El president de Rússia, Vladímir Putin, ha admès aquest dilluns que els atacs massius d’aquest dilluns contra la infraestructura energètica d’Ucraïna s’han efectuat en part en resposta a l’“atemptat terrorista” comès suposadament per Kíiv contra la flota de la Mar Negra, i ha advertit que pot haver-hi més accions de represàlia.

“Parcialment ho ha estat” una resposta l’atac amb més de 50 míssils contra 18 objectius energètics ucraïnesos en deu regions, ha dit Putin en una roda de premsa després de reunir-se a Sotxi amb el president de l’Azerbaidjan, Ilham Alíev, i el primer ministre armeni, Nikol Pashinián. “Però no és tot el que podem fer”, ha afegit.

Centenars de localitats en set regions ucraïneses s’han quedat sense electricitat i almenys 13 civils han resultat ferits en els atacs russos, segons Kíiv.

Moscou sosté que Kíiv va atacar dissabte amb drons i drons navals la base naval russa de Sebastopol, en el que ha qualificat d’atemptat terrorista en el qual va resultar danyat un dragamines.

Segons el Ministeri de Defensa de Rússia, un dels drons marítims utilitzats suposadament per Ucraïna per a atacar la base naval russa de Sebastopol va ser llançat des d’un dels vaixells civils noliejats per a l’exportació de gra ucraïnès i que uns altres es van desplaçar al llarg de la zona de seguretat del corredor humanitari.

Aquest argument ha servit a Moscou per a suspendre l’acord d’exportació de gra ucraïnès, encara que l’ONU ha qüestionat aquesta al·legació en afirmar que no hi havia cap vaixell de càrrega en el corredor en la nit del 29 d’octubre, quan suposadament va tenir lloc l’atac.

Rússia ha interromput avui a més el trànsit de vaixells pel corredor humanitari fins que s’aclareixi la situació entorn de “l’acció terrorista” d’Ucraïna.

Putin ha recalcat que Rússia no s’ha retirat de l’acord, sinó que ha suspès la seva participació, i ha insistit que “Ucraïna ha de garantir que no hi haurà amenaces per als vaixells civils i vaixells de subministrament russos”.

El mandatari ha tornat a més a defensar que l’acord d’exportació de cereals signat al juliol amb la mediació de l’ONU i Turquia no funciona, ja que només entre un 3 i 4% del cereal arriba als països més pobres i la resta a Turquia i a la Unió Europea (UE), aspecte que ja van desmentir tant Kíiv com Brussel·les.