Un creixement a l’alça

El de Barcelona és el primer port de creuers del Mediterrani: disposa de 91 línies regulars que connecten de manera directa la ciutat de Barcelona amb 198 ports de tot el món. L’activitat de creuers al Port de Barcelona segueix un patró de creixement continuat en el nombre de passatgers, iniciat el 1992, estabilitzat del 2010 al 2017 i creixent fins el 2019. Des del 2015, el nombre de passatgers ha anat augmentant al ritme d’un 7% anual de mitjana, fins que al 2019 es va arribar a un màxim històric de 3,1 milions de creueristes. L’activitat de creuers es concentra bàsicament d’abril a octubre, uns mesos on es poden arribar a concentrar uns 400.000 creueristes mensuals. En la considerada temporada alta, d’abril a octubre, es concentren el 80% dels passatgers. El nombre de creuers és similar els últims anys, però el número de creueristes creix perquè cada cop els vaixells són més grans.

A més, a partir de la crisi sanitària, la modalitat de trànsit, és a dir, creuers que fan una estada de poques hores a la ciutat, és la predominant, amb un 62,8% del total el 2021. El 2019 els passatgers en trànsit eren el 44%.

Sense una regulació i limitació, les dades d’evolució indiquen un creixement estimat pels propers anys que podria arribar a 3,5 milions de passatgers i gairebé 900 creuers anuals cap a l’any 2030. Cal tenir present que ja actualment, més de 50 cops l’any, poden arribar en un sol dia més de 15.000 creueristes, una xifra que el propi port marca com a “dia vermell”, amb pics que poden arribar a més de 25.000 passatgers en un sol dia. El 40% dels dies es van superar els 10.000 passatgers.

La frenada de la covid

La pandèmia va aturar del tot el trànsit de creuers, però ni el Brexit, ni la guerra d’Ucraïna ni l’encariment dels carburants frenaran la recuperació de creueristes, segons les previsions.

Un informe de la UB del 2016 deia que l’activitat dels creuers generava 790 milions d’euros anuals d’impacte. Les despeses dels passatgers en trànsit és d’uns 50 euros diaris, mentre els que inicien o acaben el creuer a la capital catalana gasten uns 230 euros diaris de mitjana. Amb dades del 2014, el 18,5% dels passatgers no visitaven Barcelona, el 24% dormien a la ciutat abans o després d’embarcar i prop del 58% només la visitaven. Generen uns 9.000 llocs de treball, dels quals 6.800 a Barcelona.

Aquests creueristes de visita són els que Sanz ha qualificat de “parc temàtic”, que generen “efectes problemàtics, aporten poc valor afegit i destrueixen el comerç local”. Tot i així, assegura que “el problema és de quantitat, no de qualitat”, i que “la barra lliure s’ha d’acabar”.

Dades oficials

L’impacte ambiental està basat en un estudi del 2017, però l’Ajuntament reclama al port un exercici de transparència i que comparteixi les dades ambientals. Així, s’ha de calcular més acuradament la producció d’aigües negres, grises i olioses, els residus sòlids i perillosos, els gasos d’efecte hivernacle, els contaminants atmosfèrics i els impactes derivats de l’ampliació o saturació de les infraestructures portuàries i els generats per accidents.

Segons dades de les pròpies companyies, els creuers consumeixen entre 200 i 300 litres d’aigua per persona i dia. Es generen 340 litres d’aigües grises per persona i dia i uns 30 litres d’aigües negres, el doble que la mitjana dels veïns de la ciutat. Els passatgers generen uns 2,4 quilos de residus per persona i dia, també prop del doble que els barcelonins. Respecte les emissions de CO2 o equivalents, els creuers són responsables de l’emissió de 1,4 milions de tones anuals, el 28% de tot el port, que contamina tant com la resta de la ciutat. Els barris més propers al port són els que reben més emissions, com la Zona Franca i Montjuïc, el Poble-Sec, Sant Antoni, el Raval, el Gòtic i la Barceloneta.

Sanz ha dit que “no hi ha creuers verds possibles” i que electrificar l’estada dels vaixells al port no resol el problema de la massificació turística. A més, el regidor d’Emergència Climàtica, Eloi Badia, ha dit que la solució ha de ser més ràpida que aquesta, pensada a mitjà termini.

L’impacte sociocultural s’evidencia amb la massificació de l’espai públic i els llocs més simbòlics amb un volum molt alt de turistes amb poc temps per visitar la ciutat, l’homogeneïtzació dels espais comercials, la poca vinculació amb la cultura local i el patiment de la població local per les aglomeracions excessives, la congestió del trànsit, l’augment de preus a les zones turístiques i la contaminació acústica.

Recentment l’Ajuntament i el Port han pactat diverses mesures per integrar millor l’activitat portuària a la ciutat. Es limiten les terminals internacionals de creuers a un màxim de set i s’agruparan totes al Moll Adossat. Això permetrà alliberar espais dels molls de Drassanes i Barcelona per a ús públic. El pla urbanístic de la nova Bocana crearà 14.000 metres quadrats de nous espais per a ús públic i potenciarà usos docents i tecnològics vinculats a la nàutica. A més, el Port elaborarà un programa per reduir les externalitats ambientals del trànsit de creuers i un pla de gestió sostenible de la mobilitat terrestre dels creueristes.