Cinema

cinema

Mor l’actriu Raquel Welch, icona sexual dels 60 i 70

Es va convertir en estrella internacional i ‘sex-symbol’ gràcies al film ‘Fa un milió d’anys’ (1966)

‘Los tres mosqueteros: Los diamantes de la reina’ li va valer un Globus d’Or el 1973

Poc importava que els anacronismes fossin de la mida dels gegantins dinosaures que hi apareixien: Fa un milió d’anys (1966), una producció de sèrie B de la Hammer rodada a Tenerife, va aconseguir un èxit fenomenal. Els dinosaures es van extingir 62 milions d’anys abans dels homes, però tot s’hi valia en aquells temps en què els espectadors encara s’impressionaven per animatronics entranyables de moviments sincopats, o per tortugues i iguanes augmentats a la mida d’un gratacels. La imatge d’una dona molt bella, que emergia del mar com una deessa, amb un biquini de pell mullat, va despertar els instints cavernícoles dels homes en aquells temps s’heteropatriarcat, de masclisme gens dissimulat.

Raquel Welch es va convertir en una estrella internacional i en tot un sex-symbol dels anys 60 i 70 gràcies a aquest paper. L’actriu nord-americana ha mort avui als 82 anys després una breu malaltia, segons ha confirmat la seva família al portal de celebritats TMZ.

Oportunitat a la glòria

Filla d’un enginyer bolivià que es va mudar als Estats Units, Raquel Welch va néixer a Chicago el 1940. El seu camí en la indústria de l’entreteniment va començar el 1964 amb un petit paper a El trotamundos, film protagonitzat per Elvis Presley i Barbara Stanwyck. La seva breu aparició va ser suficient per cridar l’atenció, i aviat va tenir més bones oportunitats, en pel·lícules com a Viaje alucinante (1966) i, sobretot, Fa un milió d’anys (1966). La imatge de Welch i el seu icònic bikini va refermar el seu estatus de sex-symbol en una cinta molt imitada, el pòster promocional de la qual va passar a la història del cinema. La seva bellesa i potencial eròtic va ser aprofitat per la indústria, que va crear per a ella un dels sobrenoms més masclistes de Hollywood: El Cos. Tot i la seva imatge pública, però, durant molt de temps va expressar malestar amb la representació del seu cos. Fins i tot va dir que “no va ser educada per ser un símbol sexual, ni està en la meva naturalesa ser-ho”, com recordava ahir la BBC. Però tampoc es queixava: “El fet d’haver-me convertit en sex-symbol és probablement el malentès més encantador, glamurós i afortunat”.

La vena prehistòrica no va durar molt. Hollywood mateix era un territori de dinosaures, en què els vells estudis van sucumbir a l’empenta dels joves cineastes del Nou Hollywood, a monstres com el tauró d’Spielberg.

Però darrera aquest cos hi havia més coses: una heroïna d’acció que va obrir camins a les generacions d’actrius que la van seguir, una mare soltera i dona tossuda i lluitadora, una actriu amb un talent innat per a la comèdia, disposada a demostrar que era molt més que un trofeu per a homes prehistòrics. En una carrera de més de cinc dècades, Welch va aparèixer en més de 30 pel·lícules i 50 produccions de televisió. El 1973 va guanyar un Globus d’Or per la pel·lícula Los tres mosqueteros: Los diamantes de la reina, i el 1987 va tornar estar nominada a aquests premis pel telefilm sobre l’eutanàsia Derecho a morir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.