Ciència

El telescopi James Webb mostra la imatge infraroja més profunda i nítida de l’univers llunyà

Es poden contemplar galàxies més distants, amb estructures molt petites i tènues

El telescopi espacial James Webb de la NASA ha produït la imatge infraroja més profunda i nítida de l’univers llunyà aconseguida fins ara. La imatge correspon al grup de galàxies SMACS 0723 i s’ha revelat durant un acte amb el president dels Estats Units, Joe Biden. La imatge mostra milers de galàxies, inclosos els objectes més tènues mai observats en l’infraroig. Està formada per imatges en diferents longituds d’ona, amb un total de 12,5 hores d’exposició, arribant a majors profunditats en longitud d’ona de l’infraroig que les dels camps més profunds del telescopi espacial Hubble. Això ha permès mostrar galàxies més distants, amb estructures molt petites i tènues que no havien estat vistes abans .

“Només amb el treball en equip, la dedicació i l’impuls humà de superar els límits i explorar hem arribat a aquest moment històric de veure una imatge més profunda de l’univers llunyà fins a la data”, ha dit el director de l’Agència Espacial Europa (ESA), Josep Aschbacher. De fet, darrera de la imatge hi ha tres agències espacials implicades: NASA, ESA i l’agència espacial de Canadà. De moment, han donat a conèixer la primera imatge en un acte ahir a la Casa Blanca però n’hi haurà més. El telescopi Webb és el principal observatori de ciències espacials del món.

Un estel agonitzant

ACN

El telescopi espacial James Webb de la NASA ha captat amb gran detall un estrella agonitzant.  Una de les quatre imatges que la companyia espacial nord-americana ha revelat aquest dimarts mostra la nebulosa planetària NGC 3132 o Nebulosa de l’Anell del Sud, fins ara oculta. Les nebuloses planetàries són les capes de gas i pols que expulsen algunes estrelles quan moren.

L’estrella fotografiada pel James Webb està situada a uns 2.500 anys llum de distància i ha estat emetent anells de gas i pols en totes direccions durant milers d’anys. La imatge mostra una segona estrella al costat de les estructures creades quan les estrelles donen forma al gas i la pols que les envolten.

Una altra de les imatges mostra cinc galàxies, quatre de les quals interactuen entre elles. Les galàxies xoquen al Quintet d’Stephan, i s’estiren mútuament en una “dansa gravitatòria”, tal com ho defineix l’agència espacial.

La quarta imatge revela un paisatge de “muntanyes” i “valls” ple d’estrelles brillants que és, en realitat, el cairell d’una regió propera i jove on es formen estels.

S’anomena NGC 3324, o la Nebulosa de Carina. La imatge, capturada en llum infraroja pel telescopi operat per la NASA, l’Agència Europea de l’Espai i l’Agència Espacial Canadenca, revela per primer cop regions de naixement estel·lar que abans eren invisibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.