Política

PEP MORET I TANYÀ

ALCALDE DE L’AMETLLA DEL VALLÈS (ERC)

“Hem de transformar i tornar a repensar el poble de l’Ametlla”

Moret considera que el tripartit ha funcionat a l’Ametlla del Vallès i han trobat la manera de posar-se d’acord

L’alcalde confia a obtenir els mateixos fons Next Generation que amb la Sala Municipal de Teatre per crear el nou centre cívic Feliubadaló

Hi ha serveis d’un ajuntament que han de ser deficitaris i un d’aquests és el transport públic
La situació del complex esportiu municipal Illa Activa era la crònica d’una mort anunciada
No quedarà bé dir-ho però la veritat és que l’Ametlla no és un poble atractiu per al jovent

Pep Moret i Tanyà (l’Ametlla del Vallès, 1979) és el primer alcalde d’ERC a l’Ametlla del Vallès des del període de la Segona República. El 2019 el seu partit va obtenir quatre regidors, i va ser escollit alcalde amb el suport de la candidatura independent Ametlla’t i de l’Ametlla en Comú, amb qui formen govern.

Alguns tripartits han tingut mala sort, en política. Ha funcionat a l’Ametlla del Vallès?
Aquí ha funcionat. Òbviament, quan tens diferents grups polítics dins el mateix equip de govern, de vegades hi ha discrepàncies. Això és així en qualsevol municipi, i ja no parlem de política d’alta volada. Però en un poble el que tu vols és que vagi bé i ajudar la gent. Per tant hem trobat la manera de posar-nos d’acord.
Quan va ser nomenat alcalde un dels seus temes prioritaris era l’habitatge social. Què s’ha fet en aquest àmbit?
A part de crear la regidoria d’Habitatge, el que hem fet és recuperar l’habitatge social, que estava en mans de les immobiliàries dels bancs, i hem recuperat els pisos del Maset Nou, que són habitatge públic. A més, ara passem a una altra fase, que és la construcció de nous pisos a la zona de Can Draper. De fet, el projecte que hem presentat ha quedat primer de Catalunya, crec que empatat amb un altre municipi, en un tema de sostenibilitat en habitatge de protecció oficial. Si tot va bé, en qüestió de menys d’un any començarem les obres.
L’Ametlla farà una inversió important a partir dels fons Next Generation, en quins projectes?
Dels tres projectes que vam presentar al Pla General d’Inversions amb la Diputació de Barcelona, un va ser la rehabilitació de la Sala Municipal de Teatre, al centre del poble; després hi havia el nou centre cívic Feliubadaló, que és una demanda històrica del poble de l’Ametlla, i també la conversió en zona de vianants o la pacificació del centre del poble per tornar a tenir un centre com el que teníem abans a la zona de Can Muntanyola. Aleshores vam haver de prioritzar i vam escollir la Sala de Teatre, per a la qual ja teníem fet un projecte molt innovador i sostenible, i després el centre cívic. De moment, hem rebut 1.300.000 euros per a la rehabilitació del primer projecte i amb el centre cívic, si tot va com ha d’anar, també estarem en aquests números. Per tant, la feina s’ha fet bé.
Parlant de la rehabilitació de la Sala de Teatre, una de les queixes de l’oposició és que no s’hagin valorat altres prioritats d’inversió. Què en pensa?
Al final, els fons Next Generation que venen d’Europa estan basats en els objectius de desenvolupament sostenible del 2030. Transformació digital, prioritzant el tema de medi ambient, sobretot, i també en l’aspecte social. El poble de l’Ametlla ha crescut molt en els últims anys –arran de la pandèmia hem obtingut quasi un padró de més de 800 habitants i actualment estem a 9.300 i escaig, som realment més de 10.000 habitants–, d’aquí que hàgim prioritzat molt el tema del medi ambient, però sobretot el de l’oferta cultural i la cohesió social al centre del poble. Es va triar la Sala de Teatre perquè li fa falta una remodelació ja des de fa molt temps i perquè ja hi havia un projecte previ, tot i que es va treballar en paral·lel en el centre cívic. Més tard van aparèixer els fons europeus i tot va encaixar. S’ha tramitat com s’havia de fer, amb una partida exclusiva en el pressupost del 2021 i 2022 per contractar una empresa especialitzada, ja que és un tema molt nou i aquí no podíem perdre ni un cèntim.
El vostre entorn natural fa especialment interessant viure i treballar a l’Ametlla. Quins són els seus principals atractius?
És un atractiu que també pot jugar en contra de l’Ametlla, i no em malinterpreteu. El nostre poble és un poble tranquil i molt agradable per viure-hi, on qualsevol casa és a menys de cinc minuts a peu de ser en plena natura. Tot i que orogràficament l’Ametlla és complicada. Estem parlant del fet que té pràcticament 13, 14 barris a tot el municipi i una forma allargada que fa que no tingui centre del poble. A l’entrada tens els serveis, el centre comercial Sant Jordi, vas cap a casa teva i de fet ja ho tens tot, podríem dir que tens totes les necessitats cobertes. No obstant això, a l’Ametlla es fan moltíssimes coses, hi ha moltes entitats i agrupacions, de fet en tenim més arran de la pandèmia, i això s’ha de donar a conèixer i ha de servir per posar en relleu el poble. Hem de transformar i tornar a repensar el poble de l’Ametlla. En aquest sentit tenim l’avantprojecte del POUM, el nou pla d’ordenació urbanística municipal, que ha de servir perquè la gent decideixi què vol que sigui l’Ametlla, si realment ha de ser un poble residencial. Jo crec que es pot treballar paral·lelament en aquest sentit, però també s’han de visibilitzar les activitats que es fan.
Per contra, hi ha la mala connexió amb la xarxa de transport públic i la dependència del transport privat. Què s’ha fet per millorar la mobilitat?
Malauradament hi ha serveis d’un ajuntament que han de ser deficitaris, un d’aquests és el transport públic. Per les característiques de l’Ametlla necessites el cotxe per a tot. El poble té més de 14 hectàrees, amb una distribució molt allargada, amb pujades i baixades i amb molts barris. Per posar un exemple i que la gent agafi consciència del que és l’Ametlla, Granollers té aproximadament uns 150 quilòmetres de clavegueres i més de 60.000 habitants. A l’Ametlla tenim entre 120 i 130 quilòmetres de clavegueres, amb menys de 10.000 habitants. El transport públic té un cost i hi ha d’haver una contraprestació també amb les empreses que donen aquest servei. Per això hi ha serveis que hem d’optimitzar i que malauradament no podem donar amb la qualitat que es necessitaria. I aquesta és la problemàtica i d’aquí les males connexions o les males comunicacions del transport públic.
Parlem d’equipaments. Han hagut de tancar el complex esportiu municipal Illa Activa. Com s’ha arribat a aquest extrem?
Aquesta era la crònica d’una mort anunciada. El procés ha sigut totalment transparent perquè particularment és un tema que havia agafat no com a regidor d’Esports sinó com a alcalde, pel sobrecost que ha suposat. Tot i ser un equipament necessari i amb un servei impecable per part dels treballadors i treballadores, la gestió que ha fet l’empresa que va guanyar la licitació ha estat totalment defenestrable. De fet, van entrar el 2011, quan va començar l’activitat del centre esportiu municipal Illa Activa, i el 2016 van entrar en concurs de creditors, quan la concessió era de més de 15 anys. Per tant, arran de la pandèmia, de les auditories i del control exhaustiu que s’ha fet des que estic al capdavant d’aquesta administració, ja es veia que no era viable. Finalment, s’ha arribat a aquesta situació amb un sobrecost per a l’Ajuntament d’uns 8 milions d’euros. Hem explicat tot el que ha passat amb vídeos, a les xarxes socials i al Diari de l’Ametlla i en aquest moment l’Ajuntament està saldat amb l’empresa. Ara estem treballant amb l’actualització del pla de viabilitat del centre i en la propera gestió dels plecs administratius i tècnics, de manera que amb dos o tres mesos els podríem publicar. Estem pendents de veure el nou tipus de gestió que farem: gestió directa, licitació i concessió de servei. Ja veurem quina és la millor opció.
El consistori també ha posat fi a una sèrie de problemes interns que hi havia dins el cos de la policia local. Com s’ha regularitzat la situació?
Aquest ha estat un tema molt complex. Era vox populi que la policia de l’Ametlla no funcionava com havia de funcionar. Per motius de mala gestió, no tant interna com de direcció política, en els últims anys i lligat amb el tema de sindicats. Aquest és un problema endèmic, de moltes policies locals, però sabíem que hi havíem de fer front. De fet, el primer que vam fer quan vam entrar a l’Ajuntament va ser explorar quina era la situació en la qual ens trobàvem. Vam contractar els serveis d’una empresa a la qual es va demanar elaborar el pla de modernització de la policia local de l’Ametlla. Ells ens van guiar sobre què s’havia de fer en aquest sentit: processos selectius, temes d’expedients disciplinaris... Avui el canvi és una realitat i així ho percep la població. La feina de policia local no tothom la pot fer i a l’Ametlla tenim bons agents amb vocació de servei. Estem fent un canvi amb la creació de la policia de proximitat i això és només una primera fase. Volem arribar a l’excel·lència.
Què es fa per potenciar l’activitat econòmica del poble?
Durant la pandèmia el sector comercial i de botigues de l’Ametlla va patir molt, com a la majoria de municipis i de pobles. De per si ja és complicat amb el centre comercial Sant Jordi a prop, aleshores el que es va fer va ser crear una sèrie d’ajuts econòmics pel tema de la pandèmia i a part, des de la regidoria de Promoció Econòmica i de Turisme, s’està en contacte amb l’Associació de Comerços del Poble de l’Ametlla, que és una entitat independent i molt potent, i s’estan gestionant tota una sèrie de projectes conjuntament per donar encara més volada al comerç local. Potenciar l’economia de proximitat.
L’Ametlla és un poble atractiu per al jovent?
No quedarà bé dir-ho però, com que no soc polític, sinó que m’he ficat en política, la veritat és que l’Ametlla no és un poble atractiu per al jovent. Tenim habitatge de protecció oficial per a joves, però no tenim una oferta d’oci i de cultura exclusiva per al jovent. Ho estem fent amb el nou pla local de joventut, però és un tema que s’ha de treballar paral·lelament i d’aquí la prioritat de tirar endavant el centre cívic per tal que sigui un lloc de reunió per als joves. A l’Ametlla ens hem quedat com un poble residencial. Tot i que es fan moltíssimes coses en l’àmbit esportiu i cultural, potser no hem tingut tanta incidència en els joves com hauríem d’haver tingut. Però actualment hi estem treballant.
Podrien dir que acaben quatre anys de govern orgullosos de...
Estic molt orgullós, més que per l’acció de govern –tot i que també per com n’érem, de novells, tots i amb un pacte de govern que mai és fàcil–, sobretot per la resposta de la gent del poble durant la pandèmia. Aquí tenim quatre residències i també bastanta gent gran en cases, i veure com, de manera desinteressada, els veïns i veïnes es van bolcar per ajudar i per coordinar-se amb Protecció Civil i la policia local, és amb el que em quedo.
Hi ha alguna cosa de la qual no estan tan orgullosos?
Malauradament no hem tirat endavant molts projectes que volíem fer en aquesta legislatura. Del programa que presentàvem el 2019 s’han iniciat la majoria de projectes i per al pròxim programa haurem de tenir molt en compte el tema del canvi climàtic. El que volem fer és un canvi de paradigma amb tres àrees clau, que són Medi Ambient, Recursos Humans i Seguretat Ciutadana, que han d’encapçalar tota l’estructura de l’Ajuntament i tot el projecte de cara als anys vinents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.