Política

estat espanyol

El PP decideix no presentar esmena a la totalitat a l’impost energètic

Els populars eren partidaris d’aplicar el criteri de Brussel·les

Finalment, el PP ha decidit no registrar l’esmena a la totalitat als nous impostos a les empreses energètiques i a la banca, després d’haver discutit un document que demanava que no s’apliqués cap dels dos i que en el cas del gravamen energètic s’esperés a la decisió que adoptés Brussel·les.

Fonts populars han assenyalat a Efe que s’havia estudiat presentar una esmena a la totalitat per a constar el rebuig total del PP al nou impost a la banca així com la necessitat que l’impost a les elèctriques fos una transposició d’allò que decidís la Unió Europea, però l’esmena no s’ha registrat i els impostos només han rebut la petició de devolució de Ciutadans amb text alternatiu.

Avui ha acabat el termini per a registrar esmenes a la totalitat a la proposició de llei del PSOE i Unides Podem que va ser presa en consideració al setembre i que demana posar en marxa un gravamen de l’1,2% a les vendes de les grans empreses energètiques i d’un 4,8% a les comissions i interessos nets de la banca.

La presa en consideració de la proposició de Llei va ser rebutjada pel PP, Cs i Vox, mentre que els socis parlamentaris del govern, PNB, ERC, EH Bildu i Més País van ser crítics amb la fórmula impositiva, però van donar suport a la seva tramitació per a presentar després esmenes parcials al seu pas per la comissió del Congrés.

El PP ha argumentat en diverses ocasions que l’impost a les companyies elèctriques no grava els beneficis sinó la facturació, a més que consideren que és inconstitucional, contrari al dret comunitari i critiquen que no sigui un gravamen finalista.

Finalment, el ple del Congrés només debatrà l’esmena a la totalitat registrada per Ciutadans, davant la qual s’hauran de posicionar PP i Vox, que en un inici van rebutjar prendre en consideració la llei.

La iniciativa de Ciutadans, amb text alternatiu, pretén establir gravàmens per a la banca i les energètiques, però calculats de forma diferent de com ho fa la proposició de llei de PSOE i Unides Podem per a, segons el text, assimilar-se a la Unió Europea.

Tant per a les energètiques com per a la banca, la formació taronja defensa gravar únicament els eventuals beneficis extraordinaris obtinguts en 2022 i calculats com aquells guanys nets que superin en més d’un 20% el benefici net mitjà dels tres exercicis anteriors, amb un tipus del 33%.

Aquesta configuració dels gravàmens és molt diferent de la recollida en la proposició que pretén esmenar, que grava durant dos anys els ingressos de les energètiques (a l’1,2%) i el marge d’intermediació de les entitats financeres (al 4,8%), és a dir, interessos i comissions nets.

D’altra banda, els països de la Unió Europea han obert la porta aquests dies a retardar a l’exercici fiscal de 2023, i no sols al de 2022, aquest futur imposat als beneficis extraordinaris de les petrolieres.

Els nous impostos espanyols que es tramiten en el Congrés tindrien caràcter temporal i extraordinari i afectaria els resultats dels exercicis 2022 i 2023. L’Estat espera recaptar 7.000 milions d’euros.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha reiterat recentment la necessitat d’esperar al marc que fixi la Unió Europea. “És paradigmàtic que l’impost a les elèctriques sigui sobre vendes i no sobre beneficis... ha hagut de venir la UE a ordenar el debat”, ha incidit una altra vegada aquest dilluns durant la seva intervenció en el XXV Congrés de l’Empresa Familiar celebrat a Càceres, on ha demanat al Govern ampliar la vida útil de les centrals nuclears, reactivar les tèrmiques i descomptes en el rebut de la llum i el gas.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.