Serguei Lavrov, ministre d’Afers Estrangers rus, s’ha compromès a abordar demà amb el govern turc l’obertura d’una ruta segura per als vaixells que exporten cereals i altres aliments bàsics des dels mars Negre i d’Azov.

Moscou condiciona l’aixecament del seu bloqueig als mercants que transporten gra ucraïnès a la suspensió de les sancions imposades pels països occidentals, un plantejament que Kíiv ha comparat amb un “segrest” que tindria com a ostatges les desenes de milions de persones, principalment a Àfrica, que depenen d’aquest producte essencial. El mateix Putin va assegurar divendres al president de la Unió Africana que garantiria el tràfic comercial en les aigües sota el seu control. I és que la possibilitat d’una crisi alimentària global a causa de la retenció del gra i els fertilitzants procedents d’Ucraïna i Rússia, màxims productors mundials respectivament, és ara per ara l’amenaça més greu que plana sobre el futur més pròxim, una situació de fam que esperonaria, de retruc, la immigració il·legal cap a Europa.

El temps s’esgota i cal actuar de pressa perquè el cereal ucraïnès no es podreixi a les sitges i pugui arribar a destí. L’associació cerealícola d’Ucraïna calcula que la producció, durant la temporada 2022/23, baixarà un 40%, i les exportacions cauran a la meitat per culpa de la guerra. Tot i això, “malgrat l’ocupació de territoris i de camps minats, Ucraïna es podrà aprovisionar de cereals i podrà exportar una part de la collita”, assegura l’associació. Es tracta de prop de 20 milions de tones de gra– quantitat tres vegades superior al consum anual del país–, a les quals cal afegir 10 milions més de tones procedents de l’anterior collita. Recelosos, però, de Moscou i la seva voluntat d’aixecar el bloqueig, Kíiv i els aliats occidentals cerquen alternatives per donar sortida al gra i alliberar espai per emmagatzemar la collita d’aquest any. S’han estudiat rutes terrestres, cap a Polònia i Romania, on el cereal és embarcat al Danubi en direcció cap al mar Negre, però el transport per carretera és lent i, a més, els russos han bombardejat carreteres i traçats ferroviaris. Hi ha també l’opció de transportar la mercaderia per tren a través de Bielorússia cap a un port de Lituània des d’on pugui ser exportada per via marítima, però el trànsit per un país controlat per un estret aliat del Kremlin fa desestimar l’alternativa.

El govern ucraïnès admet que, encara que s’optés per aquestes rutes, s’exportaria una part reduïda dels prop de 20 milions de tones disponibles per al mercat mundial, raó per la qual el desbloqueig dels ports del mar Negre es perfila com l’única solució efectiva.