Societat

EFREM DE MONTELLÀ

PREFECTE DE L’ESCOLANIA DE MONTSERRAT

“L’escolania manté una tradició de 700 anys”

No som una escola que com a activitat fa que els nens cantin. Som un cor que també té una escola per formar els cantants
Quan les famílies venen a veure què és el cor i què és l’escola, els agrada molt; no s’imaginen les instal·lacions que tenim

Si pugen demà, diumenge, a Montserrat, al migdia ja podran escoltar cantar l’escolania. Els escolans, i després d’uns dies de festa –que van agafar el dia de Nadal al migdia després de cantar en la missa conventual i d’haver cantat la nit anterior en les vespres i la missa del gall–, es reincorporen al cor i dilluns ho faran a l’escola, com tots els infants. L’escolania de Montserrat és un cor de veus blanques de nois que, com diu el seu prefecte, Efrem de Montellà, té la missió de “cantar i solemnitzar la litúrgia del santuari i fer que els pelegrins que venen puguin fer experiència de Déu a través de la bellesa de la música”. Canta unes 450 vegades l’any a Montserrat, cosa que vol dir que hi ha dies que ho fa dues o fins i tot tres vegades, però també surt a cantar a fora, a fer “bolos”. Així, dona a conèixer i difon al món la música pròpia de Montserrat i la catalana.

L’escolania també és una escola?
Sí, perquè els escolans a més de cantar han d’estudiar, com és lògic. Cal deixar clar que no som una escola que com a activitat fa que els nens cantin. No. Som un cor que també té una escola per formar els nois que formen aquest cor. I, com que som on som, també tenim una residència perquè la majoria d’escolans, pràcticament tots, no viuen suficientment a prop de Montserrat per anar i tornar cada dia a casa seva. Però, si viuen a prop de Montserrat i volen anar a casa cada dia, poden fer-ho, és clar.
L’any que deixem enrere, l’escolania ha pogut reprendre la normalitat i les gires.
Sí. La missió principal de l’escolania és cantar a Montserrat però des de fa més de cinquanta anys també cantem fora. Vol dir que 10, 12 o 14 vegades l’any fem un concert fora de Montserrat, la majoria a Catalunya, però és veritat que quan rebem invitacions també anem a l’estranger. Aquest 2022, el primer en què hem pogut sortir fora després de la pandèmia, el mes de juny vam anar a Nuremberg, a Alemanya, convidats amb motiu de la celebració dels 75 anys del Windsbacher Knabenchor. Aquesta tardor hem estat 10 dies als Estats Units, en una gira que estàvem preparant ja abans de la pandèmia.
Ja hi havien anat, als Estats Units?
Sí, ha estat la tercera vegada. Aquest cop hem estat convidats a participar en un festival organitzat pels monestirs de Saint John’s, de Minnesota, i Saint Vincent, de Pennsilvània, que són els monestirs benedictins més antics del país, i pel cor VocalEssence de Minneapolis.
I aquest 2023 aniran a Austràlia?
Sí, el mes de març participarem en un festival que es fa a Adelaida cada dos anys i que ja feia temps, dins la seva política de convidar cada any un cor infantil, que ens volia a nosaltres. El que estem veient és que després de la pandèmia hi ha moltes ganes de fer coses i estem rebent moltes invitacions. Aquestes sortides són molt bones per als nostres alumnes, perquè es combinen amb visites culturals, i és bagatge per a ells.
En l’àmbit de cors infantils, com està considerada l’escolania de Montserrat?
L’any 2020 va sortir un article de la secció cultural de la BBC que ens qualificava d’un dels 10 millors cors del món. A nosaltres ens agrada molt però ens ho prenem amb cautela... tampoc hi ha cap competició. Però sí que és veritat que nosaltres un dels valors que tenim és la tradició, ja que l’escolania va néixer fa 700 anys. També és veritat que el nostre cor està molt compenetrat perquè cantem tantes vegades que els nois estan molt units. Els escolans canten molt cada dia i tenim un nivell de pràctica molt més alt que molts altres cors infantils. Cal dir que ara mateix a Anglaterra i a Alemanya hi ha altres escolanies del nivell de la nostra, i també als Estats Units. Sí que és veritat que la tradició antiga de les escolanies a casa nostra s’ha anat perdent.
Hi havia tradició d’escolanies aquí?
Si mirem els segles antics, abans del segle XIX, els monestirs importants i les catedrals importants tenien una escola i tenien un cor format per nens; era habitual que els compositors componguessin temes per a aquests nens, que els cantaven en les principals solemnitats. Això era habitual i corrent a Catalunya, sí.
I què ha passat, que no es conserven?
En el nostre país, entre les guerres napoleòniques, després la desamortització, tots els problemes Església-Estat del segle XIX i, al final, la Guerra Civil, van ser uns cent anys d’inestabilitat que van crear un tall molt important en la tradició i moltes escolanies van desaparèixer.
Però no a Montserrat?
No, perquè a Montserrat sempre hi ha hagut comunitat i quan hi ha hagut una dificultat la comunitat ha tornat a refer l’escolania i ha fet prevaldre aquesta tradició. En altres països no hi ha hagut un tall tan profund amb les tradicions com hi ha hagut aquí. A Anglaterra encara hi ha unes 25 escolanies i a Alemanya també n’hi ha unes quantes. Passa que a Alemanya moltes es van tancar durant la Segona Guerra Mundial i les que hi ha ara són, majoritàriament, refundades. Nosaltres tenim la particularitat que hem seguit sempre i tenim una manera de fer música i un color de veu que ve de l’antigor, i això sol té un valor per si mateix. És el que molta gent aprecia.
L’escolania necessita que vinguin nens cada any. Costa trobar candidats?
És veritat que hi ha una laïcització de la societat i avui a molta gent les coses de l’Església li queden lluny i per aquesta raó hi ha molta gent que, senzillament, no ens coneix i no compta amb nosaltres, com si l’escolania no existís. Però, en canvi, sí que hi ha molta gent que ens té presents... només cal mirar la basílica de Santa Maria cada dia al migdia quan cantem la Salve. No s’hi cap. Hi ha molta gent que l’aprecia però també hi ha gent que la desconeix o que la coneix però no valora la possibilitat de portar-hi els fills.
Per això també els va bé anar a fer concerts a fora, perquè se’ls conegui?
Sí, i què passa?, que quan les famílies venen a veure què és el cor i què és l’escola els agrada molt; no s’imaginen que a Montserrat hi hagi unes instal·lacions com les que tenim, que els infants surtin tan ben preparats. A vegades les famílies descobreixen l’escolania quan el nen ja és massa gran.
I potser hi ha nens que entren però després no poden continuar, oi?
Nosaltres som un cor i hem de mirar que els candidats siguin aptes i idonis per a l’escolania... i els nois quan entren aquí sempre el primer any és de prova perquè, és clar, hem de mirar si tenen bona veu, si tenen condicions per a la música, si els agrada, si tenen oïda.
A quina edat entren i quan marxen?
Aquí els nens s’hi estan tres, quatre o cinc anys. Poden entrar a quart o a cinquè de primària i surten tots a primer o a segon d’ESO, en funció del canvi de veu. Per això cada any marxen 10 o 12 nens i cada any n’han d’entrar 10 o 12. Això fa que contínuament necessitem relleu i això vol dir contactar amb famílies que s’interessin i vegin si el cor pot anar bé per a la formació del seu fill. Sempre diem que, si una família ens vol conèixer, que vingui, encara que no sigui el dia de portes obertes ni res. Aquí els explicarem el nostre projecte, els ensenyarem les instal·lacions i mirarem si el seu fill hi podria estar bé i si ens podria servir a nosaltres. Encara que sigui massa jove és igual, així el futur candidat encara es podrà preparar millor.
Els escolans també aprenen a tocar, com a mínim, dos instruments.
Sí, per això els ha d’agradar la música; cada dia en fem més de tres hores. Els grups de classe són molt reduïts, l’ensenyament es fa molt personalitzat i surten amb un bon nivell d’escola i de música, per descomptat.
Quan l’escolania surt a fora, què canta?
Quan ens ho demanen fem el repertori clàssic, però és veritat que es canta molta música composta especialment per a l’escolania, ja que en el decurs de 700 anys d’història hi ha hagut molts compositors que han escrit música especial per a aquest cor. Tenim un pòsit molt important de repertori montserratí, que és desconegut de molta gent. Quan fem concerts sempre intentem fer una primera part de música litúrgica, religiosa de la que cantem aquí a Montserrat i aquestes peces que dic de repertori montserratí. En la segona part dels concerts sempre apostem per la música popular catalana. A Catalunya a la gent li agrada sentir les cançons de sempre, i quan anem a fora som nosaltres els qui volem compartir la nostra cultura.
De musica popular...
Solem cantar El cant dels ocells, en els últims concerts hem fet La gata i el belitre, també hem fet alguna sardana, La nostra dansa, de Ruera, hem cantat cançons d’autor, com de l’Albert Guinovart, d’en Bernat Vivancos... Mirem que sigui variat, que no tot el concert tingui el mateix to, sinó que hi hagi diversitat d’estils. I, naturalment, sempre ens acaben demanant el Virolai.

Aquest curs, l’escolania té 45 alumnes

El curs 2022/2023 l’escolania de Montserrat ha començat amb l’entrada de dos nous alumnes per al 5è curs d’educació primària, mentre que a 4t han iniciat el cicle nou nois. En total, l’escolania està formada per 45 nois. Des del curs 2005/2006, els nous alumnes entren a 4t de primària –i algun a 5è–, la qual cosa facilita la seva integració en el cor i la seva formació musical. L’estada a la residència, de dilluns a divendres, també és optativa. Els escolans que vagin entrant a partir d’ara a l’escolania i els més petits que acaben d’entrar seran els cantants del cor en la celebració del mil·lenari de l’abadia, que se celebrarà el 2025.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.