Política

XAVIER BOQUETE I SÁIZ

ALCALDE DE MASQUEFA (JUNTS PER MASQUEFA)

“Cal un canvi de model en l’abocador. No pot ser el referent del paisatge”

“Tindrem una nova plataforma logística d’uns 28.000 metres quadrats. L’empresa treballa amb grans multinacionals i s’espera que generi entre 100 i 150 llocs de treball”

“Potser no cal fer un edifici. Potser el que cal és reassignar efectius”

L’acord de govern amb el PSC no és un pacte de renúncia, sinó un pacte de suma
El nou POUM ens ajudarà a començar a tenir polítiques actives d’habitatge
El centre de Masquefa es transforma i es converteix en una plataforma única

Xavier Boquete és l’alcalde de Masquefa des de l’any 2007. En les darreres eleccions municipals, va aconseguir una nova victòria, però sense arribar a la majoria absoluta. El 2020, Junts per Masquefa va acabar formalitzant un acord de govern amb el PSC.

Quina valoració feu d’aquest govern de coalició?
Jo, almenys, en faig una valoració molt positiva. Hem demostrat que govern i oposició poden treballar junts. Que qui governa i el cap de l’oposició puguin arribar a un acord i fer que el poble funcioni no és menor. Jo, personalment, ho valoro molt positivament, perquè no és un pacte de renúncia, sinó un pacte de suma. Aquest pacte no ha suposat cap renúncia per a ningú, sinó un pas endavant, sobretot en una qüestió que és crucial a Masquefa: l’abocador. Hem emprès tots els procediments judicials imaginables, hem intentat de totes les maneres possibles posar fi a aquest problema, i un dels pilars d’aquest pacte és una nova estratègia per poder-ho resoldre. Aquesta nova estratègia s’ha debatut en el ple i ha recollit la voluntat de la totalitat dels regidors. Tothom hi va votar a favor, llevat d’un grup que es va abstenir. No és res més que un estudi d’alternatives a l’abocador. En definitiva, passar del residu al recurs i convertir el que fins avui és un gran problema per a nosaltres en una gran oportunitat, i això implica generar tot un parc d’economia circular al voltant de tots aquests residus.
I quines passes fareu per aconseguir aquesta transformació de l’abocador del municipi veí?
Primer cal obrir un debat territorial. Ja hem parlat amb l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola i ha tingut molt bona rebuda. Ara el que farem és parlar amb l’Agència Catalana de Residus i l’AMB per tal de començar a fer aquest canvi de model. Tenim la infraestructura de residus més gran del país i necessitem que aquest canvi de model comenci a avançar. També hi hem volgut incloure la Diputació Barcelona, perquè som ajuntaments petits i necessitem el seu suport tècnic i coneixement.
Acabeu d’aprovar l’avanç del nou POUM. A grans trets, què planteja per al municipi?
L’hem hagut d’aprovar de nou, perquè el 2018 se’ns va incorporar la totalitat del nucli de la Beguda, 34 hectàrees i uns 600 habitants, i això ha fet que hàgim hagut de tornar al punt d’inici en l’aprovació del planejament. L’hem hagut de posar al dia, perquè el vam aprovar el 2012 i moltes de les coses que hi havia en aquell avanç les hem anat aprovant a través de modificacions puntuals i ja són una realitat a hores d’ara. I també ens ajuda una altra cosa. Hem passat una pandèmia. Acabem de viure realitats que mai ens hauríem pensat que viuríem. I tot això ens ajuda a reflectir-ho en aquest nou document. Per exemple, també hi surt destinada una possible superfície a aquest parc d’economia circular. També hi apareix com podem continuar creixent en activitat econòmica. Així mateix, necessitem generar bosses d’habitatge social. Abans no hi havia l’obligació de reservar percentatge d’habitatge social. Ara sí, i això ens ajudarà a començar a tenir polítiques actives d’habitatge.
Amb Piera i els Hostalets, hi heu fet una aliança per generar nou sòl industrial. Què preveu aquest acord?
Aquesta aliança ha reeixit de moment en una de les necessitats que teníem: definir quines infraestructures requerim quant a la mobilitat en aquest sector. Finalment, el Quart Cinturó, que era la sortida natural per al nostre territori, no arribarà al Penedès. Això el que fa és dificultar-nos molt la mobilitat i concentrar-la en un únic eix, que és la B-224. En aquest sentit, els tres municipis hem elaborat una proposta alternativa per tal de mallar aquestes infraestructures i aconseguir que la B-231, la carretera dels Hostalets a Esparreguera, quedi mallada amb la B-224 i puguem tenir diversos accessos a l’A-2. Perquè, si no, el nostre territori queda col·lapsat en una única via, la B-224, que ja té a hores d’ara més de 30.000 vehicles diaris.
En aquest mandat, Aldi ha ampliat la seva central logística a Masquefa. Hi ha més implantacions empresarials a la vista?
Aldi ha ampliat, Transsesrovires ha fet una nova base... Pel que fa a l’activitat comercial i industrial, hem crescut molt, i aquest 23 de març es posa la primera pedra d’una nova plataforma logística d’uns 28.000 metres quadrats que s’ubica al costat d’Aldi. En aquest cas, anirà a través d’un operador. Hi ha una immobiliària que construeix la nau i a hores d’ara encara no ens ha avançat quina serà l’empresa que s’hi implantarà. Possiblement es revelarà el dia que s’hi posi la primera pedra. La inversió en aquesta nau que es construirà és d’uns 23 milions d’euros. Això vol dir que hi ha demanda. Ningú s’arriscarà a fer una inversió així sense saber que després la podrà llogar. Aquesta immobiliària és la primera que tenim quant a grans superfícies logístiques. Treballa amb grans multinacionals i s’espera que generi entre 100 i 150 llocs de treball.
Heu impulsat obres de millora a les diverses urbanitzacions del municipi. En quin punt estan?
Hem aconseguit connectar el Maset i Can Quiseró a través d’una passarel·la que, a més, ja és un símbol del poble. Hem aconseguit acabar les obres d’urbanització del Maset. Podem dir que tenim totes les urbanitzacions amb tots els serveis. Som l’únic poble de la comarca –i dels pocs de Catalunya– que ha fet el procés d’urbanitzar totes les urbanitzacions: tenir aigua, llum, clavegueres i els carrers asfaltats. Sembla poca cosa, però quan tu heretes els nuclis amb els carrers de terra, les clavegueres inexistents i quatre punts de llum... Arribar a aconseguir això ha estat fonamental perquè el poble vagi a l’una i no hi hagi dos pobles diferents. En el cas del Maset, aquestes obres d’urbanització han suposat una inversió de 9,5 milions d’euros, que hem fet repercutir en bona part entre els veïns a través de quotes d’urbanització. L’Ajuntament ha assumit la xarxa d’aigua, amb una inversió d’1,7 milions d’euros. El que hem hagut d’assumir sobretot és el finançament de tots els veïns, i això ens ha portat en aquest mandat a una situació d’estrès econòmic i ens ha portat a tenir romanents negatius. Hem passat una mala estona com a municipi, però realment ens n’hem sortit. Tenim totes les urbanitzacions de primera, no pas unes de segona i unes de primera.
L’oposició qüestiona l’endeutament de l’Ajuntament. En condiciona el funcionament?
L’endeutament mai ha condicionat l’activitat de l’Ajuntament. Nosaltres som un poble que no para d’invertir. L’endeutament se situava a l’entorn del 60% i ara deu oscil·lar entre el 55% i el 56%. Nosaltres tenim un nivell d’endeutament que no ens condiciona la resta de l’acció de govern. El que fem en lloc d’amortitzar i no invertir és amortitzar una mica més del que invertim, però no deixar d’invertir un any rere l’altre. El nostre problema amb les finances no va ser mai l’endeutament, sinó, en el cas del Maset, donar un fraccionament als veïns sobre uns 7 milions d’euros que havien de pagar, i pagar l’empresa cada vegada que presentava la factura.
Una reclamació històrica de l’Anoia Sud és una comissaria dels Mossos. El conseller d’Interior la supedita ara a la condició que hi hagi més efectius...
Nosaltres el que necessitem és presència policial. Entenem totes les dificultats que hi ha quant a inversió i quant a personal. El que reclamem és aplicar el sentit comú. Potser no cal fer un edifici. Potser el que cal és reassignar efectius. Masquefa depèn del jutjat de Masquefa. És absurd que els Mossos d’Esquadra, quan detenen una persona, l’hagin de portar a Igualada, fer el reconeixement a Igualada i, després, fer un servei fins a Martorell si l’han de posar a disposició judicial. Organitzant les comissaries d’acord amb altres criteris que no siguin comarcals, sinó potser judicials, les coses podrien funcionar d’una altra manera amb els mateixos efectius. No estem parlant d’afegir despesa, sinó de reorganització.
En l’àmbit de la salut, reclameu que es presti servei al CAP les 24 hores del dia...
Com tots, el centre d’atenció primària està en una situació de reorganització després de la pandèmia. Això fa que a vegades tinguem una sensació de falta d’atenció. Tenim una pressió per part de la ciutadania cada cop més gran i, d’altra banda, tot el col·lectiu sanitari després de la pandèmia i després de totes les retallades està en una situació molt precària. Per a les urgències, avui nosaltres ens hem de desplaçar fins a Sant Andreu de la Barca. Cal un desdoblament d’aquest servei d’emergències i que es presti a Masquefa un servei d’urgències les 24 hores del dia.
Acabeu de rebre 1,5 milions dels fons Next Generation per impulsar el projecte de centre de dia. En què consistirà?
En aquest àmbit, el que passem a fer al centre del poble –el que era l’antic cinema i un antic cafè– és rehabilitar-lo per tenir un espai per a la gent gran. Un centre de dia, un petit restaurant, un servei de bugaderia i un conjunt de sis pisos tutelats per poder cuidar la gent gran. Això va acompanyat d’un procés de transformació de tot el centre de Masquefa que presentarem el dia 1 de març. El centre de Masquefa es transforma i es converteix en una plataforma única. Intentem treure el màxim nombre de vehicles possible del centre, per tot el carrer Major i el carrer de Sant Pere, a través d’unes obres que fa la Diputació de Barcelona i que tenen un cost d’1,6 milions d’euros. Paral·lelament va sortir a licitació la part del projecte que fa Ferrocarrils. Amb una inversió de 2,5 milions d’euros al carrer Montserrat i al carrer Escola, es converteixen també en plataforma única, de manera que ja tindrem tot el centre transformat. Al municipi, tenim un camí que ens enllaça la Beguda amb el poble i, per l’altre extrem, tenim el camí que surt cap a Piera. I, al mig, que hi tenim? El tren. Doncs tot el tren es converteix en un passeig. I totes les àrees de murs, que acaben acumulant brutícia i canyes, es converteixen en un gran passeig.
Es presentarà a la reelecció?
Sí, ens hi tornarem a presentar. Tenim un gran repte. Des del punt de vista del municipi, hem aconseguit el nostre somni: connectar els municipis, que en clau d’equipaments siguem un referent en el nostre entorn, hem aconseguit que totes les urbanitzacions tinguin els seus serveis... Però ens falta poder posar fi a l’abocador. Necessitem transformar-lo. No pot continuar sent el referent del nostre paisatge, amb les pudors que patim... I, per tant, hem d’aconseguir transformar això. Estem engrescats, perquè crec que hem aconseguit un projecte que pot transformar tot això donant valor a una cosa que ens ha generat un gran perjudici. Hi esmerçarem tots els nostres esforços. Ens n’hem sortit amb coses que semblava que no podríem aconseguir: piscina coberta, el centre de dia –hem tingut deu anys el projecte en espera de finançament–, transformació del centre urbà... El finançament d’això ja està. Satisfet d’assumir aquestes fites que volem tirar endavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.