Societat

EVA MORENO

SEXÒLOGA, TERAPEUTA I FUNDADORA DEL TAPERSEX

“Un bon sexe ha de tenir molt bona comunicació”

L’estimulador de clítoris provoca un orgasme de microones. No et toques tu, et toca una màquina i pot acabar avorrint
Vivim en una societat ‘coitcentrista’ en què la sexualitat té com a principal i més important objectiu arribar al coit

Sense embuts i sense línies vermelles. De cara i amb tota la informació possible parlo amb la sexòloga i terapeuta de parella Eva Moreno d’aquest món del sexe, tan present i tan desconegut alhora. Temut, idealitzat, menystingut, reivindicat, assenyalat, fosc, alliberat i mil adjectius més que em serveixen per constatar que sempre, sempre, es poden aprendre coses noves.

Com va arribar al Tapersex?
Em vaig formar com a periodista. Vaig fer ciències de la comunicació a la UAB, però, al món de la sexualitat, hi vaig arribar una mica per inconsciència i una mica per casualitat. A casa teníem un local que cada cop que llogàvem no funcionava per un motiu o per un altre. Els meus pares van oferir-me la possibilitat de posar-hi algun negoci i jo vaig decidir que muntaria una botiga eròtica. Sense saber res del tema i una mica com si em llancés a la piscina. Només havia entrat una vegada en aquest tipus d’establiment i havia estat a Nova York. Et parlo del 1999.
I per què aquest negoci precisament?
Perquè ni a Santa Coloma de Gramenet ni als voltants no hi havia oferta. La botiga era en un carrer discret i era l’espai ideal per a posar en marxa un establiment que sí que tenia molt clar com no havia de ser. No volia cabines, no volia espais foscos i no volia les prohibicions i la imatge de lloc brut i pervertit que encara perdurava en l’imaginari de les primeres sex-shops. Quan parlava amb els proveïdors de joguines eròtiques i els explicava com volia que fos el meu espai em deien que m’equivocava de ple.
Trencar amb un tòpic tan arrelat en l’imaginari no havia de ser fàcil.
Gens, però ho tenia molt clar. Vaig estar compaginant durant algun temps la botiga amb una segona feina com a relacions públiques en una empresa, però aviat vaig decidir que el negoci de joguines sexuals em reclamava més temps. Aviat em vaig adonar que havia de superar un primer obstacle molt important: com podia fer que vinguessin més dones a la botiga i que coneguessin les joguines eròtiques. Vaig tenir una idea boja, fer reunions com les que s’havien popularitzat amb el tupperware. I així va començar tot.
Quin tipus de gent s’hi va interessar i què hi anava a buscar?
El target era de persones entre vint-i-cinc i quaranta anys i buscaven saber més sobre les joguines eròtiques. De fet, les reunions de tapersex són la porta d’entrada al coneixement del món del sexe. Una mena de classes magistrals de sexualitat, fent servir la joguina com a vehicle, perquè a partir de la joguina parlem d’emocions, de plaer, de gustos, de la resposta sexual, de la fisonomia dels genitals, de la importància de la pell… Serveix també perquè cada persona que hi assisteix faci una mena de revisió de la seva vida sexual. La vida sexual que té, però també la vida sexual que vol, que massa sovint no coincideixen del tot.
Un món sexual especialment desconegut per a les dones?
I tant! Em trobo amb una barreja estranya de tòpics i de tradicions que no tenen ni cap ni peus, però que costen molt de trencar. A partir del que es parla a les reunions m’adono com pot ser d’important i com pot arribar a condicionar la informació que transmeto i per això prenc la determinació de formar-me i faig el màster en sexologia i teràpia de parella. De fet, la formació ha estat una constant en la meva professió perquè veig com homes i dones necessiten trobar referents adients per parlar de la seva sexualitat amb total llibertat. Recordo una dona que en una de les reunions va descobrir que la seva insatisfacció sexual permanent i la seva incapacitat d’arribar al coit tenia nom i es deia vaginisme. Allà va trobar la zona de confort i la seguretat necessària per parlar obertament, quan abans no ho havia fet mai i s’ho havia guardat dins per por o per vergonya.
El model de sexualitat referent és patriarcal?
Ens condiciona des del principi. Les dones tradicionalment han de perdre la virginitat en mans d’un home. Un home que penetra i que té el control sobre el nostre cos i la nostra sexualitat. Estem educades en una societat i en una cultura heteropatriracal que té com a objectiu prioritari controlar-nos. La sexualitat és, per ella mateixa, una forma d’expansió, descontrol i independència personal molt gran i això posa a prova les costures del dogma imposat des dels inicis. La joguina eròtica a les dones ens ha donat independència, moltíssima, i més enllà del plaer que ens proporciona també ajuda a la sororitat, a poder compartir tot allò que ens passa.
El ‘boom’ del ‘satisfyer’ va ser una barreja d’alliberament sexual i campanya de màrqueting?
El succionador de clítoris és una joguina que fa molts anys que és en el mercat i que es recomanava per a les dones que tenen dificultats per arribar a l’orgasme. L’èxit del producte va estar condicionat per diferents factors. D’una banda, la pandèmia que ens va deixar a casa i que va deixar moltes dones sense parella que no podien interactuar amb altres persones. D’una altra, dones que tenien una relació que no funcionava i que volien continuar experimentant el plaer sexual. D’una altra, dones que mai no s’havien masturbat ni tingut un orgasme i van trobar en l’aparell la solució perfecta, i, finalment, crec que el treball que havíem fet d’acostar la joguina sexual a la societat de mica en mica i amb els anys ha anat fent forat. Tot això afegit a una bona campanya de comunicació va disparar les vendes i va convertir la joguina en una autèntica revolució sexual.
Sembla l’aparell perfecte.
Doncs no ho és tant, perquè el que provoca és un orgasme de microones (riu). No te toques tu, te toca una màquina i si redueixes el plaer només a això acaba avorrint i perds l’oportunitat de descobrir com pot ser de plaent el teu cos. I et puc ben assegurar que hi ha molt de plaer per descobrir!
Les dones compren joguines per a elles i els homes compren joguines per a les dones?
Afortunadament en els costums hi ha molta paritat. Les dones compren joguines per a elles i per fer servir en parella, sigui la combinació que sigui. I els homes igual, compren productes per autoestimular-se i per compartir.
Quin és el ‘top ten’ de les joguines sexuals? S’ha mantingut en el temps?
El cert és que amb els anys hi ha hagut molt poques incorporacions de joguines totalment noves. El que sí que ha canviat radicalment és el funcionament de la joguina i els materials amb els quals està feta. Hem passat del plàstic al material ecològic, a la silicona mèdica, hipoalèrgica i reciclable que van amb USB. Hem deixat les piles enrere i ara es carreguen amb bateria. Ja no són sorolloses i és un sector que està molt en sintonia amb les noves tecnologies i té molta facilitat per incorporar-les. Ara, és cert que les boles xineses, per parlar d’un clàssic, continuen sent molt demanades, encara que siguin amb opcions més modernes.
Hi ha molta més informació sobre sexualitat arreu, però estem més ben informats sobre sexe?
Ben cert que el sexe ens envolta i és present miris on miris, però això no implica que estiguem més ben informats. Hi ha un dèficit important i quan busques la paraula sexe en el cercador d’internet acostumes a quedar-te amb aquella part que més t’interessa i et va bé i la resta la decantes. Estem acostumats a no contrastar, perquè hem assumit que Google és la bíblia i res més lluny de la realitat. Com a exemple, l’altre dia vaig parlar a la ràdio sobre la virginitat i vaig explicar que l’himen no es trenca perquè és una membrana flexible que si no ho fos no ens permetria menstruar. Quan consultes les pàgines de referència la idea del trencament de l’himen continua fixada i et parlen que pots trencar-lo si vas en bicicleta o puges a cavall. Va home, va! Perpetuem els tòpics amb una tossuderia que fa esfereir.
Afegeixi’m alguna mentida més que s’ha fet dogma en el món del sexe.
El mite sobre l’orgasme vaginal i clitorial. Freud va fer molt de mal. És molt frustrant per a les dones que no arriben a l’orgasme amb la penetració i només amb l’estimulació externa. Tots els orgasmes venen del clítoris, però el clítoris és un òrgan molt gran, amb una part amagada que envolta les parets vaginals. L’orgasme que jo obtinc amb la penetració també és un orgasme de clítoris i això no s’acaba d’entendre. Pel què fa als homes, la mida del penis continua sent la gran preocupació i també el temps que ha de tenir la durada del coit. Una obsessió perpetuada sobretot pel món de la pornografia, que haurien de recordar que és un món fantàstic i fictici. També es manté el culte al sexe “xancleta” que és aquell típic de moviment ràpid de malucs. El temps que ha de durar una erecció segueix entre les primeres preocupacions i quan els expliques que deu minuts és molt de temps se sorprenen.
No s’ha avançat tant, doncs.
No, perquè hi ha una gran mancança d’educació sexoafectiva en una societat ofegada per una definició del sexe que no correspon.I no només entre els nens i els adolescents, que fins a cert punt seria el més normal, sinó entre els adults que ja l’han experimentat, però que haurien, hauríem, d’estar fent reciclatge contínuament.
Precisament l’educació sexual dels infants és un dels debats que genera més controvèrsia.
No pot ser que l’accés al sexe sigui als set anys i a través del material pornogràfic. No és sa i com a societat hauríem de garantir que els nostres fills entraran en contacte amb el sexe en el moment oportú i amb la màxima informació que els puguem donar. En aquest sentit, i conscient que algunes famílies es manifesten en contra que l’educació sexual entri a les escoles, defenso la llibertat que cadascú defensi les seves creences, però el que no podem permetre és que els dogmes de fe s’imposin a les demostracions científiques. Que tu vulguis mantenir la teva virginitat intacte és molt respectable, perquè és la teva decisió personal, però això no et dona dret a imposar aquesta virginitat com a única veritat absoluta que tothom ha de seguir.
En una entrevista seva em va cridar l’atenció el concepte de societat coitcentrista. Què vol dir?
Doncs que vivim en una societat on la sexualitat té com a principal i més important objectiu arribar al coit. Ens oblidem de les emocions, de la pell, de la comunicació, d’expressar allò que sentim… Només importa que el penis entri dins de la vagina. La pornografia com a model, la dona com a un simple forat, l’acte sexual on es promou la mobilitat i on hi manca la interacció. És una sexualitat masclista on la satisfacció només correspon a l’home i al seu penis. Un home que, d’altra banda, també està condicionat per aquest model i que quan descobreix altres maneres de gaudir també s’allibera d’aquest pes de mascle imposat.
Què ha de tenir un bon sexe?
Un bon sexe ha de tenir una molt bona comunicació entre qui el practica. Molta complicitat i molt autoconeixement. Jo soc qui coneix millor el meu cos, en vull gaudir al màxim, vull posar els límits que cregui que he de posar i he de poder explicar-ho sense problemes a la meva o a les meves parelles. I més enllà de verbalitzar-ho, he de poder expressar-me també més enllà dels genitals. I és una fórmula que funciona tant entre les parelles que fa anys que conviuen com en aquelles persones que es troben per primer vegada i decideixen relacionar-se durant una estona.
Les noves generacions son més generoses amb el sexe? Volen que sigui una experiència compartida i no només un gaudi personal?
Jo vull creure que sí. HI ha una part del joven que està molt conscienciat. Definir-se, per exemple, com bisexual o pansexual ja no estranya ningú i obre la porta a noves formes de relacionar-se fora dels estereotips de tota la vida. Malauradament, però, hi ha també una altra part del jovent que està perpetuant no només models tradicionals, sinó models on la sexualitat s’utilitza com a forma d’agressió i imposició. Models egocentristes que promouen la imatge de la dona com a nina de plàstic i que tenen una projecció molt ràpida a través de les xarxes socials.
Parlant d’estereotips. Avui en dia l’home que té i presumeix de moltes relacions és un heroi, un casanova i la dona que fa el mateix és una fresca i una bagassa?
Es manté en molts àmbits. Per això és tan important l’educació dels més joves com també la dels adults. No pot ser que un infant es formi a l’aula sobre igualtat de gènere i arribi a casa i es trobi que els rols femenins i masculins continuen funcionant com quaranta anys enrere. Que a classe et diguin que ets propietària del teu cos i de la teva sexualitat i que a casa t’esbronquin perquè vesteixes d’una determinada manera que pot incitar a què abusin de tu o que malparlin de deteminades dones de concursos de la televisió perquè es magreja amb dos o més companys. Això confon el jovent i sovint es decanta pel missatge que escolta més, que és el de vincular llibertat sexual només en els homes.
Com s’explica el fenomen creixent de les manades?
Precisament per la falta d’una educació sexual i afectiva adequada. El fet que es denunciin més casos, que surtin als mitjans de comunicació també pot arribar a crear un efecte crida. Els integrants de les manades son homes que porten l’etiqueta de mascle dominant i que actuen en conseqüència. Focalitzen la seva força a través del seu penis i no hi ha espai per a res més. Son fruit d’una no educació i d’un model sostentat i acceptat durant generacions, però que això no el fa ni molt menys indestructible. Se l’ha d’afrontar i destruir.
Les dones parlem més de sexe. Intercanviem informació en nombrosos fòrums. Els homes també ho fan?
No és habitual expressar entre ells les febleses o els dubtes. Precisament perquè fa poc home, com si haguessin de néixer ensenyats. Sobre les seves espatlles han de suportar el pes de segles de domini cap a les dones i en aquest context no hi cap explicar a l’amic o al company de feina que has tingut una arronsada, que has fet misto, que has tingut un “gatillazo”. És la seva zona de vulnerabilitat i la majoria d’homes no estan acostumats a compartir les seves intimitats. En aquest sentit, quan es reuneixen en un escenari com el de les reunions de tapersex i es crea l’ambient necessari per parlar de tot, és increïble com cadascun, de mica en mica, es van obrint i exposant davant els altres per acabar comprovant que les seves pors no son només seves. I no tan sols això, sinó que s’adonen que tot allò que creien que savien, en realitat oculta moltes mancances, perquè no només estan obligats a entendre com funcionen ells, sinó com creuen que funcionem nosaltres. I aquí sí que es troben amb grans sorpreses.
És una ferma defensora de gaudir del sexe a totes les edats. Per què s’acava arraconant a mesura que passen els anys?
La gent gran és la gran abandonada de la sexualitat, entre d’altres àmbits. Son un col·lectiu que acaben assumint que l’edat comporta deixar de disfrutar amb el sexe, perquè determinats medicaments que s’acaben introduint en la seva quotidianeïtat afecten o anulen la seva funció sexual. En el cas dels homes el desig segueix allà, però no tinc els mateixos mitjans perquè es manifesti i com que he crescut en una societat coitocentrista em sento invalidat. Després d’haver buscat solucions que prometen miracles i només donen decepcions o de passar per la consulta del metge i que et diguin que ja tens setanta anys i que has d’assumir que el sexe ja no és per a tu. Pel què fa a les dones, la temuda i estereotipada menopausa passa factura, l’edat influencia en un cos que ja no és el que es valora com a model de bellesa i s’acaba acceptant que a partir de llavors la sexualitat només serà un record. Per això, a determinades edats és més important que mai trencar amb segons quin mantres. Jo he tingut clientes que amb vuitanta anys han tingut amants molt més joves que elles i continuen gaudint de la seva sexualitat com si en tinguessin vint. Hem de tenir tots i totes molt clar que si tu tries que el sexe s’ha acabat ha de ser una decisió teva personal, no perquè t’han fet creure des de fora que hi has de posar punt i final.
Vostè fa teràpia de parella. Els problemes son els mateixos o han evolucionat?
En general les parelles venen a veure’m per problemes de comunicació. O no son capaços d’expressar el que vull o el que necessito o ho verbalitzo tantes vegades i amb tanta insistència que la meva parella ja no en fa cas. La majoria de vegades, aquest buit, aquest silenci imposat entre els dos acaba esclatant en el llit i afectant el desig sexual. Quan el problema es manifesta en el llit és perquè gairebé sempre ha començat fora del llit. El que intentem és recuperar la comunicació perduda, la connexió emocional, el pont del diàleg.
Per què el sexe sense amor té més mala premsa ? Cal reivindicar-lo?
Perquè ens han imposat una idealització de l’amor fet de princeses i herois. Cal reivindicar el sexe sense amor sempre que el practiquin les persones amb ple coneixement de causa i fent allò que volen fer amb el seu cos. Quan ets conscient i lliure de fer el que vols el sexe sempre és una bona decisió.

MENT OBERTA

Eva Moreno és vitalista, franca i riallera i entoma les preguntes sobre sexe amb tota la naturalitat del món, però sempre amb professionalitat. No defuig cap tema i busca les definicions més precises perquè no quedi res amagat o sense explicar. Va estudiar periodisme i va treballar en el món de la publicitat i se la veu molt còmoda comunicant. Una faceta que practica amb assiduïtat en diferents mitjans, com fa actualment en el programa Avui sortim de RNE. Durant tota l’entrevista insistirà més d’un cop en la necessitat d’informar-se abans de prendre cap decisió, sobre el sexe i sobre qualsevol altre àmbit. Reclama poder viure una sexualitat divertida i saludable, però sempre responsable i conscient. Convida tothom a experimentar i, en especial, a alliberar-se de tòpics i tabús imposats i que fan més nosa que servei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.