El Partit Demòcrata (PD) d’Enrico Letta, davant la previsió que l’extrema dreta arrasarà, ha seguit dues estratègies diferents. Fins fa poc, fent honor al seu origen democristià, Letta havia optat per la via del diàleg, de la “confrontació d’idees”, de mirar d’entendre-s’hi. El líder del centreesquerra i Giorgia Meloni s’avenen; ho han reconegut tots dos. No calia que ho verbalitzessin perquè van acostumar els italians a veure’ls fotografiar-se somrients i còmplices en tota mena d’actes; debatent en la festa de Germans d’Itàlia o presentant junts llibres revisionistes del feixisme. Era tan evident la bona sintonia que Letta va fer la broma, en l’inici de la seva intervenció en la festa de Germans d’Itàlia, que calia aclarir que ells dos eren adversaris polítics. Tot això és el que han vist fins fa poc els italians que aniran a votar diumenge que ve.

Amb la campanya iniciada, i amb la premsa internacional alarmada davant les previsions, Letta va fer un canvi d’estratègia radical. De cop, la companya de xerrades i de somriures va esdevenir el gran perill per a la democràcia. Poc creïble, apel·lar al vot de la por, del “que venen els feixistes!”, si ell mateix anava a fer xerrades en la festa del partit i definia la seva cap com “la líder del centredreta”. Quina capacitat mobilitzadora pot tenir apel·lar al vot de la por cap a una figura que tu mateix has contribuït a blanquejar?

Això no és tot. Letta ha gravat un vídeo per llançar “una alarma democràtica”. Ha explicat l’“escenari de malson” que esdevindrà real si “amb el 43% dels vots les dretes assoleixen el 70% dels escons”. Això pot passar, sí, i per culpa de l’actual llei electoral, que va pactar el seu partit, el demòcrata (guiat per Matteo Renzi) amb Silvio Berlusconi. La llei, amb la intenció de perpetuar el bipartidisme, premia les coalicions. Això podria fer que la coalició d’extrema dreta superés els dos terços del Parlament i tingués barra lliure per canviar la Constitució, posar fi a la separació de poders… En definitiva, malmetre la democràcia i apropar Itàlia a les actuals Hongria i Polònia, en mans dels socis de Meloni.

Letta apel·la al vot útil dient que és possible que l’extrema dreta guanyi per tant que ho arrasi tot. És a dir, un vot no per guanyar, sinó per mitigar la magnitud del desastre. Perdrem, però almenys ajudeu-nos a mantenir el major nombre d’escons possibles i evitarem que facin més mal del que faran, ve a dir. Hi pot haver un reclam menys engrescador que suplicar el vot per tal de perdre per menys marge? El seu plantejament assumeix –erròniament– que la victòria de l’extrema dreta és inevitable, i res menys seductor que presentar-se com a perdedor abans d’hora.