Política

Estats Units

Efemèride

La CIA, 75 anys d’espionatge i conspiracions

L’agència es vanta “d’aconseguir el que altres no aconsegueixen i arribar on altres no poden anar”

Tot el que l’envolta és secret

Els seus interrogatoris sota la presidència de George W. Bush van ser molt criticats

El 26 de juliol del 1947, avui fa 75 anys, el president dels EUA, Harry S. Truman, va ratificar la llei de seguretat nacional i va obrir així la porta a la creació de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) i a tres quarts de segle d’espionatge envoltats també de mites i conspiració. La normativa, que va entrar en vigor dos mesos després, va ser la base del que seria el més gran i més poderós servei d’intel·ligència del món, que va agafar el testimoni de l’Oficina de Serveis Estratègics (OSS). Des de la seva creació, la CIA, en paraules de l’actual president dels EUA, Joe Biden, “ha evolucionat per anticipar-se i respondre a les amenaces emergents, des dels inicis de la guerra freda fins a la lluita contra el terrorisme”, i per facilitar poder afrontar la competència xinesa i els nous reptes al món. La mateixa agència presumeix d’“aconseguir el que altres no aconsegueixen i arribar on altres no poden anar”. Tot el que l’envolta és “top secret” i té com a missió principal recopilar informació perquè els successius presidents puguin mantenir fora de perill el país. Però la història de la CIA està plena tant de victòries per als seus interessos com de fracassos. Així, s’enorgulleix de l’operació encoberta que va desembocar en el cop d’estat a Guatemala del 1954 contra el govern democràticament escollit de Jacobo Arbenz Guzmán, contrari a Washington; i, més recentment, els informes que va fer sobre les intencions del president rus, Vladímir Putin, abans que envaís Ucraïna van resultar certs, però no va anticipar els atemptats de l’11-S i es va equivocar sobre l’existència d’armes de destrucció massiva a l’Iraq. Un altre dels aspectes foscos de la CIA ha estat la utilització partidista que n’han fet alguns presidents dels EUA, com Richard Nixon, que, tot i que l’agència té prohibit actuar en territori nacional, la van portar a posar el seu focus en ciutadans dels EUA. L’agència també ha estat al centre de la polèmica, per exemple, pel programa d’interrogatoris de l’administració de George W. Bush, que incloïen tècniques d’ofegament simulat, humiliacions, privació de son i cops. Finalment, l’avenç de les noves tecnologies ha facilitat la feina a la CIA però també l’ha posat en el blanc dels seus enemics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.