Societat

POLÒNIA I PAÏSOS BÀLTICS

Inflació disparada

Ni als països bàltics ni a Polònia s’hauria de témer una polarització política, com a efecte dels estralls de la guerra a Ucraïna a les butxaques del ciutadà. Estònia, Lituània i Letònia representen, com Polònia, la por justificada a Moscou i les demandes de les sancions més dures contra Rússia. Són països que van formar part de l’òrbita soviètica i que van integrar-se a l’OTAN i la UE després de l’enfonsament del bloc comunista. Però l’economia marca un llenguatge propi en aquesta crisi energètica, especialment pel que fa a la inflació. La pujada interanual de l’IPC va ser d’un 24,8% l’agost passat a Estònia i d’un 22,4% a Letònia. Les xifres són esfereïdores pel que fa al preu de la llum, amb un augment interanual d’un 205,9% a Estònia. O d’un 75% en els aliments. El primer ministre, el conservador Krisjanis Karins, va guanyar les eleccions a Letònia, en una campanya marcada no només per la defensa de la línia dura envers Moscou, sinó també pel pla del govern de destinar 1.000 milions d’euros en ajuts. Inicialment, les subvencions havien de ser d’uns 650 milions. En l’últim Consell de Ministres abans dels comicis, l’equip de Karins va ampliar-lo amb 425 milions més, un paquet considerable en un país amb 1,9 milions d’habitants. Polònia, la cinquena economia de la UE amb 38 milions de ciutadans, comparteix la por a Rússia. El govern de l’ultranacionalista Mateusz Morawiecki està als antípodes de la línia de “simpatia” vers Moscou practicada per l’altre govern de la dreta radical europea, el de l’hongarès Víktor Orbán. Varsòvia ha tirat pel dret pel que fa a les subvencions a empreses i ciutadans, amb un paquet d’ajuts de 1.000 milions. A partir del novembre hi haurà un límit al preu de l’electricitat per a ciutadans i per a empreses amb menys de 250 treballadors. Les llars que estalviïn consum respecte a l’any passat tindran un 10% de descompte en la factura actual. Hi haurà, a més, mesures d’ajut addicional a les llars a partir de tres fills. És un pla amb molta lletra petita, en un país que retreu a la UE la lentitud en l’adopció de mesures dràstiques, una qüestió que Varsòvia atribueix a un domini alemany sobre Brussel·les.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.