Economia

Economia

Noves alarmes, ara pel Deustche Bank

Sigui per una terrible crisi de confiança o perquè realment estan afectats els fonaments de l’economia i estem veient només la punta de l’iceberg, els mercats estan molt nerviosos i qualsevol imprevist dispara ara totes les alarmes. El pànic es va tornar ahir a estendre als parquets de tot el món després que augmentessin els recels, ara al voltant del Deutsche Bank, inclòs en la llista dels 30 bancs sistèmics, és a dir, que ho farien trontollar tot, si tinguessin problemes. Com expliquen l’ACN i Efe, el preu de les assegurances d’impagament de l’entitat alemanya es va disparar, i això significa que els inversors desconfien de la seva capacitat per pagar el deute. El banc acaba d’anunciar, a més, que es planteja amortitzar 1.500 milions de dòlars de deute subordinat el 24 de maig, cinc anys abans del seu venciment, per estalviar-se interessos. Amb tot plegat, els seus títols van arribar a caure ahir més d’un 14% i van encomanar els valors bancaris i, després, els parquets de tot el món.

Fonts del govern alemany van recordar que l’executiu mai opina sobre “empreses concretes i menys financeres”, però va indicar que el banc central del país, el Bundesbank, o l’autoritat bancària supervisora, s’hauran de pronunciar sobre la crisi del Deustche Bank. De moment, el missatge del canceller Olaf Scholz, va ser breu: “No hi ha motius per estar preocupat.”

Amb la caiguda de Deutsche Bank a borsa, el Dax alemany va arribar a recular durant la jornada d’ahir un 1,8% i va arrossegar també a la baixa altres entitats financeres com el Commerzbank (-7%). Al final de la sessió, Frankfurt va tancar amb una caiguda de l’1,66%; Milà, un 2,2%; Londres, un 1,26%, i el selectiu espanyol Íbex-35 va tancar amb una reculada de l’1,98% impulsat a la baixa pels principals bancs, com CaixaBank, el Sabadell o el BBVA, que van perdre entre un 2,95% i un 4,43%.

En un nou intent per intentar calmar els ànims i per enèsima vegada, la presidenta del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, va assegurar ahir als líders de la Unió Europea que el sector bancari de la zona euro és “fort i resistent”, tot i que els ha instat a progressar per completar la unió bancària, informa Efe. En la seva participació a la cimera de caps d’estat i de govern de la UE a Brussel·les, Lagarde va destacar que la prioritat ha de ser tenir un sistema de garanties de dipòsits comú per aconseguir una “autèntica” unió de mercats de capitals.

Accelerar la unió bancària

Els líders europeus, per la seva banda, es van comprometre a avançar en la culminació de la Unió Bancària. En un gest gens habitual al final d’un cimera com aquesta, ni la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ni el president del Consell Europeu, Charles Michel, van comparèixer davant la premsa. Els Vint-i-set es van limitar a publicar una declaració conjunta en la qual reiteren que la resiliència del sistema bancari europeu s’ha incrementat durant els últims anys i que les entitats gaudeixen d’una posició “sòlida” de capital i liquiditat, segons informa ACN. A més, destaquen la importància de reforçar la coordinació entre estats i continuar fent un seguiment “exhaustiu” d’una situació econòmica marcada encara per la incertesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.