“Si perdo el referèndum us dono la meva paraula que em retiro de la política; per coratge i dignitat. No em veureu mai més. Amb quina barra podria continuar en política?” Qui deia això, i ho va repetir fins a l’extenuació, era Matteo Renzi, el 2016, quan feia campanya per a un referèndum de reformes constitucionals. Que va perdre. No va complir la promesa, és clar. Renzi es presenta en aquestes eleccions juntament amb l’empresari Carlo Calenda, exassessor de Confindustria, la patronal dels grans empresaris, que encapçala la llista. Ningú millor que Renzi sap que no cal ser el cap de cartell per tenir poder. Ell mateix ha maniobrat –amb èxit– per posar i treure els darrers governs del país.

El matí de l’onze de setembre, Renzi era a la preciosa localitat d’Ercolano, a prop de Nàpols, per fer un míting electoral. Davant d’un públic ple d’emprenedors turístics va carregar contra la renda de ciutadania. Després del discurs antipobresa va anar cap a l’aeroport, on l’esperava un jet privat que havia fet volar sense passatgers des de Roma fins a Nàpols expressament. El senador va agafar el jet per volar fins a Lugano, a la Suïssa del Cantó del Ticí, per fer una entrevista a la televisió. I al vespre, un altre míting.

Segons el col·lectiu Els Jets dels Rics, que supervisa el malbaratament energètic dels poderosos italians, el vol va emetre prop de 5 tones de CO2 i va costar més de 12.000 euros. D’alternatives menys contaminants n’hi havia unes quantes, però per a Renzi “voler combatre el canvi climàtic abolint els jets privats és ideologia”. Renzi vol ser de centre i moderat fins i tot en qüestió d’ecologia i canvi climàtic. “En matèria d’ambientalisme, els extremismes fan mal al país”, va dir fa uns dies.

L’any 2019, quan va fundar el seu partit fet a mida, Itàlia Viva, on tot gira a l’entorn de la seva figura, el va presentar dient que era “revolucionari perquè és el primer partit feminista del país”, afirmació que va desencadenar la indignació de les feministes italianes. Era l’època de més efervescència mediàtica del feminisme; ara, en canvi, en parla molt poc.

El mes de desembre passat Bankitalia va demanar explicacions a Renzi perquè havia rebut una transferència d’1,1 milions d’euros procedent de l’Aràbia Saudita. “És tot lícit, és per la meva feina com a assessor”, va declarar. Ja fa un temps que l’exprimer ministre treballa per a la família saudita. El 2021, en una xerrada amb el príncep Bin Salman, a qui va lloar impúdicament, va dir que el nou Renaixement serà a l’Aràbia Saudita. I va fer aquest comentari: “Com a italià, estic molt gelós dels costos de treball a Riad.” Renzi va liderar el centreesquerra italià fins fa poc, just quan el populisme d’extrema dreta va emprendre el vol. Els ho ha posat ben fàcil.