Política

Cau el capo dels capos

La policia italiana deté a Palerm el màxim responsable de la Cosa Nostra després de 30 anys en crida i cerca

Ha estat l’artífex de desenes d’assassinats i atacs sagnants, com els que van matar els jutges Falcone i Borsellino

Feia trenta anys que encapçalava els rànquings italians i europeus dels criminals més perillosos en crida i cerca. I, com marca la tradició, després de dècades de buscar-lo arreu del món, l’últim gran capo històric de la Cosa Nostra, Matteo Messina Denaro, ha estat detingut al costat de casa seva, a Palerm.

El mateix va succeir amb els seus antecessors, Totò Riina –arrestat també a la capital de Sicília, el 15 de gener del 1993– i Bernardo Provenzano, capturat l’11 d’abril del 1996 en un refugi a dos quilòmetres de Corleone.

I, com cada vegada, a Itàlia es respira una sensació ambivalent. D’una banda, alleujament i celebració per la captura d’un dels màxims responsables de les pàgines més doloroses del país, i, de l’altra, estupefacció i malestar: si el criminal més buscat d’Itàlia ha pogut fer vida normal al país durant dècades, significa que ha tingut una xarxa de complicitats ben arrelada als poders forts de l’Estat.

Va ser detingut ahir al matí, quan entrava en una clínica privada on des de feia més d’un any seguia un tractament oncològic. Es feia dir Andrea Buonafede, però quan un agent dels Carabinieri li va preguntar com es deia, va dir, altiu i com si fos el protagonista d’un film: “Em dic Matteo Messina Denaro, soc jo.” Se’l van endur sense emmanillar. La clínica on de manera regular acudia el fugitiu número u d’Itàlia era a pocs metres de la seu de la direcció d’investigació antimàfia. I això que el retrat robot del capo mafiós present a totes les comissaries és molt semblant a com és en realitat. Va ser el jutge Paolo Borsellino –a qui, juntament amb Giovanni Falcone, Messina Denaro va fer assassinar– qui el 1989 va escriure el nom de Messina Denaro per primer cop en una investigació. Fill de mafiosos, va ser el pupil de l’altre capo històric de la Cosa Nostra, Totò Riina. Va començar a enriquir-se fent negocis a través de la màfia de ben jove, i li agradava vantar-se que, tot i que conduïa un Porsche, duia rellotges Rolex i vestia d’Armani, cobrava la prestació de desocupació. Ha fet negocis –i es pressuposa que en continua fent– amb el reciclatge de diners, el tràfic de drogues i el desmantellament il·legal de residus en llocs com ara l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina, els Països Baixos, França i el nord d’Àfrica.

Messina Denaro, conegut com U Siccu (‘el sec’), ha estat declarat responsable de desenes d’atemptats i assassinats, com els dels jutges Falcone i Borsellino, pels quals ha estat condemnat a presó perpètua. Va ser ell qui va autoritzar el segrest i l’homicidi del petit Giuseppe di Matteo, el fill d’un mafiós pentito, és a dir, que col·laborava amb la justícia. Per evitar que el pare parlés més del compte, van tenir el nen de 13 anys segrestat durant 25 mesos. Al final, U Siccu va ordenar que el matessin igualment –estrangulat– i que dissolguessin el seu cos en àcid. El principal llegat de Messina Denaro ha estat ser un dels arquitectes de l’aliança de la màfia amb el poder polític, empresarial i financer del país, que encara perdura.

LES FRASES

Messina Denaro no ha oposat resistència durant la seva detenció
Alberto Arcidiacono
coronel dels carabinieri que ha dirigit l’operació
Hem capturat l’últim responsable de les matances del 1992 i el 1993
Maurizio de Lucia
procurador de Palerm que ha conduït la investigació

Diari íntim d’un criminal pretensiós

Alba Sidera Gallart

Matteo Messina Denaro voldria ser recordat com un capo diferent dels altres. Totò Riina, el seu antecessor i superior, apreciava que fos el més intel·ligent entre els que l’envoltaven, però sempre li havia retret que s’ocupés més dels seus negocis personals que no pas de vetllar per l’organització criminal. No era el padrino que Riina hauria volgut. L’home sense escrúpols que ha ordenat matar dones embarassades i criatures que després ha fet dissoldre en àcid té una elevada imatge de si mateix. Escrivia una mena de diari, del qual s’han anat trobant retalls en els amagatalls on vivia –i que sempre es descobrien quan ell ja se n’havia anat–. L’1 de febrer del 2005 Messina reflexionava sobre el sentit de l’existència: “He fet de viure correctament la meva filosofia de vida i aspiro a morir com un home just”, gosava escriure. “Confio dur a terme el que m’he proposat abans d’anar-me’n; hi ha pàgines de la meva història que encara s’han d’escriure”, deia, grandiloqüent. I acabava amb aquesta frase: “No seran pas aquests «bons» i «superhonestos» de la nostra època, captius del fanatisme, els que aconseguiran frenar un home com jo.” Al final, el desenllaç de la història és ben escaient als homes com ell, que han causat tant de dolor: traït, aïllat i desposseït d’honor i glòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.