“Sé que he tingut l’estereotip de nena ‘mona’ i bona”

“Cal explicar què és l’amor sa perquè els adolescents no caiguin en relacions tòxiques des del primer moment”

“La prioritat, ara, no era la d’encaixar”

Guillem Vidal - BARCELONA

Amb nou temes escrits després del seu pas per Eufòria (“Volia representar un determinant moment vital”, afirma), Mariona Escoda publica Una altra manera (Música Global), un disc fet amb la idea que cap cançó soni gaire semblant a l’anterior i que, diumenge, estrenarà al Paral·lel 62 de Barcelona.

El primer que dius en el disc és que no volies “començar intentant encaixar i donant el que tothom espera”. Calia donar a conèixer una ‘altra’ Mariona?

La Mariona d’Eufòria és força diferent de la Mariona de veritat, així que volia intentar sortir una mica de l’estereotip que s’havia fet de mi en el programa. He crescut una barbaritat, a Eufòria, i crec que d’allà ha sortit una Mariona que encara estic acabant d’explorar. Però, en tot cas, la prioritat, ara, no era la d’encaixar.

Els estereotips dels quals parles són només artístics?

No, també de caràcter. Vaig intentar ignorar moltíssim les opinions externes, durant Eufòria, però sé que he tingut un cert estereotip de nena mona i bona que no es mulla ni s’arrisca i que ho fa tot bé. Però jo, com tothom, també faig les coses malament i volia transmetre-ho en el disc, així com també la idea d’una Mariona més empoderada, que és com em va faltar veure’m en el programa.

Més enllà del terreny personal, et cal, també, un empoderament com a dona artista?

Sí, i tant. Aquesta és una altra cosa que volia reivindicar. Sempre se’ns ha mirat molt més detalladament que als homes. La indústria musical sempre ha estat dels homes i m’adono que les dones hem de treballar el triple per arribar als mateixos llocs. Se’ns posa més pressió amb el tema de la roba, per exemple. Si un noi es presenta a un lloc amb texans i samarreta ningú li dirà que ha de “cuidar” la imatge o “destacar”.

“No és fàcil deixar de pensar en el que diran”, cantes a ‘Al ritme que jo canto’.

Gens, perquè hem crescut en una societat en què s’ha donat molta importància al que diran. Durant Eufòria, les xarxes, quasi no les mirava. Vaig sortir de Twitter. Però una cosa és la teoria i una altra , la pràctica i sovint és inevitable voler saber què diu la gent de tu.

Moltes cantants de més o menys la teva edat canten sobre l’amor sa, últimament. És un tema especialment sensible, per a la teva generació?

Sí. Ara veig pel·lícules, llibres i sèries que havia vist o llegit de petita i m’adono que estaven plens de relacions d’amor tòxic. Quan arribes a l’edat de tenir relacions romàntiques, doncs, aquestes no funcionen i no entens per què. Tot va malament, ho passes sempre fatal i arriba un dia en què algú et diu que això no és normal i que, encara que hi hagi, evidentment, moments de pujada i baixada, les relacions no són perquè ho passis malament. Cal explicar, doncs, què és i com se sent l’amor sa perquè els adolescents no caiguin en relacions tòxiques des del primer moment.