encara que el va aprovar un any després en una nova consulta que incloïa excepcions en quatre àrees: unió monetària i econòmica, defensa, cooperació policial i jurídica i ciutadania, tot i que aquesta última es considera intranscendent després del tractat d’Amsterdam.

L’excepció en defensa suposa que Dinamarca no pot participar en missions militars de la UE –però sí civils- ni en discussions ni negociacions relacionades amb aquesta àrea, i li impedeix pertànyer a l’Agència de Defensa Europea i la Cooperació Estructurada Permanent (CEP).

No obstant això, la condició de membre de l’OTAN de Dinamarca ha reduït l’impacte real d’aquesta clàusula, ja que ha participat igualment en missions militars de la UE però sota la bandera de l’OTAN, l’ONU o subordinada a altres països.

Els partidaris d’eliminar l’excepció han brandat a la guerra d’Ucraïna i remarcat la importància d’estrènyer la cooperació europea i assumir “més responsabilitat” en la seguretat pròpia, sense ocultar el caràcter simbòlic de la qüestió; els opositors, les forces més a la dreta i a l’esquerra del Parlament, han apel·lar al tradicional escepticisme danès cap a Brussel·les i el perill d’un hipotètic exèrcit europeu.

La d’avui ha estat la novena consulta relacionada amb Europa que se celebra a Dinamarca i la tercera vegada que una de les excepcions se sotmet al vot popular. En les dues ocasions anteriors, el 2000 sobre l’euro i el 2015 sobre política jurídica, van guanyar els partidaris de mantenir el model.