La covid com a excusa

La desaparició d’Everard havia provocat una gran indignació social. Va desaparèixer quan tornava a casa de nit. Segons la reconstrucció posterior de la seqüència de fets, Couzens se li va acostar, li va ensenyar la placa i li va dir que l’arrestava per haver infringit les normes de la covid –eren en plena pandèmia–. La va emmanillar, la va fer pujar a un Vauxhall blanc llogat i se la va endur a una casa familiar que tenia a Dover, a la costa del sud d’Anglaterra. Allà va canviar de cotxe, se la va emportar a un lloc apartat i la va violar i estrangular amb el cinturó de policia.

Els dies següents, Couzens va continuar anant a treballar. El 5 de març, dos dies després del segrest, va comprar un bidó de gasolina i dues bosses enormes i resistents dels magatzems de bricolatge B&Q. Es va emportar el cos al bosc de Hoad’s Wood, el va serrar, va introduir els trossos en una nevera, els va ruixar amb gasolina i va calar-los foc. Després va ficar les restes socarrimades a les bosses i les va llançar a un llac. Everard va ser identificada per les proves d’ADN de les dents.

El dia que van trobar el cos, Couzens va trucar a la feina i va dir que estava indispost. A la tarda va ser detingut. Més tard es va saber que havia estat denunciat tres cops des del 2015 per mostrar els genitals a tres dones en llocs públics. La violació i l’assassinat d’Everard va provocar manifestacions, principalment de dones que se sentien desprotegides als carrers de la ciutat. Les protestes contra la policia van durar una setmana.

Violador en sèrie

El segon cas és el de David Carrick, que tenia 48 anys i en feia vint com a policia quan va ser condemnat el gener passat a 36 cadenes perpètues per 49 delictes d’agressió sexual, incloses 24 violacions, contra dotze dones entre el 2003 i el 2020. Scotland Yard li va obrir fins a 14 investigacions internes per denúncies de maltractament a la seva exparella i altres abusos sexuals. Carrick, definit com un depredador sexual pel jutge, era conegut entre els seus companys com Bastard Dave (Dave, el cabronàs) pel seu caràcter agressiu. Però no li va passar res i va continuar en actiu.

No va ser detingut fins al juliol de 2021, quan una víctima el va denunciar després de veure que Sarah Everard havia estat assassinada per un policia. La dona va explicar que va conèixer Carrick a través de Tinder. Carrick solia conèixer les seves víctimes a través d’aplicacions de cites. En la primera trobada, Carrick li va mostrar la placa per insuflar-li confiança i li va dir que coneixia el primer ministre. S’encarregava de la protecció dels parlamentaris i del premier. També li va dir que portava pistola, que tenia una serp com a mascota i que li agradaven les dones submises. Aquella mateixa nit la va emborratxar i la va portar a un hotel, on la va violar.

Es va celebrar un primer judici contra ell. En veure la seva cara als diaris, altres dones abusades i vexades per Carrick també el van denunciar i es va ampliar el judici a dotze denúncies.

En la vista, es va saber que tancava les víctimes en un petit rebost al soterrani, que a vegades les deixava sense menjar, les insultava, les vexava i les amenaçava perquè no el denunciessin.

El 10 de febrer de 2021, després de saber-se la condemna a Carrick, l’alcalde Londres, Sadiq Khan, va forçar la dimissió de Cressida Dick, cap de Scotland Yard. Estava en xoc per les revelacions de les víctimes. “Estic escandalitzat i sento repulsa pels abominables delictes comesos per David Carrick”, va declarar Khan, de qui depèn en última instància la Policia Metropolitana com a alcalde de la ciutat. “Els londinencs estaran commocionats en saber que aquest home va poder treballar durant tant de temps a la policia i hi ha moltes preguntes que han de ser respostes.” Curiosament, bona part d’aquests delictes contra dones es van produir sota la supervisió de Dick, la primera dona cap de la policia. La decisió de Khan va ser influïda també per l’altre escàndol destapat durant el judici a Couzens. Durant la vista es va saber que Couzens tenia un grup de Whatsapp amb tres companys. Els missatges del grup van ser llegits a la sala en veu alta. El fiscal va qualificar els comentaris d’“extremament racistes, sexistes i misògins”.

Hi presumien d’acariciar una noia de 15 anys immobilitzada a terra, bromejaven amb colpejar i violar una companya, amb disparar amb pistoles elèctriques animals i persones amb síndrome de Down i qualificaven de “llocs de merda” les àrees amb minories africanes.

Els agents deien que era humor negre. El jutge els va condemnar a dotze setmanes de presó. “Les persones a què es referien sentiran una gran angoixa en saber que als agents els diverteix fer broma sobre ells d’una manera tan profundament ofensiva –va dir el jutge–. Sens dubte, s’ha causat un dany important a la confiança pública en la policia com a conseqüència d’aquests delictes.” Davant d’aquesta pèrdua de la confiança pública, Scotland Yard va posar en marxa una investigació interna, encarregada a la baronessa Louise Casey, que va reobrir els 1.800 delictes comesos per les 1.071 pomes podrides. La baronessa va dir que, en realitat, eren 1.300 agents (dels 44.000 que té en total Scotland Yard). Sobre alguns agents pesaven fins a 19 acusacions. Només 13 havien estat expulsats del cos. La resta continuaven en actiu.

Víctimes menors d’edat

Entre els casos més esgarrifosos figuraven el d’un agent de 59 anys, promotor d’una campanya contra abusos sexuals, condemnat a 24 anys de presó per haver violat tres menors, el d’un altre agent de la brigada antiterrorista condemnat a quatre anys i mig de presó per intentar mantenir relacions sexuals amb una nena de 13, i el d’un cap d’unitat sentenciat a nou anys de presó per haver violat una adolescent de 16 anys.

“Soc aquí per dir prou —va dir Ruth Davison, directora de Refuge, l’ONG que va llançar les pomes podrides davant de Scotland Yard—. Com ens podem sentir segures les dones i les nenes en aquesta ciutat si hi ha tants agents cometent crims i que continuen en actiu? Demanem tolerància zero perquè tan bon punt un policia cometi un crim de violència domèstica o d’abús sexual sigui suspès immediatament i investigat perquè les dones ens puguem sentir segures i no denunciem un crim contra nosaltres a un criminal.”