Societat

Toc d’alerta per una bossa de pobresa “enquistada”

El tercer sector insisteix que les polítiques socials no funcionen i que amb mesures puntuals “no es va enlloc”

Segons l’Idescat, la renda familiar cau el 2020 i augmenta la pobresa energètica

Una bossa de pobresa endèmica i “enquistada” que no para de créixer els últims anys i que sense “polítiques valentes” no es podrà revertir. Per la presidenta de la Taula del Tercer Sector, Francina Alsina, aquesta és l’única opció per afrontar la recuperació social en un moment complicat per a moltes famílies que ja no tenen “musculatura” després d’aixecar cap de la crisi del 2008 i de superar la pandèmia i que ara miren de “resistir” enmig de la inflació derivada de la guerra d’Ucraïna. “Les famílies estan al límit, i com més triguem, serà pitjor. No sé si és miopia, però tot va lent, quan és molt urgent”, lamenta Alsina, que reclama a les administracions polítiques a llarg termini “amb calendari i pressupost”.

La Taula recorda que la pobresa i l’exclusió cròniques no han aconseguit, en l’última dècada, baixar del voltant del 20% i que a les persones cada cop els costa més sortir d’aquest cercle. Les noves dades de l’enquesta de condicions de vida de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) constaten aquest estancament, que voreja el 26% i es manté en el màxim històric, tot i baixar un lleuger 0,8%. Un descens que, des de la Taula, atribueixen a les mesures temporals que s’han impulsat per mitigar l’impacte de la covid. “Ens maquilla la situació real amb un efecte limitat, però no va enlloc”, assegura Alsina, que recorda que hi ha plans per lluitar contra la pobresa que “s’han desat al calaix”. Per citar-ne alguns i sense anar gaire lluny, es refereix a l’Acord per una Catalunya Social, signat el 2020 amb el govern de Quim Torra. “Les eines hi són, però no es fan servir, sense cap rumb”, lamenta.

Segons es recull en l’enquesta de l’Idescat, la mitjana d’ingressos a les llars catalanes va baixar i van perdre poder adquisitiu el 2020, com a resultat d’efectes de la covid. L’empitjorament de les condicions de vida es van notar en aspectes essencials, com ara l’alimentació, i augmenten les llars on no poden menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies. La privació, però, que més augmenta és poder mantenir una temperatura adequada per l’elevat cost energètic que suposa.

“És preocupant, i més si tenim en compte que són dades de fa un any, en què tot just començava l’escalada dels preus de l’energia”, assenyala Maria Campuzano, portaveu de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), que, des de fa mesos, atén moltes més famílies i també pensionistes que no poden assumir el cost de les factures. “Tot i revisar que estiguin en el mercat regulat i que els apliquin el bo social, no ho poden assumir”, assenyala Campuzano, que lamenta que des de les administració no es prenguin mesures més enllà de la moratòria estatal que s’allarga fins a final d’any i protegeix dels talls de subministrament les llars vulnerables. “Només s’hi poden acollir els qui tenen el bo social”, hi afegeix la portaveu de l’APE, que continua reclamant el fons de solidaritat, que es van comprometre a crear la Generalitat i Endesa, per assumir els impagaments que s’estan acumulant des del gener del 2021. “Tampoc s’ha fet res per ampliar el compromís amb Naturgy i Iberdrola”, lamenta.

LES FRASES

Les famílies estan al límit, i com més triguem, pitjor. No sé si és miopia, però tot va lent, quan és urgent
Francina Alsina
presidenta de la taula del tercer sector

LA XIFRA

170.000
persones reben la renda garantida, a què la Generalitat destina 140 milions d’euros.
Les mesures són pedaços que només estan contenint quan les companyies tenen beneficis milionaris
Maria Campuzano
portaveu de l’aliança contra la pobresa energètica


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.