Política

Impost del 4,8% a la banca i de l’1,2% a les energètiques

La taxa recaptarà 7.000 milions en dos anys per fer front a la inflació

Multa del 150% a qui traslladi el cost al client

L’impost als bancs i a les companyies energètiques (elèctriques, gasistes i petrolieres) que el president espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar el 12 de juliol en el debat de política general va arribar al registre del Congrés ahir en forma de proposició de llei del PSOE i de Podem, que és més àgil d’aprovar que si es fa com a projecte de llei del govern. L’endemà d’una jornada coronada per una orgia de beneficis semestrals –Iberdrola guanya 2.075 milions en el seu millor semestre de la sèrie històrica, Repsol duplica el benefici net de l’any passat amb 2.539 milions i el Santander dispara els guanys un 33% fins als 4.894 milions–, la coalició es va sentir legitimada per anunciar un taxa que no serà sobre els beneficis –en contra del pla inicial– sinó sobre els ingressos que aquests gegants de l’Íbex-35 obtenen en sòl espanyol. Mentre que la banca haurà de pagar un impost –la coalició utilitza l’eufemisme de “prestació patrimonial”– del 4,8% sobre els interessos nets (els cobrats menys els pagats) i sobre les comissions netes (les cobrades menys les pagades) quan aquests superin els 800 milions, energètiques que facturin 1.000 milions o més com ara Iberdrola, Naturgy, Endesa, Repsol o Cepsa hauran de pagar un tribut de l’1,2%. Els dos tributs esperen recaptar 7.000 milions en els dos anys que estaran en vigor, i si les companyies tenen la temptació de traslladar aquests impostos al client cometran una “infracció molt greu” i s’exposaran a una multa del 150% de l’import fet repercutir. Qui ho vigilarà serà la Comissió dels Mercats i de la Competència (CNMC).

Tot i que els tributs han estat cuinats pel ministeri d’Hisenda, la presentació al Congrés va correspondre a Patxi López (PSOE) i Pablo Echenique (Podem), que no ignoren que banquers com ara la consellera delegada de Bankinter, María Dolores Dancausa, volen brega als tribunals. “Són els mateixos, les entitats financeres, que quan van tenir problemes van trucar a la porta de Papà Estat perquè els arreglés els problemes i Papà Estat va posar 60.000 milions de tots a la seva disposició. Són els mateixos que socialitzen sempre les pèrdues i que privatitzen els beneficis. Doncs fins aquí!”, va sentenciar López. “No pot ser que Dancausa o Sánchez Galán, president d’Iberdrola, es riguin de la gent tenint sous milionaris; no ho permetrem”, hi afegia Echenique.

L’impost serà sobre els exercicis 2022 i 2023 i es recaptarà el setembre del 2023 i del 2024, tot i que ja hi haurà un pagament a compte del 50% el febrer de cada any. La tramitació d’aquesta llei s’iniciarà al setembre i la coalició del PSOE i Podem confia en ERC per aprovar-la.

Sense tipus delictiu al Codi Penal

La multa com a coerció al trasllat de preus al client no era l’opció de Podem i Pablo Echenique admet que el PSOE veta incloure un “delicte específic” al Codi Penal.

Echenique ironitza dient que el PP cita el cost per al client perquè “no pot dir que defensa banquers i privilegiats o no el votaria ningú”. “Si acceptem el mantra neoliberal que és inevitable que les grans empreses facin repercutir els impostos en el preu final i no s’hi pot fer res, no hi hauria cap impost enlloc i Societats tindria el tipus del 0%”, avisa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.